Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

Estructura Institucional de la Unió Europea

L'associació de 27 estats europeus es basa en tractats internacionals amb objectius i valors compartits. Té una estructura institucional permanent amb competències polítiques, legislatives, executives i judicials.

Competències de la UE

Competència d'atribució:

• Principi de subsidiarietat: En àmbits que no són de competència exclusiva de la UE, només intervindrà si els objectius de l'acció no es poden assolir de forma suficient pels estats.
• Principi de proporcionalitat: La forma i el contingut de l'acció de la UE no excediran el necessari per assolir els objectius del tractat.
• Principi de cooperació lleial: Els estats de la UE es respectaran i assistiran mútuament en el compliment del tractat.

Característiques de les Organitzacions Internacionals

Per identificar una Organització Internacional (OI), cal considerar els següents punts:

1. Són creades per estats.
2. Tenen una base convencional (tractats, no contractes).
3. Disposen d'òrgans permanents: estables, independents dels estats i capaços de prendre decisions.
4. Posseeixen autonomia jurídica (personalitat diferenciada dels estats amb capacitat de ser subjecte de drets i obligacions en nom propi).
5. Tenen competències pròpies (expresses o tàcites).
6. Els seus objectius són els que determinen l'abast de les seves competències.

Classificació de les Organitzacions Internacionals

Segons l'àmbit

• Universal: Tots els estats poden participar.
• Regional: Només estats que pertanyen a una regió determinada

Títol: Concepte de Dret Internacional Públic

El Dret Internacional Públic es defineix com el conjunt de normes jurídiques que, en l'ordre intern, expressen valors subjacents i relacions de poder que creen drets i deures per als subjectes de dret internacional. Aquestes normes també estableixen mecanismes formals per fer-los complir.

Peculiaritats del Dret Internacional Públic:

• Els subjectes que creen les normes són els mateixos encarregats de fer-les aplicar.
• Només obliguen aquells que voluntàriament les accepten.

Característiques Fonamentals:

• Sobirania: Tots els estats són independents i no reconeixen cap poder superior dins les seves fronteres.
• Consentiment: És un dret bàsicament pactat, no autoritari, que implica la voluntat dels subjectes

Fonts del Dret Comunitari Derivat

Reglaments

Disposicions de caràcter general, obligatòries i directament aplicables, no necessitant un acte d’intervenció o d’incorporació per part dels ordenaments nacionals.

Característiques dels Reglaments

• Abast general: Es dirigeix a una categoria indeterminada de destinataris.
• Obligatoris: Els reglaments s’imposen en la totalitat de les seves disposicions.
• Directament aplicables: No necessiten un acte d’intervenció per part dels Estats.
• Ocuparien un lloc semblant a la llei en el Dret intern.

Directives

Disposicions que obliguen a l’Estat membre quant al resultat que ha d’aconseguir-se, corresponent a aquest l’elecció de la forma i els mitjans per aconseguir aquest resultat.

Característiques

Finalització de la Junta i Redacció de l'Acta

Quan finalitza la Junta, s'ha de redactar l'acta, que ha de ser aprovada en la mateixa Junta o en un plaç de 15 dies pel president i dos interventors. Quan s'ha requerit la presència d'un notari a la junta, serà el notari qui redacti l'acta, que s'incorporarà al llibre d'actes. Un cop redactada l'acta i passada al llibre d'actes, queda constància del transcurs de la junta.

Règim d'Impugnació dels Acords de la Junta

Un cop votats, els acords són impugnables. Són impugnables els acords de la junta que siguin contraris a la llei, als estatuts o que impliquin la reducció dels beneficis d'un o més accionistes o tercers. Quan són contraris a la llei, s'anomenen Acords Nuls i, en els altres...

Juntes de Socis: Convocatòria i Requisits Essencials

Tipus de Juntes i Obligacions de Convocatòria

Els administradors tenen l'obligació de convocar la primera Junta i podran convocar la segona sempre que sigui convenient per als interessos socials. L'única excepció a la necessària convocatòria és el cas de la Junta Universal, que és aquella on està present tot el capital social i, en aquest cas, podrà adoptar tots els acords sobre qualsevol assumpte de la seva competència encara que no hagi estat convocada formalment.

Dret dels Accionistes a Sol·licitar la Junta

Els accionistes poden demanar la Junta quan representin almenys el 5% del capital social. Els administradors hauran de convocar la Junta a petició dels accionistes. Si la...

Efectes de la Inscripció de la Societat

Quan es produeix la inscripció de la societat, aquesta adquireix personalitat jurídica. Excepcions: aquells actes indispensables per a la inscripció de la societat i els actes realitzats pels administradors dins de les seves facultats. Aquests actes, una vegada inscrita la societat, fan que la societat els assumeixi directament en virtut de la llei a partir dels 3 mesos des de la inscripció.

Societat Irregular

La societat irregular és d'obligatòria inscripció al Registre Mercantil. És una situació patològica d'aquella societat en la qual és possible verificar la voluntat de no inscriure's al Registre Mercantil. La qüestió de la voluntat ha de ser provada davant un jutge, i en tot cas, s'entén...

Decret Llei: Art. 86 CE

El Decret Llei, emparat per l'art. 86 de la Constitució Espanyola (CE), és una disposició legislativa dictada pel govern en casos d'extraordinària i urgent necessitat. Aquestes disposicions són provisionals i requereixen l'aprovació del Congrés per a esdevenir indefinides. A la pràctica, s'ha fet un ús extensiu d'aquests decrets, fins i tot per regular situacions que no eren d'extrema necessitat.

Els decrets tenen força activa i força passiva, i tot i tenir rang de llei, no són lleis en origen, sinó una altra font del dret. Estan sotmesos a dos tipus de control: el control polític exercit pel Congrés i el control jurisdiccional exercit pel Tribunal Constitucional (TC).

Característiques del Decret Llei

1. Són

Control Democràtic de les Actuacions Policials

La primera forma de control és mitjançant el procés de selecció i formació. Aquests processos sempre seran acceptats pels demòcrates. L'abast dels mecanismes de control és el mateix de qualsevol administració. És a dir:

• Compliment de normes de caràcter intern: horaris, serveis, etc.
• Controlar el tracte adequat amb els ciutadans. La policia és un servei públic.
• Exercici correcte dels poders policials en relació amb la lluita contra la delinqüència i en les relacions amb els presumptes delinqüents.
• Que la policia no es converteixi en delinqüent.

Aquest control pot ser tant intern com extern.

Control Intern

El control intern és potser el més important, integrat per persones que tenen un...

Dret Públic: Conceptes i Branques

En el Dret Públic, les parts es troben en un pla de desigualtat, caracteritzat per la preeminència de l'Estat sobre els particulars. Hi trobem les següents branques:

• Dret Administratiu

  S'ocupa del règim i funcionament de les administracions públiques i de les seves relacions amb els particulars.

• Dret Fiscal

  El seu objectiu és el finançament de les administracions públiques, principalment a través dels impostos i tributs.

• Dret Processal

  Té com a principals objectius el règim dels òrgans del poder judicial, la seva composició, atribucions i funcionament, així com les actuacions desenvolupades per ells en l'exercici de la potestat jurisdiccional.

Dret Privat: Relacions entre Particulars

Regula les relacions...