Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

El Procediment Penal: Imputat, Rebel·lia i Extradició

Dret3,26 KB

El Procediment Penal

Generalitats

L'imputat és la part passiva necessària davant de qui s'exercita l'acció penal i es dirigeix el procés penal. Si no està detinguda, la persona de l'imputat no pot iniciar la fase de judici oral ni dictar sentència condemnatòria. D'aquí que el tràmit instructor tingui com a objectiu determinar la identitat i culpabilitat dels delinqüents. Si la fase preliminar acaba sense que s'hagi trobat el possible autor del delicte, el procés penal no pot continuar i procedirà el seu arxiu per sobreseïment provisional.

En la primera compareixença, el jutge informarà a l'imputat dels fets que se li imputen. Quan s'imput. a una person jurid., la compareixença s'efectuara amb la persona físic. Quan s'imputa a

...
Continua llegint "El Procediment Penal: Imputat, Rebel·lia i Extradició" »

Orígens del constitucionalisme i la Constitució moderna

Dret4,8 KB

Sorgiment del constitucionalisme i del concepte modern de Constitució:

El pas de l'absolutisme (s.XV- XVIII) al liberalisme (s.XVIII- ..). Amb el Liberalisme i la revolució burgesa es dóna l'aparició del constitucionalisme. El rei passa del poder omnipotent a adquirir un poder menys important, que regula la constitució, la qual li dóna poder a diferents òrgans separats entre si i que es vigilen els uns als altres.

DIFERENTS LLOCS 3 FOCUS:

ANGLATERRA:

revolució de 1688, mitjançant la qual s'expulsa a Jacabo II i es substitueix per Guillermo III que accepta ser Rei amb limitació de poder limitat. L'any 1689 s'aprova BILL OF RIGHTS, per regular els drets dels anglesos (propietat, triar representants al parlament, conviccions religioses...

Continua llegint "Orígens del constitucionalisme i la Constitució moderna" »

L'Administració Pública: Objectius i Evolució Històrica

Dret2,98 KB

Objecte i mètode: La ciència de l'administració té com a objecte l'administració pública i no té una metodologia pròpia, sinó que és interdisciplinària, la qual cosa significa que utilitza mètodes d'altres disciplines. En sentit estrictament, no es pot considerar ciència ja que el requisit és tenir mètode i objecte pròpi, però el fet de tenir la capacitat de generar coneixement de forma objectiva i neutral com una ciència natural, fa que la puguem considerar com a tal.

Evolució Històrica de l'Administració

Trilogia clàssica: Antigament, l'administració només feia l'activitat de policia com a única activitat administrativa. Més tard, es va desenvolupar la trilogia clàssica segons Jordana, en què va dividir l'activitat
...
Continua llegint "L'Administració Pública: Objectius i Evolució Històrica" »

El Govern d'Espanya: Funcions, Estructura i Composició

Dret2,94 KB

El Govern d'Espanya

Funcions

El Govern té la principal direcció política de l'Estat i la potestat executiva, que implica complir i fer complir les lleis amb potestat reglamentària i d'administració civil i militar. La potestat reglamentària implica el desenvolupament de les lleis.

Les principals funcions del Govern són:

  • Direcció política: Política interior (seguretat pública, garantir els drets i llibertats dels ciutadans), política exterior (tractats, negociacions diplomàtiques, reconeixement de nous estats, relacions amb la UE).
  • Direcció de la defensa de l'Estat i l'administració militar: Les Forces Armades (FFAA) són un col·lectiu sotmès a les directrius i l'autoritat del Govern. El president dirigeix l'acció militar, però
...
Continua llegint "El Govern d'Espanya: Funcions, Estructura i Composició" »

Models de Benestar, Governança, Liberalització i Administració Garant

Dret4,87 KB

Models del Sector del Benestar

Existeixen quatre tipus de règim de benestar:

  • Provisió pública de benestar.
  • La producció de benestar per les famílies.
  • La provisió i producció de benestar que correspon al mercat.

El concepte de mercantilització assumeix que les garanties socials públiques, encara que siguin mínimes, no sols no erradiquen la pobresa i l'atur, sinó que els fomenten.

La família és un sistema per assegurar el benestar de les persones, però la crítica feminista ha tendit a considerar la necessitat de desfamiliarització, ja que les famílies també generen importants asimetries.

Tipus de Règims del Benestar

1. Model Institucional

Es troba en els estats escandinaus. La dependència de la família és mínima perquè la unitat...

Continua llegint "Models de Benestar, Governança, Liberalització i Administració Garant" »

L'Ordenament Jurídic Administratiu: Estructura i Jerarquia

Dret4,69 KB

L'Ordenament Jurídic Administratiu

Estructura i Característiques

L'ordenament jurídic administratiu és un conjunt de normes que també configura l'organització de les administracions públiques i de les persones que hi treballen.

L'OJ està configurat pels principis generals del dret, que són el primer element amb capacitat d'interpretació. Estableixen, per exemple, la irretroactivitat de caràcter sancionador. No es poden sancionar dues vegades per la mateixa falta (principi non bis in idem). També hi ha principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

La jurisprudència és el segon element amb capacitat d'interpretació.

Característiques de l'Ordenament Jurídic Administratiu

  • Sempre és un dret escrit. L'actuació de les administracions públiques
...
Continua llegint "L'Ordenament Jurídic Administratiu: Estructura i Jerarquia" »

Activisme Judicial i Control Constitucional

Dret2,94 KB

L'Activisme Judicial i la Inoperància Política

L'anomenat activisme judicial és, en bona mesura, el resultat de la inoperància d'altres mecanismes polítics per dirimir els conflictes de les societats actuals. Cal advertir el risc: els jutges i tribunals no compten amb la preparació requerida per decantar qüestions complexes d'ordre polític, ni estan dotats amb serveis tècnics que els assessorin per intervenir-hi amb prou coneixement de causa. S'afirma que els jutges estan al marge de la política o de l'economia, assenyalant que han de mantenir-se al marge de les discussions partidàries, de les majories parlamentàries o dels interessos econòmics. Però l'activitat judicial és activitat política perquè és funció estatal. La seva...

Continua llegint "Activisme Judicial i Control Constitucional" »

Independència Judicial i Judicialització de la Política

Dret2,8 KB

El Sistema Judicial i la seva Independència

Resolució de Conflictes i Recursos

Els conflictes s'han de sotmetre al jutge o tribunal més proper per assegurar l'agilitat del procés i el coneixement de l'entorn social. No obstant això, aquestes decisions poden ser revisades en nivells superiors. El ciutadà té la possibilitat d'interposar un recurs contra una decisió i demanar la seva revisió a un altre tribunal superior.

1. Imparcialitat, Independència i Responsabilitat dels Tribunals

Perquè les seves decisions siguin socialment acceptades, és essencial que els jutges i tribunals actuïn com a àrbitres imparcials. La seva imparcialitat es basa en la independència que gaudeixen davant d'altres actors polítics, socials o econòmics.

En...

Continua llegint "Independència Judicial i Judicialització de la Política" »

Dret Internacional Privat: Preguntes i Respostes Freqüents

Dret5,02 KB

Llei aplicable

  1. Llei aplicable al règim econòmic del matrimoni:

    La llei aplicable al règim econòmic del matrimoni pactat per capitulacions matrimonials es preveu a l'article 9.3 del Codi Civil (CC).

  2. Llei aplicable als aliments:

    El Reglament d'aliments no permet pactar l'elecció de tribunals competents sobre obligacions d'aliments quan es tracta d'obligacions que afecten menors de 18 anys.

  3. Llei aplicable als noms i cognoms:

    El Conveni de Munic, de 5 de setembre de 1980, relatiu a la llei aplicable als noms i cognoms és un conveni erga omnes.

  4. Llei aplicable a la capacitat nupcial:

    La llei aplicable a la capacitat nupcial la trobem a l'article 9.1 CC, tot i que no es preveu de manera expressa.

  5. Norma de conflicte:

    Identifiqui quin dels següents articles

...

Continua llegint "Dret Internacional Privat: Preguntes i Respostes Freqüents" »

El Neoinstitucionalisme: Relacions de Poder i Institucions

Dret4,5 KB

El Neoinstitucionalisme: Una Anàlisi de les Relacions de Poder

El nou institucionalisme se centra en les institucions (estat, ministeris, etc.), però no només en allò que és formal o legal, sinó també en les relacions de poder informals. L'objectiu és entendre com es mouen aquestes relacions de poder dins de l'estructura informal, més enllà del que és formal. No es tracta només de l'organització, sinó també de les pautes i regles que poden ser formals i informals.

Exemples de Relacions de Poder Institucionals

Un exemple il·lustratiu es pot veure en el contrast entre la disciplina de partit a Espanya i al Regne Unit. En el cas del Partit Popular (PP) a Espanya, respecte a temes com la guerra de l'Iran (segons la nota original),...

Continua llegint "El Neoinstitucionalisme: Relacions de Poder i Institucions" »