Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

En la segona part de la constitució és on hi trobem els drets i els mandats relacionats amb l’educació, religió i polítiques socioeconòmiques. Aquí trobem el consens entre les tres famílies. El punt de consens és el manteniment de l’Estat de Dret i la democràcia constitucional, no es volia avançar cap a un constitucionalisme socialista com a la URSS.

La legitimitat del poder correspon al poble

Es mantenen els drets liberals

Estat social de dret, s’incorporen normes i drets socials (educació, matrimoni, família..)

Garantia de la propietat amb limitacions.

Estat laic.

Karls Schmitt assegura que les garanties constitucionals són per assegurar les institucions jurídiques.

- Crisi de Weimar, Hitler al poder

Tot i això, el període...

Les fonts del dret es poden classificar segons diferents punts de vista. Des d'una perspectiva, distingim entre fonts directes, que contenen la norma jurídica (com la llei, el costum i els principis generals del dret), i fonts indirectes, que ajuden a la comprensió i formació de la norma jurídica. Des d'un altre punt de vista, trobem les fonts materials, que són aquelles que tenen el poder de crear dret per si mateixes, i les fonts formals, que són els mitjans a través dels quals es genera el dret (llei, costum, etc.).

Fonts del Sistema Jurídic Català

La principal font del sistema jurídic català és la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978, que té una doble vessant: una aplicació directa pel que fa als drets i llibertats...

Sistemàtica interna i tipus de normes

La Constitució Espanyola es divideix en les següents parts:

• Preàmbul: No té caràcter jurídic vinculant, només té un valor interpretatiu.
• Títol preliminar: Estableix les bases estructurals del sistema político-constitucional.
• Títol 1r: Regula els drets i deures fonamentals.
• Títol 2n: Regula la corona.
• Títol 3r: Regula les Corts Generals (parlament).
• Títol 4t: Regula el poder executiu i l'administratiu.
• Títol 5è: Regula el govern i les relacions govern-corts.
• Títol 6è: Regula el poder judicial.
• Títol 7è: Regula l'economia i hisenda.
• Títol 8è: Regula l'organització territorial de l'Estat.
• Títol 9è: Regula el Tribunal Constitucional.
• Títol 10è: Regula la reforma constitucional.

CE: Preàmbul....

El Règim de la Propietat Intel·lectual: Conceptes Clau i Drets

El règim de la propietat intel·lectual és un règim jurídic fonamental en la societat actual, amb efectes tant econòmics com culturals, en fomentar la creació i la inversió en la creació de productes que serveixen per al desenvolupament cultural.

Drets de l'Autor i la seva Obra

La propietat intel·lectual confereix a l'autor un conjunt de drets sobre la seva obra, per un temps de protecció determinat i subjecte a algunes excepcions.

Drets Connexos: Protecció Addicional

A més del dret d'autor, la llei de propietat intel·lectual confereix també una protecció molt semblant (tot i que menor) a altres persones, naturals o jurídiques, que contribueixen d'alguna manera a la...

Llibertat d'Expressió i Informació: Drets Fonamentals

Art. 20.1 CE: Llibertat d'Expressió

L'Art. 20.1 CE fa referència a la llibertat per expressar idees, pensaments o opinions per qualsevol mitjà, la qual cosa porta a la llibertat d'informació.

Llibertat d'Informació: Concepte i Veracitat

La llibertat d'informació es defineix com la comunicació de fets per qualsevol mitjà de comunicació. Moltes vegades s'intercalen amb la llibertat d'expressió, ja que (sobretot en la llibertat d'informació) l'interlocutor sol intercalar pensaments, opinions o idees tot i voler ser purament informatiu.

Quan estem davant d'un o l'altre? El Tribunal Constitucional (STC 28/09) diu que s'ha de valorar depenent del caràcter predominant del missatge. La...

Modes d'Adquirir la Possessió

L'article 521-2 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix que la possessió s'adquireix:

• Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a l'àmbit del seu poder.
• Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició dels nous posseïdors.

Cal tenir en compte que aquesta possessió no pot ser clandestina. L'article no enumera els fets, sinó que es refereix, en abstracte, a la subjecció de la cosa o el dret al poder de l'adquirent. Es distingeixen quatre modes d'adquirir la possessió:

Adquisició de la Possessió com a Posició de Fet

L'adquisició de la possessió pel fet de quedar la cosa o el dret subjectes a l'àmbit del poder de l'adquirent. Exemple: lliurament de claus.

Adquisició Derivativa

En virtut d'una...

El Poder Judicial a Espanya: Independència i Funcions

El poder judicial és un dels tres poders de l'Estat, encarregat d'administrar la justícia a la societat mitjançant l'aplicació de les normes jurídiques en la resolució de conflictes. Els jutges i magistrats estan subjectes exclusivament a l'imperi de la llei. Són inamovibles, la qual cosa significa que ningú els pot destituir, i són incompatibles amb l'exercici d'altres funcions públiques o privades que no siguin les pròpies del poder judicial. Poden ser sancionats si no compleixen adequadament les seves funcions.

El poder judicial és independent. L'assignació dels jutges als casos està predeterminada per la llei, garantint la imparcialitat; no s'escullen ni s'informa de l'assignació...

Directives de la UE: Obligació, Transposició i Efecte

Obligació de resultat de les directives

Imposa a l’Estat Membre una obligació de resultat a complir en un termini. Consisteix a donar desenvolupament legislatiu a allò que estableix la directiva. Exemple: homologació de títols universitaris. Aquesta directiva no defineix tots els detalls. És una obligació de caràcter absolut, ja que l’Estat està compel·lit a complir l’obligació en un termini màxim. No complir-la implica una omissió subjecta a responsabilitat internacional.

La transposició de directives al dret intern

Transposar una directiva implica complir amb l’obligació d’interioritzar-la al dret intern. La transposició està subjecta a certes característiques....

La Constitució: Una norma fonamental

La Constitució és una norma jurídica escrita, elaborada i aprovada per un procés més solemne que la resta de lleis. Requereix uns requisits especials per a la seva reforma, donada la seva rigidesa, i es situa al vèrtex dels fonaments jurídics de l'Estat. Estableix mecanismes per limitar el poder de l'Estat i garanteix drets i llibertats personals.

Aspectes clau de la Constitució

Titularitat i naturalesa del poder

Qui mana i per què mana? Cal conèixer la titularitat del poder i si aquest és democràtic o autocràtic.

Forma de govern

Com mana? Cal saber quin tipus de govern hi ha (parlamentari, presidencialista, etc.).

Contingut de la legalitat

Què mana i per què ho mana? La Constitució defineix el...