Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

Incapacitació Legal: Conceptes Clau

Hi pot haver persones que tinguin alterades les seves capacitats físiques o psicològiques de manera que no es puguin governar per elles mateixes. En aquests casos, si es produeix una causa d'incapacitació (la persona no es pot governar per ella mateixa) i aquesta té un caràcter permanent, s'insta la incapacitació d'aquella persona. Només ho pot fer el jutge, ja que és l'únic que pot declarar la incapacitació d'una persona (Art. 199 Codi Civil).

Article 200 del Codi Civil: Causes d'Incapacitació

Són causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa.

Tipus d'Incapacitació: Total i Parcial

• Total: La

Conceptes Clau del Dret Medieval

Dret Feudal

Dret promulgat a Itàlia pels poders polítics germànics en el moment en què es recupera el Corpus Iuris Civilis.

Ius Commune

Cita permanent a les fonts documentals o literàries de les quals s'extreu la informació.

La Notarialitat i el Ius Commune

Una de les grans aportacions del Ius Commune és que els documents que materialitzen les institucions jurídiques del dret civil són molt més complets i perfectes que en èpoques passades. La notarialitat és conseqüència d'aquesta aplicació.

És la introducció d'una manera de treballar i de redactar molt més rigorosa en aquell moment. El màxim exponent de la notarialitat és la figura del notari.

El Notari: Fedatari Públic

El notari no és un simple...

L’Execució de l’Última Voluntat

7.3. El Marmessor (Albacea). Classes

És l’executor de l’última voluntat. Persona designada pel causant per a donar al cabal relicte el destí previst (art. 429).

Caràcters del Càrrec

• És un càrrec voluntari (d’acceptació voluntària). Si bé, un cop acceptat, no pot excusar-se sense justa causa apreciada pel jutge (429-4).
• Personalíssim: els marmessors no poden delegar les seves funcions si no han estat nomenats expressament per ells (426-1.3).
• Retribuït: pertany als:
  1. Marmessors universals (el 5% del valor de l’actiu hereditari líquid).
  2. Particulars que siguin comptadors/partidors (el 2% dels béns objecte de partició).
• Temporal (429-13): ha de complir-se en els terminis fixats pel causant i no

2.Delimitació de l’objecte.

- Pressupòsits substantius I. Perspectiva normativa (art. 1.1 TRLET): Text refós de la llei de l’estatut dels treballadors.

Els pressupòsits substantius son els requisits o condicions per identificar una prestació laboral, é sa dir, segons quines condicions es donguin, podrem identificar si es tracta d’una prestació laboral, o no.

A) Voluntarietat. Tota prestació que sigui obligatòria no es laboral per definició (el servei militar, participació en la taula electoral...)

• Exclusió de prestacions personals obligatòries.

B) Retribució (salarial). Hi ha d’haver una retribució

• Estable.
  • Amb altres trets formals.

C) Dependència o subordinació.  A partir d’aquí entrem en les característiques típicament

La Compulsió Administrativa i l'Execució Forçosa

La compulsió administrativa és un mitjà d'execució forçosa que l'Administració pot utilitzar per fer complir els seus actes. A continuació, es presenten diversos exemples:

Exemples de Compulsió sobre Persones o Béns

Expropiació Forçosa de Finques Privades

En el context de la creació d'un tren d'alta velocitat, segons l'Art. 51 de la Llei d'Expropiació Forçosa, un cop l'Administració hagi efectuat el pagament del preu just o hagi dipositat el valor acordat, podrà ocupar el bé expropiat. No obstant això, pot succeir que aquesta ocupació sigui d'una finca o establiment que els titulars tinguin com a domicili i es resisteixin a abandonar-lo. Per dur a terme l'expropiació forçosa,...

Article 150.1: Lleis Marc

L'Article 150.1 de la Constitució Espanyola estableix que les Corts Generals, en matèria de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes Comunitats Autònomes (CA) la facultat de dictar normes legislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Així, una CA pot legislar sobre competències de l'Article 149 de la CE que, per tant, no es troben en el seu Estatut.

La llei marc s'ha d'aprovar com una llei ordinària (per majoria simple) i conté les bases i directrius a les quals s'han d'ajustar les CA autoritzades. Les CA estan limitades per les lleis marc, un aspecte que controla el Tribunal Constitucional (TC), ja que si una CA no s'adapta a les lleis marc, la seva normativa...

La Llibertat (I)

Llibertat Negativa i Positiva

Negativa

Conjunt de llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una determinada societat. La llibertat d'expressió, el sufragi universal, el dret a l'avortament, etc.

En un estat totalitari el que hi ha és la negació o absència de drets. Per exemple, la dictadura de Franco, sistema totalitari, va crear un pensament únic, predeterminat per l'estat; un model social definit. És l'intent de limitar la societat. Es podia ser únicament catòlic, espanyol, una única ideologia política.

Algú va encunyar el lema "Contra Franco vivíem millor", perquè l'enemic -el totalitarisme d'estat- era el mateix per a tothom. Hi mancaven les llibertats bàsiques d'una societat lliure. Qualsevol...

La Constitució Espanyola com a Norma Jurídica

Una característica essencial de la Constitució és la seva força normativa: la Constitució és una norma jurídica.

Ja no hi ha relacions de poder sinó de vinculació jurídica, de manera que hi ha obligacions, exigibles pels òrgans jurisdiccionals, que en cas d’incompliment provoquen sancions basades en el dret. En la mateixa Constitució apareix la superioritat de la pròpia Constitució, de manera que, tant els ciutadans com els poders públics, estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. El seu caràcter normatiu no vol dir que tot estigui dictat per la Constitució (concepció titànica) en tant que seria antidemocràtic, ja que convertiria la Constitució...

Com es crea un contracte social?

El contracte social ha d'estar formalitzat en escriptura pública i inscrit en el registre mercantil. A més, ha de contenir unes mencions:

• Personals: identitat dels socis. S'ha de fer constar a quins socis els correspon l'administració.
• Capital o aportacions dels socis: duració de la societat, raó social, etc.

A més, el contracte social també conté els demés pactes lícits que els socis consideren oportuns.

Primordial la llibertat de pactes en la societat, llibertat per al soci per a configurar la seua societat a la seua mida.

Obligacions dels socis

• Realitzar l'aportació: aportar béns, diners o treball. Les aportacions s'han de fer en el plaç donat. Si vençut el plaç, els socis podran reclamar lo degut

Dret Francès i Islàmic: Diferències i Similituds

Orígens i Fonaments

La comparació entre el sistema jurídic francès i el dret islàmic revela grans diferències i algunes similituds entre aquests dos models jurídics amb arrels històriques i culturals distintes. El sistema francès es basa en el civil law i el Codi Napoleònic de 1804, mentre que el dret islàmic es fonamenta en la Sharia, un conjunt de normes religioses derivades de l'Alcorà i la Sunna. El sistema francès és secular, modern i codificat, amb una separació clara entre l'Estat i la religió. El dret islàmic, en canvi, és religiós i normatiu, regulant no només aspectes legals sinó també morals i ètics.

Fonts del Dret

Sistema Francès: La Constitució, les lleis...