Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

El Senat: Cambra de Representació Territorial

El Senat és la cambra de representació territorial, tot i que sovint es considera que no compleix adequadament aquesta funció, motiu pel qual hi ha propostes de reforma. El Senat s'elegeix principalment per províncies, representant-les per igual i utilitzant un sistema de vot limitat.

Per corregir parcialment el dèficit de representació territorial, la Constitució preveu que, a més dels senadors provincials, existeixin els senadors autonòmics. Aquests són elegits pels parlaments autonòmics: un senador per cada Comunitat Autònoma (CCAA) i un més per cada milió d'habitants del seu territori respectiu.

Els diputats i senadors no estan subjectes a cap mandat imperatiu per part dels seus...

El Dret Real: Concepte i Característiques

El Dret Real és un dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total o parcial, de les persones sobre les coses (béns).

Característiques Fonamentals del Dret Real

Presenta dues característiques fonamentals:

1. Poder directe i immediat sobre la cosa (un bé): La persona pot disposar, utilitzar i gaudir de la cosa per ella mateixa, és a dir, en pot treure benefici o gaudiment sense necessitat d’una prestació ni de cooperació de cap tercera persona.
2. Oposabilitat erga omnes: És oposable erga omnes. El seu titular pot fer valdre el seu dret davant tothom, és a dir, el pot exigir i fer respectar davant tothom.

Diferència entre Drets Reals i Drets de Crèdit

Els drets reals es diferencien...

Tramitacions i Legalitzacions: Aspectes Previs a l'Inici d'Obres

Instruments de Planificació Urbanística

• PGM (Pla General Municipal): Pla d’ordenació municipal.
• PP (Pla Parcial): Inclou el Projecte d'Urbanització Bàsic.
• PEMU (Pla Especial de Modificació Urbana).
• PE (Pla Especial).
• PU (Projecte d’Urbanització-Execució): Aprovació definitiva per executar les obres.

Gestió Urbanística i Repartiment de Càrregues

• JC (Junta de Compensació): Persones que gestionaran el Projecte de Compensació (PC).
• PC (Projecte de Compensació): Defineix les finques aportades.
• PR (Projecte de Reparcel·lació): Definició de les finques a repartir.

Llicència d'Obres i Permisos Específics

Responsabilitats del Promotor (Permisos abans de l'inici de l'obra)

El...

Concepte, funció i objecte del dret del treball

1. Concepte i contingut del dret del treball

• Concepte: «Conjunt autònom de normes i principis que té per objecte la regulació del treball desenvolupat per compte aliè».

Notes característiques

• Integra normes i principis propis i exclusius.
• Es limita a la regulació de prestacions de serveis exclusivament laborals.

El dret del treball integra normes, i els principis que serveixen per interpretar la norma són l'Estatut dels Treballadors (RDL 1/95) i la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS).

Notes característiques històriques i actuals

• Realista: permet la consolidació del capitalisme a través de concessions i equilibris de força. El dret del treball continua sent una eina d’equilibri.

Deures dels administradors

• Diligència: Estan obligats a informar-se diligentment sobre la marxa dels assumptes socials.
• Deure de secret: Es reforça el deure de guardar secret sobre els assumptes confidencials en raó del càrrec quan la seua divulgació puga tenir conseqüències perjudicials per a l'interès social, inclús després d'haver deixat el càrrec d'administrador.
• Fidelitat: Tenen l'obligació d'actuar en el seu càrrec amb fidelitat a l'interès social.
• Deure de lleialtat: Els administradors no podran utilitzar el nom de la societat ni invocar la seua condició d'administrador per a la realització d'operacions per compte propi o de persones vinculades.

Atribució de l'àmbit de representació

A l'administrador li correspon la representació

Què és una Persona Jurídica?

Una persona jurídica és una entitat creada per l'ordenament jurídic a la qual se li reconeix individualitat pròpia, capacitat jurídica i d'obrar, i autonomia patrimonial. Es tracta d'una agrupació d'individus o de béns que s'uneixen per aconseguir una finalitat determinada, independent dels membres que la integren.

L'article 35 del Codi Civil espanyol distingeix tres tipus principals de persones jurídiques:

Corporacions

Són entitats de dret públic reconegudes per la llei, com ara els ajuntaments, les províncies, les universitats o els col·legis professionals.

Associacions

Una associació és un conjunt de persones que s'uneixen per aconseguir una finalitat comuna, ja sigui d'interès general o particular,...

Atributs de la notícia: criteris segons Carl Warren. Intel·lectuals (novetat, proximitat, notorietat, raresa, conflicte, suspens, interès humà i magnitud de la transcendència de l’esdeveniment). Tècnics (especificitat del mitjà, recursos del mitjà, competència entre els mitjans, vincle amb l’empresa i tempestivitat). Criteris complementaris de Miquel Rodrigo inspirats en Galtung i Ruge (freqüència, llindar, absència d’ambigüitat, imprevisió, continuïtat, composició). Criteris de Llorenç Gomis que complementen els altres (comentaris i conseqüències) també afegeixen 4 punts que menciona Albert Saez (resultats, aparicions, desplaçament i explosions).

Font: allò que ens proporciona la informació.

Citació: directa (poses...

Grau de dispersió o concentració de la coacció

Atenent al grau de dispersió o concentració de la coacció, podem distingir dos extrems en les estructures polítiques:

• Dispersió de la coacció: La capacitat d'obligar per la força és reclamada i exercida per una pluralitat d'actors, que s'atribueixen el dret a utilitzar la força quan ho considerin necessari.
• Concentració de la coacció (Monopoli): El recurs a la força és exclusiva o monopoli d'un actor únic, que ha aconseguit fer-se amb ell mitjançant l'acumulació de recursos econòmics, tècnics o ideològics.

L'Estat reivindica aquest monopoli de la coacció legítima. No obstant això, aquesta afirmació del monopoli estatal pot ser més un programa ideològic que una realitat efectiva....

Procediment Ordinari Civil

El procediment ordinari s'aplica en els següents casos, ja sigui per raó de la matèria o per raó de la quantia:

1. Independentment de la quantia (Matèries Especials)

• Drets honorífics de la persona. (Exemple: Drets nobiliaris, com la reclamació de títols de comte, vescomte, etc.)
• Tutela del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, i aquelles que demanin la tutela judicial civil de qualsevol altre Dret Fonamental (DF), excepte les que es refereixin al dret de rectificació. En aquests processos, el Ministeri Fiscal (MF) serà sempre part i la seva tramitació tindrà caràcter preferent.
• Demandes sobre impugnació d’acords socials.
• Competència deslleial, defensa de la competència, propietat industrial,

La Potestat Reglamentària i els seus Límits

El President de la Generalitat pot dictar disposicions reglamentàries si una norma amb rang de llei ho autoritza expressament o, segons l'article 39 de la Llei 13/2008, mitjançant un Decret executiu que desenvolupa el contingut d'una llei (és un Reglament executiu).

Tipus de Disposicions Reglamentàries

L'article 40 de la Llei 13/2008 estableix que:

• Les disposicions reglamentàries dictades pel Govern o el President de la Generalitat són Decrets.
• Les dictades pels Consellers són Ordres.

Per exemple:

• El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya dicta Decrets.
• El Consell de Ministres del Govern de l'Estat espanyol dicta Reials Decrets.
• Un Director General pot dictar resolucions, però no aprovar