Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

Evolució dels tractats europeus

Els tractats fundacionals i posteriors han anat configurant la Unió Europea tal com la coneixem avui.

• Tractat de Roma (1957): creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Estableix la lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capitals, la unió duanera, l'arancel duaner exterior, les polítiques agrícola, de transport i comercial, el Fons Social Europeu i el Banc Europeu d'Inversions.
• Tractat de Fusió (1965): unifica els consells, comissions, assemblees i el Tribunal de Justícia de les comunitats.
• Acta Única Europea (1986): creació del mercat únic, cooperació en política exterior i avenç cap a la Unió Econòmica i Monetària.
• Tractat de Maastricht (1992): creació de la Unió Europea

Conceptes bàsics dels serveis socials

Necessitats: demandes, pressions i deficiències que afecten la qualitat de vida de les persones. Estan relacionades amb la subsistència (necessitats fisiològiques), el manteniment de la vida física i la qualitat de vida (desenvolupament personal i social).

Política social: conjunt de mesures adoptades pels governs amb l'objectiu de millorar o canviar la situació de la ciutadania.

Dret: conjunt de normes legals d'obligat compliment, encaminades a garantir la cobertura de les necessitats i que regulen la prestació de serveis.

Benestar social: situació ideal d'harmonia social i absència de necessitats, en un grau proporcional a la riquesa del país i al desenvolupament socioeconòmic. Inclou l'educació,...

Societat internacional i dret internacional públic

La societat internacional és el conjunt d'actors internacionals que es relacionen i configuren l'estructura de poder dins la qual es produeix la xarxa d'interaccions d'acord a determinats regles. És un subjecte dinàmic, sotmès a canvis quantitatius i qualitatius.

Font del dret internacional

El mecanisme d'adscripció d'una norma a un sistema legal permet identificar si pertany a un ordenament jurídic concret:

• Tècnica predeterminada pel mateix sistema.
• Normes primàries, de les quals es deriven la resta de normes, directament o a través d'una piràmide normativa.

Fonts del dret internacional públic

Les fonts estan recollides a l'article 38 de l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia....

Societat i empresa col·lectiva

1. Elaboració dogmàtica del concepte de societat

1.1 Societat i associació. La societat en general

Les persones s'uneixen per unificar esforços per assolir objectius comuns. Aquesta és la base del concepte de societat. La legislació ha anat creant unes formes jurídiques amb les quals els empresaris es poden basar per exercir la seva activitat empresarial. Cada cop és més important el dret empresarial.

El concepte de societat és objecte de polèmica doctrinal, tot i ser el fonament del dret de societats. L'art. 116 del Codi de comerç (CCom) ens diu que el contracte de companyia (societat) és aquell pel qual diverses persones s'obliguen a posar alguna cosa en comú per obtenir-ne un lucre. Aquesta definició...

Subjectes del dret

Les persones físiques o jurídiques són titulars de drets i alhora subjectes d'obligacions. La titularitat d'un dret implica facultats. Aquestes facultats poden ser de diverses persones: una pot tenir la titularitat del dret però no la facultat d'usufructuari (dret d'ús).

La persona física

Drets subjectius: establim relacions jurídiques amb altres titulars de drets, i el contingut està protegit per l'ordenament jurídic.

Dins del dret privat protegim l'autonomia privada, és a dir, que les persones puguin pactar el que vulguin. Ara bé, l'autonomia privada és limitada. Per exemple, no es pot matar algú perquè et paguin.

Persona física i persona jurídica

No tots som titulars dels mateixos drets subjectius, ni tots tenim...

La inderogabilitat singular dels reglaments

És a dir, un acte administratiu no pot contradir mai un reglament.

Límits de la potestat reglamentària i control dels reglaments il·legals

Els principis de bona regulació estan recollits a l’article 129 de la llei 39/2015:

• Principi de necessitat i eficàcia: Ha de ser motivat. Ha d’haver una raó d’interès general. S’ha de dictar què es busca amb els reglaments. El reglament és l’instrument més adequat per aconseguir aquestes finalitats.
• Principi de proporcionalitat: Ha de tenir la mínima regulació possible (s’ha d’evitar sancions i demés).
• Principi de seguretat jurídica: És molt important que tots sapiguem les conseqüències del reglament. Ha d’haver una coherència jurídica

• Article 1.1 CE: Valors superiors de l’ordre jurídic: llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític.
• Article 1.2 CE: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol.
• Article 1.3 CE: La forma política de l’Estat és la monarquia parlamentària.
• Article 9.2 CE: Els poders públics han de promoure la igualtat real i efectiva.
• Article 10.1 CE: La dignitat de la persona com a fonament de l’ordre polític i la pau social.
• Article 10.2 CE: Interpretació dels drets segons la DUDH i tractats internacionals.
• Article 11 CE: Nacionalitat espanyola i possibilitat de doble nacionalitat amb països vinculats.
• Article 14 CE: Dret fonamental a la igualtat i prohibició de discriminació.
• Article 15 CE: Dret a la vida, a la integritat física i moral,

Postveritat

Segons el diccionari d'Oxford, la postveritat es refereix a allò emocional que preval sobre els fets en la conformació de l’opinió pública, buscant la reafirmació de valors personals. No reconèixer les coses que passen condueix a una bogeria mundial. Actualment, està de moda dir que la veritat no existeix, sinó que depèn de la perspectiva.

No obstant això, la veritat existeix, encara que pugui ser difícil de trobar. Per exemple, el fet que "un home ha pegat la seva dona" és una veritat. Les opinions posteriors, com que la dona l'havia provocat o que l'home tenia un trastorn, són interpretacions, però no alteren el fet inicial. La postveritat se serveix de la demagògia i de mitges veritats per guanyar-se el favor de...

Contractes mercantils: El contracte de compravenda

El contracte de compravenda ha estat l'instrument jurídic fonamental per a l'activitat comercial. És aquest contracte el que va motivar el naixement del dret mercantil com una part especial de l'ordenament jurídic. El comerç implica la presència de subjectes comerciants que compren per a revendre.

El contracte de compravenda pot ser de naturalesa civil o estar regulat pel Codi Civil o el Codi de Comerç:

• Codi Civil: Contracte en el qual un dels contractants s'obliga a lliurar una cosa determinada i l'altre a pagar-ne un preu.
• Mercantil: El Codi de Comerç regula la compravenda de béns mobles per a revendre amb ànim de lucre, ja sigui en la mateixa forma en què es compraren o de forma diferent.

Solidaritat

Entre creditors (activa): hi ha quan cadascun dels creditors pot exigir al deutor el compliment de la prestació íntegra.

Entre deutors (passiva): hi ha quan el creditor li pot reclamar a qualsevol dels deutors la totalitat de la prestació, per la qual cosa la insolvència d'un deutor la pateixen la resta dels deutors.

Mancomunitat

El crèdit està dividit en tantes parts com creditors i, de forma paral·lela, el deute es troba dividit en tantes parts com deutors.

El Contracte

La relació jurídica neix de l'acord de les parts, de manera que seria un acord de voluntats del qual neixen obligacions que tenen força de llei entre les parts.

Principis que Regeixen els Contractes

1. Autonomia de la voluntat: les parts poden establir els pactes,