Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Universitat

El Contracte: Concepte i Fonament Legal

La següent font de les obligacions, en l’ordre d’enumeració, és el contracte.

Força de Llei i Existència del Contracte

De les obligacions que neixen dels contractes es disposa que:

• “Tenen força de llei entre les parts contractants, i s’han de complir a tenor dels mateixos” (art. 1093 CC).
• “El contracte existeix des que una o diverses persones consenten a obligar-se, respecte d’una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei” (art. 1254 CC).

Definició i Naturalesa Jurídica

El contracte és el consentiment (acord entre dues parts), dirigit a la producció (modificació i extinció) d’obligacions, sent una de les fonts més importants de les obligacions.

És un acte voluntari...

Contracte de mandat

En el mandat, una persona s'obliga a prestar algun servei o a fer alguna cosa, per compte o encàrrec d'altres. És un contracte consensual, no formal, gratuït, intuitu personae i pot ser unilateral (gratuït) o sinal·lagmàtic (retribuït).

Obligacions del mandatari

El mandatari ha de complir el mandat, retre comptes i transferir el resultat. El mandatari té obligació de mitjans i, segons les circumstàncies, podria tenir també responsabilitat per la diligència en l'execució del mandat.

Obligacions del mandant

Les obligacions del mandant inclouen:

• L'abonament de la retribució, si s'ha pactat una compensació.
• La facilitació al mandatari dels mitjans necessaris per al compliment del mandat.
• La indemnització al mandatari

El Dret d'Accés a la Funció Pública: Configuració Legal i Principis

11. El Dret d'Accés a la Funció Pública com a Dret de Configuració Legal

L'article 23.2 de la Constitució Espanyola assenyala que el dret d'accedir en condicions d'igualtat a la funció pública se subordinarà sempre als requisits que assenyalen les lleis.

La facultat de proposar-se com a candidat a una plaça pública estarà subordinada a les condicions d'accés establertes per l'Administració i el legislador. Aquestes condicions garanteixen que ni els òrgans de selecció ni les autoritats puguin actuar de manera discrecional.

12. Límits Positius i Negatius en l'Accés a la Funció Pública

L'Administració i el legislador han de respectar els següents límits:

• Límit

Modulacions del règim personal laboral al servei de l'Administració pública

L'Administració pot actuar com a empresari (de manera peculiar). Aquest règim es modula per cinc factors:

• Primera: Es veu obligada per l'extinció del principi de mèrit en les relacions laborals.
• Segona: Conjunt d'obligacions de conducta dels empleats públics (règim disciplinari del personal).
• Tercera: Principi d'objectivitat; els empleats han d'actuar amb neutralitat social i econòmica.
• Quarta: Drets de llibertat sindical, negociació col·lectiva i vaga.
• Cinquena: L'element orgànic comporta instruments d'ordenació de l'activitat professional que s'apliquen per igual a funcionaris i personal laboral de l'Administració.

Models d'ocupació pública: Estructura tancada

Funció Social dels Mitjans de Comunicació: Informar, Formar i Entretenir

La funció principal dels mitjans de comunicació es pot resumir en tres pilars:

• Formar, informar i entretenir: Aquests són els canals de contingut essencials.
• Influir i lucrar, persuadir i vendre: Els mitjans actuen com a mediadors socials.

Els Mitjans com a Mediadors Socials

Els mitjans no són neutres; actuen com a mediadors entre diferents institucions socials. Aquestes institucions busquen aconseguir la màxima audiència, augmentant així la seva capacitat d'influència, la capacitat de lucre o la capacitat de persuasió.

Estructura Interna dels Mitjans de Comunicació: Rols Clau

L'estructura interna es defineix per la interacció de diversos rols:

• Propietaris: Qui ostenta

La Llibertat Ideològica i Religiosa (Art. 16 CE)

Llibertat Ideològica

La llibertat ideològica té una faceta interna i una externa.

Tenim dret a configurar i mantenir unes conviccions personals les quals fonamenten una determinada posició ètica. Les conviccions són les idees fonamentals a les quals cada individu està profundament adherit i que creen la seva pròpia singularitat; són permanents. S'exclouen les meres opinions, que es defensen mitjançant l'Art. 20 CE.

Faceta Interna i Protecció

Cada individu pot conservar les seves conviccions, prohibint que pugui ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. No és una prohibició absoluta. Cap individu s'ha de veure obligat a adherir-se a una ideologia aliena (STC...

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l'edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal.

Les assemblees de pau i treva

En els seus inicis, la pau de Déu era el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l'església, anomenat sagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren:

• Promogudes per l'estament eclesiàstic.
• Assumides pel poder sobirà (els comtes de Barcelona).

L'objectiu era fer desaparèixer o, com a mínim, assegurar períodes d'interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals, així com establir un...

Drets dels Socis

• Participació en els guanys socials: Es farà de la forma pactada en el contracte (llibertat contractual completa). Si no es diu res al contracte, es farà proporcionalment a les aportacions realitzades a la societat.
  • Nota: Els socis industrials s'equiparen, a l'hora de repartir els guanys, al capitalista de menor inversió.
• Participació en el patrimoni resultant de la liquidació.
• Participació en l'administració social.
• Dret d'Informació: Tots els socis tenen dret a examinar l'estat de la comptabilitat sense que els administradors els ho puguin negar.

Administració i Gestió de la Societat

Llevat de disposició contrària en l'escriptura, l'administració correspon a tots els socis.

La llei estableix que no podrà prendre's un...

Concepte d’Interessat en el Procediment Administratiu

Aquell ciutadà que posseeix una determinada posició jurídica en un procediment administratiu. La condició d’interessat s’adquireix per la suma de tres circumstàncies fonamentals:

a) Capacitat Jurídica

És l’aptitud o idoneïtat de la persona per a ser titular de drets i deures, facultats i poders que formen part del contingut de cada relació jurídica.

b) Capacitat d’Obrar

1. És l’aptitud o idoneïtat de la persona per adquirir o exercitar drets o assumir obligacions. És la possibilitat de realitzar eficaçment actes jurídics.
2. Circumstàncies modificatives de la capacitat d’obrar depenent de l’interès públic afectat:

• Atenció al territori.
• Circumstàncies personals.
• Circumstàncies

Procés Administratiu: Definició i Elements

Procés Administratiu (Proc.adm): És el camí formal de la sèrie d’actes en què es concreta l’actuació administrativa per dur a terme una finalitat determinada.

Elements del Procediment Administratiu

1. Una activitat administrativa determinada per arribar a la fixació del supòsit de fet del qual s’ha de partir.
2. La participació d’una pluralitat de subjectes o d’òrgans que tenen una intervenció determinada dins el procediment administratiu.
3. Necessitat d’adoptar unes determinades formes d’actuació.
4. Participació de les persones que tenen la condició de parts en el procediment, diferents de l’Administració actuant.

Finalitats del Procés Administratiu

• Garantia dels ciutadans: El procediment