Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Batxillerat

El comerç internacional

Els costos de producció: depenen de la dotació de recursos productius i de la tecnologia emprada; influeixen decisivament sobre els preus de venda.

Demanda: propicia el comerç internacional, ja que en la pràctica és molt difícil que un sol país aconsegueixi produir tot el que cal per satisfer les preferències o gustos dels seus habitants. Cada país importa aquells béns que la producció nacional no satisfà adequadament.

Territori duaner: Zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir amb les fronteres polítiques d’un país.

Especialització i avantatge comparatiu

La gran virtut de l’intercanvi és permetre la divisió del treball i l’especialització dels països...

Franquiciador: avantatges i inconvenients

Franquiciador: creador d’una sòlida imatge de marca, notòria i de major presència en el mercat. Es poden aprofitar economies d’escala des del punt de vista de producció, compres i costos, ja que es fabriquen grans quantitats. El desemborsament econòmic és inferior ja que la infraestructura s'aliena; hi ha menys necessitat de recursos humans, ja que el franquiciador posa el seu personal i no necessita tant control. Permet l'obertura de nous mercats. AV-IV: Inversió inicial important per a la posada en marxa de la franquícia. Es posa en coneixement del franquiciat la fórmula o el mètode comercial estratègic de l’empresa, el qual pot donar pistes a la competència si el franquiciador no...

Concepte de màrqueting mix

El màrqueting mix és el conjunt d’elements sobre els quals l’empresa pot influir per satisfer les necessitats del consumidor i obtenir beneficis. Està format per quatre pilars fonamentals: Producte, Preu, Promoció i Distribució.

1. Producte

El producte és tot allò que satisfà una necessitat.

Classes de productes

• Productes de consum: Aquells que satisfan les necessitats dels particulars per a ús personal, no industrial. Es divideixen en:
  • Béns de consum durador
  • Béns de consum destructiu o fungibles
  • Tipus de compra: Habitual, esporàdica i d'especialitat.
• Productes industrials: Béns adquirits per les empreses i emprats en la seva activitat específica.

Cicle de vida d’un producte (CVP)

• Introducció: S’inicia

Introducció a la Macroeconomia

La macroeconomia s'ocupa de l'economia en el seu conjunt, mentre que la microeconomia estudia el comportament de parts d'aquest conjunt. John Maynard Keynes (1883-1943) va assentar les bases de la macroeconomia moderna en el seu llibre Teoria general de l'ocupació, l'interès i els diners (1936). També va defensar la necessitat que l'Estat intervingui en l'economia.

Indicadors Macroeconòmics Principals

• 1. Producció: Producte Interior Brut (PIB)
• 2. Preus: Índex de Preus de Consum (IPC)
• 3. Atur: Taxes d'activitat, atur i ocupació

El Producte Interior Brut (PIB)

El Producte Interior Brut (PIB) és el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període de temps determinat, generalment...

Tipus d'existències

• Matèries primeres: Són aquelles que, mitjançant la transformació o l'elaboració, es destinen a formar part dels productes fabricats.
• Productes semiacabats: Són productes fabricats per l'empresa i no destinats normalment a la venda fins que no són objecte d'elaboració.
• Productes en curs: Són aquells que es troben en procés de formació o de transformació al tancament de l'exercici econòmic.
• Productes acabats: Són els productes fabricats per l'empresa i destinats al consum final o a la utilització que en facin altres empreses.
• Mercaderies o existències comercials: Són els materials comprats per l'empresa i destinats a la posterior venda o comercialització.
• Altres aprovisionaments: Són els elements incorporables,

Recursos Propis o Finançament Propi

Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar durant tota la vida de l’empresa. D’altra banda, són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació, ja que primer s’ha de respondre als altres creditors.

1. Capital

Està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i, a més, per les ampliacions successives de capital que es puguin produir. Les aportacions poden procedir de persones individuals, de grups d’empreses o, en el cas d’algunes pimes i amb caràcter temporal, de societats de capital de risc. Cal remarcar que el capital és un finançament extern i propi....

Consequències de la inflació: La pèrdua de poder adquisitiu. (a) Grups perjudicats: pensionistes, treballadors, estalviadors i empreses exportadores de productes nacionals. (b) Grups beneficiats: deutors, estat, empreses importadores de productes estrangers.

B) La incertesa: Si els preus canvien contínuament, no transmeten la informació que els consumidors i les empreses necessiten per a decidir què i quant consumir o produir, respectivament.

IPC és una mesura ponderada dels preus dels béns que representen el consum típic d'una família mitjana. La taxa d'inflació és la variació mesurada en percentatge experimentada per l'IPC respecte del període de temps anterior.

Limitacions de l'IPC: (el cistell de béns espanyol segueix sense...

Indicadors Clau del Mercat Laboral

• Taxa d'Activitat: (Població activa / Població en edat de treballar) · 100.
• Taxa d'Atur (Desocupació): (Població desocupada / Població activa) · 100. (Mesura la desocupació d'un país)
• Taxa d'Ocupació: (Població ocupada / Població activa) · 100. (Mesura l'ocupació dins la població activa)

Organismes Oficials i Fonts d'Estadístiques

• INE (Institut Nacional d'Estadística): Centralitza tota la informació estadística oficial.
• SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal): Organisme públic amb atribucions específiques en matèria d'ocupació.
• Estadístiques d'Ocupació:
  • EPA (Enquesta de Població Activa)
  • Xifres d'afiliació a la Seguretat Social
  • Dades del SEPE
  • Enquesta de Conjuntura Laboral

Tipus de Desocupació

Definicions de fonts de finançament i conceptes clau

Reserves

Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa.

Amortitzacions

Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.

Provisions

Provisions: part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït.

Emprèstics

Emprèstics: títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits a canvi d'un interès.

Lísing

Lísing: sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes quotes d'arrendament.

Crèdit comercial

Crèdit comercial: finançament automàtic que obté l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors....

Funció redistributiva

El sector públic té un paper rellevant en la redistribució de la renda.

Redistribució entre individus

No és ètic que cada govern regional descentralitzi aquesta funció, ja que cada territori redistribuiria de manera diferent, provocant un tracte fiscal desigual. Per tant, la funció redistributiva s'ha de dur a terme a nivell central, perquè si no, es provocaria la mobilitat dels factors. Els governs subcentrals (GSC) no poden fer-ho per:

• Distorsions en la localització.
• Política no efectiva.
• Risc de polarització.

El Govern Central (GC) redistribueix entre territoris mitjançant transferències o subvencions amb l'objectiu d'equitat, mentre que el Govern Subcentral (GsubC) redistribueix entre individus.

Subvencions

• Projecte: