Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Economia

La Borsa

És la institució en què es compren i venen valors, amb una negociació sol·licitada i admesa.

Els índexs borsaris

Són registres estadístics que mesuren l’evolució dels valors que integren el mercat, comparant-ne el preu en dues dates diferents. El més conegut a Espanya és l’IBEX 35.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

És l’organisme encarregat de vetllar pel bon funcionament dels mercats de valors. Té les funcions següents:

• Supervisar i inspeccionar els mercats de valors i l’activitat relacionada amb la compravenda de valors.
• Autoritzar a prestar serveis d’inversió a les empreses i portar-ne un registre.
• Dictar normes d’obligat compliment per a mercats i empreses de serveis d’inversió.
• Elaborar i difondre

Estudi dels estats comptables

L'estudi del balanç de situació, del compte de pèrdues i guanys i d'altres documents comptables té com a objectiu aconseguir informació útil per a diferents agents econòmics: propietaris, administradors, inversors potencials i creditors de l'empresa.

Etapes de l'estudi

• Manipulació de la informació.
• Anàlisi de dades.
• Interpretació i comparació de resultats.
• Previsió i propostes de millora.

Les ràtios financeres

Una ràtio és un quocient que relaciona dues magnituds econòmiques. És un indicador que analitza un aspecte específic de la situació de l'empresa per observar si està a prop d'un valor òptim o lluny. També serveixen per determinar la situació de l'empresa respecte d'altres. Tipus:

• Tresoreria:

Tipus d'inversions segons el suport

Segons el suport de la inversió

• Inversions físiques: adquisició d'un actiu material: edificis, maquinària, instal·lacions, elements de transport, matèries primeres.
• Inversions immaterials: quan el suport de la inversió és un actiu intangible: patent, una marca, programari informàtic.
• Inversions financeres: adquisició d'un actiu financer: obligacions, accions, dipòsits bancaris. Finalitza quan els títols són venuts.

Tipus d'inversions segons el període

Segons el període de temps que dura la inversió

• Inversions a llarg termini (LT): tenen lloc durant un període de temps superior a un exercici econòmic (més d'un any).
• Inversions a curt termini (CT): estan vinculades a l'empresa durant un període

Monopoli: Característiques i Preus

En el monopoli, existeixen molts demandants i un sol oferent que llança un producte sense que hi hagi substitutius que li faci competència. Per tant, és l’oferent qui decideix el preu de forma que obtingui el màxim benefici.

• El producte és únic, no és ni homogeni ni diferent, ja que no té competència.
• El monopolista pot fer diferenciació per atreure més clients.

Barreres d'Entrada i Causes del Monopoli

El monopolista intentarà impedir l’entrada de competidors per conservar la seva situació privilegiada. Les causes principals que generen una situació de monopoli inclouen:

• Accés exclusiu d’una empresa a una matèria primera o a un factor productiu determinat en la producció d’un bé.
• La concessió

El quadre de comptes

El quadre de comptes

Tots els comptes que pot fer servir una empresa, degudament classificats i ordenats.

Els cinc primers grups engloben tots els comptes patrimonials.

Els grups 6 i 7: comptes de gestió.

Els grups 8 i 9: despeses i ingressos imputats al patrimoni net.

Sistema de classificació dels comptes

Segueix el sistema decimal.

• El primer número indica el grup.
• El segon número indica el subgrup.
• El tercer número indica el compte.
• A partir del quart trobem els subcomptes (en la majoria dels casos no estan definits pel PGC sinó per la pròpia empresa).

Exemple: Una empresa té una determinada quantitat de diners al Banc de Sabadell.

El número de compte que utilitza l’empresa és el 5720.

• Grup 5: comptes financers.
• Subgrup

Antecedents al context actual de crisi sistèmica

• Atur elevat en certs sectors i descens de l'ocupació pública.
• Augment de la subcontractació en grans empreses.

L'autoocupació com a factor clau del creixement

• Activitat professional o empresarial generada per una persona que exerceix de manera directa.
• Incorporació al mercat laboral que contribueix a la millora de l'economia general.
• Motor de generació de teixit empresarial (beneficis, impostos, seguretat social, nous llocs de treball i noves relacions empresarials).

Cultura emprenedora: una actitud vital

Conjunt de qualitats, habilitats, actituds i coneixements (competències) necessaris perquè els individus puguin gestionar el seu propi projecte o itinerari professional, o crear el seu propi...

Polítiques Actives i Passives d'Ocupació

Polítiques Actives d'Ocupació

Accions i mesures dirigides a millorar les possibilitats d'accés a la feina de persones aturades.

Programes i mesures encaminats a:

• Accions de suport per a la contractació, especialment per als col·lectius amb més dificultats d'inserció.
• Foment de l'esperit empresarial, per promoure:
  • Desenvolupament de l'autoocupació.
  • Creació d'empreses.
  • Economia social.
• Potenciació de la formació i la requalificació professional.
• Foment de la igualtat d'oportunitats en l'ocupació.
• Promoció del desenvolupament de l'activitat econòmica i foment de la contractació.

Polítiques Passives d'Ocupació

Mesures de protecció econòmica per a les persones que estan en situació de desocupació....

Objectius de la prospecció de mercats

La prospecció de mercats és una qüestió que no es pot improvisar i respon a uns objectius concrets. Hi ha tres tipus d’objectius:

• Estratègics:
  • Iniciar la prospecció i consolidar la internacionalització de l’empresa.
  • Recollir informació en un mercat objectiu.
• Comercials:
  • Trobar intermediaris per comercialitzar el producte o productes.
  • Conèixer les motivacions dels consumidors per fabricar nous productes que s’adaptin a les seves necessitats.
• Financers:
  • Calcular el cost de la posada en marxa de la prospecció.
  • Determinar el pressupost de la prospecció.
  • Esbrinar si els organismes públics ofereixen ajuts.

Anàlisi de l’entorn

L’entorn està format per un conjunt de factors que condicionen el resultat...

Comptabilització de Nòmines i Bestretes

A. Abonament d'avançaments a empleats

L'empresa abona a diversos empleats 2.500 € en concepte d'avançament:

• (460) Bestreta de remuneracions a (572) Bancs c/c

B. Elaboració de la nòmina

Es realitza l'assentament de la nòmina amb les següents dades: Salari 6.000, SS a càrrec de l'empresa 1.800, IRPF 1.000, SS del treballador 700 (+1.800 de l'empresa). Prestació de serveis satisfetes per compte de la Seguretat Social: 400 (649) Altres despeses socials al deure. Es compensa l'avançament: (460) Bestreta de remuneracions a l'haver per 2.500. Tancament de l'exercici de deutes amb la SS i HP pendents de pagament: (465) Remuneracions pendents de pagament per la resta.

Assentament:

• (640) Sous i salaris: 6.

L'empresa com a unitat econòmica

Les empreses, per poder realitzar la seva funció dins del sistema econòmic, necessiten les famílies, que tenen com a funció el consum i aporten factors de producció.

Objectius de l'empresa

• Objectiu general: Expressa metes que l'empresa desitja aconseguir a llarg termini i seria el punt de partida de l'actuació empresarial; s'han de concretar els objectius pròpiament dits.
• Objectius pròpiament dits: Són aquells que vol aconseguir l'empresa durant un període concret, és a dir, les metes triades una vegada s'ha analitzat l'entorn. Solen ser canviats.
• Subobjectius: Els que ens ajuden a aconseguir els prèviament marcats.

Cadena de valor

La cadena de valor engloba tots els passos d'una empresa, des que entra...