Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Secundària

Components de l'Anàlisi de la Indústria de la Comunicació

Components: consumidors, proveïdors de factors de producció, competidors, component sociopolític i component tecnològic.

Consumidors

Audiència + anunciants.

Grups de consumidors: llars, administracions públiques/institucions i empreses.

Tenir en compte el nivell de demanda, gustos i hàbits.

Nivell de Demanda

• Les LLARS són consumidors finals; la major despesa és en aparells, TV principalment.
• EMPRESES: consumidor final de productes i serveis, o consumidors intermedis (quioscos).
• ESTAT: demanda de publicitat o consumidor final.

Gustos i Hàbits

Condicionats per edat, sexe, nivell d'educació i adquisitiu...

Proveïdors

Difícil per l'externalització constant i la integració vertical de...

Com repercuteix la crisi en l'economia real?

Balanç de Situació

El balanç de situació reflecteix la situació patrimonial en un moment determinat. S’anota en un llibre anomenat Llibre d’Inventaris i Balanços. És la presentació de la fórmula del patrimoni d’una forma diferent: (Patrimoni = Béns + Drets – Obligacions). Per tant:

Béns + Drets = Patrimoni + Obligacions

Actiu = Béns + Drets

Passiu = Patrimoni + Obligacions

El balanç de situació té dues parts: l’actiu i el passiu, i la suma dels seus components ha de quadrar. L’actiu s’ordena de menor a major liquiditat.

• Liquiditat: Facilitat per transformar els béns i drets en diners.

El passiu s’ordena de menor a major exigibilitat.

• Exigibilitat: Capacitat de les persones que financen l’empresa per reclamar els diners

El Sector Terciari

El sector terciari engloba totes aquelles activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis. Aquests serveis poden ser de diferents tipus:

• Serveis al consumidor: Són els que s'ofereixen directament a les persones, com ara el comerç minorista, l'educació, la sanitat, l'assistència social, els transports, les comunicacions, el turisme, etc.
• Serveis al productor: Són els que s'ofereixen a les empreses i a l'Administració pública, com els serveis financers, els jurídics, els informàtics, els de màrqueting i publicitat, la recerca i el desenvolupament (R+D), els serveis logístics, etc.

També es poden classificar en:

• Serveis públics: Són responsabilitat de l'Estat.
• Serveis privats: Són

T11: La Política Econòmica

La política econòmica és la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia per assolir la consecució d'uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus. Per això, es mouen variables com ara els impostos, la despesa pública o el preu del diner.

Objectius:

• El creixement econòmic sostenible
• La plena ocupació
• L'estabilitat de preus

Mitjans:

• Directes
• Indirectes

Tipus de política econòmica:

• Fiscal
• Monetària
• Exterior
• De rendes

La política fiscal és l'actuació internacional del sector públic, és a dir, de l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social, mitjançant la recaptació de fons, principalment en concepte d'impostos, i l'aplicació de despeses públiques...

Desenvolupament tecnològic i economia

El creixement econòmic general de les últimes dècades ha estat possible gràcies al desenvolupament de la investigació científica i de les seves aplicacions pràctiques. Els governs i les grans empreses dediquen quantitats enormes de diners per finançar instal·lacions i equipaments d'investigació molt cars. Els països més desenvolupats (els Estats Units, el Japó, Suècia, Alemanya) destinen entre un 2 i un 3% del PIB a la investigació tecnològica. La gran quantitat de recursos econòmics necessaris per a la investigació tecnològica ha accentuat, encara més, les diferències entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.

Comunicació, informació i desenvolupament

Els progressos en...

Què és el Màrqueting?

Moltes persones identifiquen erròniament el màrqueting només amb vendes i publicitat. Això no és del tot cert, ja que hi ha productes que, un cop llançats, s'han venut pràcticament sols, gairebé sense esforç publicitari.

Perspectives sobre el Màrqueting

Segons Peter Drucker:

«El paper del màrqueting és fer innecessària la tasca de la venda. El seu objectiu és arribar a conèixer tan bé els clients que allò que se’ls ofereixi es vengui per si mateix.»

Definicions Formals de Màrqueting

Una possible definició, segons Michael J. Baker:

«És un procés social i de gestió a través del qual els diferents grups i individus obtenen allò que necessiten i desitgen, mitjançant la creació, l'oferiment i l'intercanvi

Aspectes Fonamentals de l'Habitatge

Distribució de l'Habitatge

La distribució es refereix a l'ús d'envans i parets per crear habitacions o cambres, incloent espais exteriors com patis.

Accés a l'Habitatge i Construcció

Per construir un habitatge, cal disposar d'un sòl adequat per a la seva ubicació i comptar amb les tècniques i professionals que realitzin el projecte i la construcció.

Característiques Clau de l'Habitatge

Les característiques inclouen l'emplaçament (on s'ha construït, orientació nord, sud, etc.), l'orientació (exposició al sol), i la distribució (dissenyada per satisfer les necessitats).

Tipus de Promotors Immobiliaris

Els promotors poden ser de dos tipus:

Promotors Públics

Quan l'administració (ajuntament, diputació,...

Productes: Béns i Serveis

Les dues figures del marge reflecteixen dues situacions quotidianes d'adquisició d'un producte. Evidentment, el primer, les vambes, és un objecte tangible amb unes característiques físiques determinades. En canvi, de la utilització del tren no en podem dir quin color i quines mides té, de quin material està fet, etc. El primer s'anomena bé i el segon, servei, però tots dos tenen la categoria d'un producte que satisfà unes necessitats determinades.

El conjunt de mitjans necessaris per transformar uns determinants recursos d'entrada de béns o serveis s'anomena procés productiu. Els recursos d'entrada s'anomenen factors de producció i són els següents:

• Els materials utilitzats
• L'energia consumida
• Les instal·lacions

Contracte de Treball

El contracte de treball es formalitza per escrit.

Elements Essencials del Contracte

• Identitat de les parts i el domicili del centre de treball.
• Data de començament.
• Categoria professional.
• Salari i jornada pactats.
• Vacances a les quals es tindrà dret.
• Terminis de preavís.
• Conveni col·lectiu aplicable.

Edat Legal per Treballar

L'edat legal mínima per treballar és de 16 anys. Tot i això, una persona menor d'edat no pot signar el contracte; l'ha de signar el pare, mare o tutor legal.

El Període de Prova

No és obligatori, però s'ha de fer per escrit si s'acorda. La seva durada l'estableixen els convenis col·lectius i, si no n'hi ha, no pot superar els 6 mesos per a tècnics titulats i els 2 mesos per a la resta de treballadors....