Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Resum de Preparació Física en el Futbol II

1. Contextualització de la Preparació Física en el Futbol

1.1. Visió Biològica (Analítica): Enfocament Analític

• Basada en ciències com la fisiologia, la biomecànica i la física.
• Estudia el rendiment de manera aïllada.
• Posa èmfasi en la preparació física i condicional.

1.2. Visió Holística (Global)

• Analitza el rendiment de manera conjunta (tàctica, tècnica, psicologia i condició física).
• Prioritza la dimensió cognitiva i tàctica.

2. Estructures de l'Esportista segons Seirul·lo (2002)

2.1. Estructura Cognitiva

Captar, processar i interpretar estímuls per a la presa de decisions.

2.2. Estructura Coordinativa

Execució del moviment, control motor i espai-temps.

2.3. Estructura Condicional

Suport...

Factors Condicionants de les Capacitats Coordinatives

• El nivell d'entrenament de les qualitats físiques bàsiques.
• El nombre de parts del cos que hi estiguin implicades. Com més parts hi intervinguin, més dificultat en l'aprenentatge.
• La velocitat d'execució.
• L'altura del centre de gravetat i l'amplada de la base de sustentació.

Definició de les Capacitats Coordinatives Esportives

Les capacitats coordinatives són aquelles que ens permeten controlar i executar amb èxit les accions tècniques i qualsevol tàctica esportiva:

• Capacitat de Combinar Moviments

  Ens permet coordinar moviments de diferents parts del cos per fer un moviment global (per exemple, llançar una canasta de bàsquet).

  Entrenament: Partit de futbol sala en un camp reduït i amb

1. Avaluació de la Necessitat de Mobilització

1. Realitzar l'avaluació d'emergència.
2. Estabilitzar les constants vitals de la víctima.
3. Decidir si convé esperar fins a rebre ajuda professional o traslladar-la.
4. Col·locar-la en posició de repòs.

2. Posicions de Seguretat i Espera

L'elecció de la posició depèn principalment de tres factors:

• El seu estat de consciència.
• Els valors de les seves constants vitals.
• La gravetat i característiques de les lesions que presenta.

Les posicions de seguretat són:

• Posició Lateral de Seguretat (PLS)
• Decúbit Supí
• Decúbit Supí amb Flexió
• Decúbit Supí amb Cames Elevades (Posició Antixoc)
• Semiasseguda (Fowler)

a) Posició Lateral de Seguretat (PLS)

• Permet mantenir lliures les vies respiratòries si vomita o sagna

Resistència aeròbica: Intensitat: baixa (50-70%) i zona de canvi (75-85%). Volum: temps llarg. Resistència anaeròbica: Intensitat elevada, per sobre del 85% de la FC màxima. Volum: esforços curts. Sistemes d'entrenament: sistemes continus (sense pauses de recuperació) i sistemes fraccionats (amb pauses). Mètodes: marxa, carrera contínua, màquines cardiovasculars. L'entrenament en circuit, el fartlek i l'entrenament en sèries són mètodes per augmentar la teva intensitat.

Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vygotsky

La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) és la distància que hi ha entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre un problema sense cap ajuda, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat de resoldre un problema amb l'ajuda d'un adult o d'un company més capaç.

És la distància que l'infant ha de recórrer entre el que sap fer sol i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris.

El Joc com a Creador de ZDP

El joc crea contínuament Zones de Desenvolupament Pròxim perquè, a través del joc, l'infant sovint opera a un nivell superior al seu desenvolupament habitual, explorant rols, regles i situacions que requereixen...

Mecanisme de la Contracció Muscular: Filaments i ATP

La contracció muscular segueix el model de filaments lliscants, on la miosina i l’actina interactuen. Quan arriba un impuls nerviós, s’allibera calci, que permet la unió dels filaments i la contracció mitjançant l’ús d’ATP (adenosina trifosfat).

Sistema Nerviós: Parts Principals i Funcions Clau

El sistema nerviós es divideix en dues parts principals:

Sistema Nerviós Central (SNC)

• Cervell: Controla moviments, pensament, emocions i funcions vitals.
• Medul·la espinal: Transmet senyals entre el cervell i la resta del cos, i coordina reflexos.

Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

• Somàtic: Responsable del control voluntari dels músculs esquelètics.
• Autònom: Regula funcions involuntàries

Avaluació de la Circulació Sanguínia

El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l'impuls de la contracció cardíaca.

• Les freqüències normals estan entre 60 i 70 batecs per minut.
• L'absència de pols pot ser deguda a:
  • Afectació cardíaca.
  • Lesions en els vasos sanguinis.
  • Infeccions molt greus.
• Amb això es necessita una atenció immediata. Punts importants per palpar el pols: artèria radial (canell), artèria caròtida (coll), artèria humeral (braç/espatlla).

Funció Circulatòria: Transport Essencial

La funció circulatòria transporta la sang per tot l'organisme: distribueix l'oxigen i els nutrients que necessiten les cèl·lules i recull les substàncies de deixalles que aquestes generen.

• L'aparell cardiovascular realitza

El Sistema Sanitari i els Primers Auxilis

El Sistema Sanitari

El sistema sanitari és l'organització encarregada de promocionar, prevenir, diagnosticar, tractar i rehabilitar la salut de la població. Es divideix en:

• Atenció primària: És el primer contacte amb el sistema de salut. Inclou metges de família, pediatres i infermeres. S'ocupa de la prevenció, detecció precoç i tractament de problemes comuns.
• Atenció especialitzada: Proporciona serveis avançats com atenció hospitalària, especialistes, proves diagnòstiques complexes i tractaments quirúrgics o intensius.
• Atenció hospitalària: Ofereix serveis en hospitals, com urgències, UCI i rehabilitació.
• Salut pública: Gestiona la prevenció de malalties, vacunacions i la promoció

Constants Vitals

Constants vitals: Són signes mesurables i quantificables que indiquen l'estat d'òrgans i funcions vitals d'un individu.

Són variables que permeten fer un diagnòstic inicial de l'estat general del pacient.

Temperatura Corporal

Temperatura: Quantitat de calor que el cos té degut a un desequilibri entre la calor produïda i la perduda per l'organisme.

Tipus de termòmetres:

• Vidre: (Internament presenta un tub buit amb un recipient intern ple de gal·li o alcohol tintat. En desús)
• Digital o electrònic: (Ràpid i fàcil lectura, més utilitzat)
• Altres: (Infrarojos, cintes...)

Factors que varien la temperatura:

(Edat, exercici, temperatura ambient, emocions, cicle menstrual, hora, lloc on prenem la temperatura)

Valors normals:

• Axil·lar/

Problemes:

• Excessiu esforç i lesions per culpa de males postures.
• Menys espai per a resoldre emergències.
• Més possibilitat d’accidents.
• Més possibilitat d’errades.

Preveure:

• Realitzar un anàlisi de les operacions necessàries per a la tasca.
• Mides corporals de les persones que realitzen les operacions.
• Necessitats per a la visualització o manipulació.
• Espai total que poden tenir els usuaris per usar els equipaments.

Anar amb compte amb:

• Població de referència.
• Canvis al llarg del temps.
• Naturalesa de la mesura.
• Antropometria estàtica/dinàmica.

Qualitatiu: Visualització frontal – Encreuament de braços – Desviació de peu, cama, cuixa, maluc. Visualització lateral – Extensió completa de l'extremitat en la impulsió – Elevació de...