Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Realisme i idealisme

Realisme: La realitat existeix independentment de la ment. El món és tal com és encara que ningú el percebi. El coneixement és descobrir aquesta realitat.

Idealisme: La realitat depèn del pensament. El món només existeix tal com el percebem o el pensem. Sense un subjecte pensant, no hi ha món.

Arkhé i concepcions de la realitat

Arkhé: És el principi fonamental comú que explica tot el que existeix. Els primers filòsofs grecs buscaven aquest element originari.

Monisme: Tot està format per una sola substància (material o espiritual). Només hi ha un principi últim de la realitat.

Pluralisme: Hi ha diversos elements que formen la realitat. No es pot explicar tot a partir d’un sol principi.

Materialisme i espiritualisme

Materialisme:

1. El Problema Ètic

Situació que requereix reflexionar sobre com actuar.

La Llibertat i les Decisions

• Llibertat: L’ésser humà decideix lliurement, a diferència dels animals (instint).
• Les decisions tenen conseqüències internes (ens defineixen) i externes (afecten la societat o la natura).
• Sartre: «L’existència precedeix l’essència» → Les accions ens construeixen.

2. Ètica vs. Moral: Conceptes Clau

• Ètica: Filosofia que estudia el comportament humà i el que és correcte o incorrecte.
• Moral: Normes i valors d’una societat per regular la conducta.
• Accions morals: Són conscients, lliures i amb impacte en els altres o en el medi ambient.

Normes Morals

• Autoobligació: Complir perquè és correcte.
• Universalitat: Actua com si la teva acció

Nietzsche: La Transvaloració dels Valors i la Moral d'Esclaus

Friedrich Nietzsche descriu el triomf de la moral dels febles, que ell anomena “esclaus”, “plebs” o “ramat”, sobre la moral dels “senyors”, representants de la noblesa o l’elit. Aquesta victòria ha estat possible, segons el filòsof, gràcies a la influència jueva i cristiana, que han imposat una moral basada en la submissió i la igualtat.

El filòsof veu aquest procés com una mena d’“enverinament” que s’ha estès per tota la humanitat, alterant els valors tradicionals de força i poder.

Conceptes Clau en la Crítica Nietzscheana

• Senyors: Aristocràcia o classe dominant que representa els valors de força i noblesa.
• Enverinament: Transformació negativa

Temes principals de l'obra

1. Relacions de poder i jerarquia social

L'obra reflecteix una estructura social basada en la jerarquia i el control. El Marquès, com a aristòcrata, té poder econòmic i social sobre Gabriel, que com a actor depèn del mecenatge de la noblesa per subsistir. Aquesta relació de dominació es fa evident quan el Marquès obliga Gabriel a interpretar sota amenaça de mort. La submissió de Gabriel reflecteix el conflicte entre les classes privilegiades i les classes treballadores.

2. Metateatre: Realitat i ficció

Sirera utilitza el recurs del teatre dins del teatre per explorar els límits entre realitat i ficció. Gabriel ha d'interpretar un passatge de la mort de Sòcrates com si fos real perquè la seva vida està...

Introducció als Conceptes Clau de Nietzsche

La Crítica Nietzscheana al Positivisme i la Ciència

Quina opinió té Nietzsche del positivisme científic? En què basa la seva posició sobre aquest tema?

Nietzsche critica el positivisme perquè el veu com una nova forma de religió que promet una veritat objectiva i segura. Considera que la ciència no és neutral ni pura, sinó que també respon a valors i interessos. Defensa que el coneixement és creatiu i depèn de la perspectiva de qui observa.

L'Origen Metafòric dels Conceptes i la Veritat

Quin és l'origen dels conceptes?

Segons Nietzsche (N.), els conceptes tenen un origen metafòric: són imatges poètiques que usem per entendre la realitat. Amb el temps, oblidem aquest origen i els convertim...

La Filosofia de John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Ètica Qualitativa

I. L'Utilitarisme: Felicitat, Plaers i Virtut

1. La Qualitat dels Plaers: Més enllà de la Quantitat

Mill defensa que els plaers mentals són superiors als corporals, no només per avantatges circumstancials (com durada o seguretat), sinó també per la seva qualitat intrínseca. Això és compatible amb el principi d'utilitat, ja que la qualitat dels plaers també pot valorar-se, no només la quantitat. La comparació entre Sòcrates i el ximple il·lustra que només qui ha experimentat ambdós tipus de plaer pot jutjar-ne la superioritat.

Mill defensa que la felicitat humana no es redueix als plaers físics, sinó que inclou els plaers intel·lectuals i morals, propis...

El Gir Copernicà de Kant: Una Revolució en el Pensament

Per a entendre el Gir Copernicà de Kant, primer hem de tenir en compte la seva divisió respecte als tipus de condicions (entenem allò que s'ha de donar per tal que es produeixi quelcom): les empíriques (particulars, fàctiques i poden ser alterades) i les transcendentals (universals, generals, necessàries i anteriors a l'experiència). Aquestes darreres són les definides com a aquelles idees o estructures innates que posseeix la raó humana a través de les quals organitza i dona forma a allò que anomenem experiència. Aquesta és la tesi bàsica que Kant proposa i desenvoluparà (la Revolució Copernicana del Pensament): suposar que, en comptes de ser la nostra facultat cognoscitiva...

Glossari de Termes Clau de Nietzsche

«aliena a la pròpia essència»

Es refereix a tot allò que és extern i contrari a la naturalesa de l'individu.

«antropomòrfica»

Que té forma o característiques humanes.

«antropomorfismes»

Atribució de característiques o forma humana a allò que no ho és.

«aristocràcia»

Classe social dels nobles i poderosos, o sistema de govern que aquests exerceixen.

«enverinament»

Simbolitza la corrupció moral provocada per la moral dels esclaus, que ha contaminat la humanitat.

«estat de naturalesa»

Fa referència a l’estat original de l'home, sense lleis ni societats.

«esclaus»

Grup d’individus més dèbils d’una societat.

«espontàniament»

Parteix d’un mateix i no d’una reacció a accions d’altres.

Els Diàlegs Socràtics: Explorant Conceptes Ètics

El Diàleg amb Eutífron: Què és la Pietat?

Eutífron es troba amb Sòcrates a l'entrada del tribunal, just abans de començar el judici de Sòcrates. Eutífron està a punt de denunciar el seu pare per homicidi, ja que considera que va matar un home. Per a Eutífron, aquesta acció està justificada per la seva interpretació de la justícia, malgrat que la seva família el considera immoral per denunciar el seu propi pare.

En aquest moment, Sòcrates inicia una conversa amb Eutífron. Sòcrates comença preguntant a Eutífron què és la pietat. Eutífron respon inicialment que la pietat és fer allò que és estimat pels déus, és a dir, actuar de la manera que els déus volen. Però Sòcrates...

La Filosofia de Kant: Introducció al seu Pensament

Tipus de Judicis i Coneixement

Kant distingeix entre diferents tipus de judicis:

• Judicis analítics: El predicat ja està inclòs en el subjecte; la seva negació és impossible (ex:"El triangle té tres costat").
• Judicis sintètics: Amplien informació i la seva negació és possible (ex:"La taula és de fust").

També diferencia segons l'origen del coneixement:

• A priori: Són universals i necessaris, no depenen de l'experiència.
• A posteriori: Són contingents i depenen de l'experiència.

Un judici científic, per a Kant, ha de ser sintètic (perquè amplia coneixement) i a priori (perquè és universal i necessari). El coneixement té un caràcter empíric, relacionat amb els elements transcendentals....