Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

Principi d'Utilitat

Les accions han de promoure la màxima felicitat per al màxim nombre d'individus.

Hedonisme Universalista

Cerca de la felicitat com a fi suprem.

Avaluació d'una Acció

• Conseqüencialisme: Considerar les conseqüències i com afecten els interessos de les persones implicades.
• Empirisme: Observar si l'acció augmenta el plaer o disminueix el dolor (o el contrari per considerar-la dolenta).

Mitjans per a la Felicitat

• Fama
• Luxe
• Poder
• Diner
• Virtut

Com Demostrar que la Felicitat és l'Única Finalitat?

Mitjançant la pràctica de l'autoconsciència i l'autoobservació, assistides per l'observació dels altres.

Sufragi General

Persones que han experimentat tots dos tipus de plaers (superiors i inferiors).

Plaers

Descartes (França, segle XVII)

El criteri de veritat és la certesa: si hi ha dubtes sobre alguna cosa, serà considerada falsa.

A Descartes el deceben els filòsofs perquè no es posen d'acord i la filosofia no avança.

En canvi, les matemàtiques són precises, exactes i indubtables.

Per això, Descartes proposa que la filosofia ha de canviar de mètode i adoptar-ne un d'igual de rigorós que el de les matemàtiques.

El dubte és un camí per arribar a la certesa. Descartes deia que només dubtant una vegada a la vida es pot arribar a assolir alguna veritat.

El dubte comença a tenir un paper important.

El Mètode Cartesià: Les 4 Regles

Utilitzant el dubte com a mètode, s'estableixen quatre regles:

• Evidència: Cercar idees clares i distintes, és

L'Ètica (l'utilitarisme)

L'ètica és la reflexió filosòfica que cerca un criteri per distingir el bé i el mal com a guia de les accions. Aquest criteri es basa en un principi (justícia, llibertat, igualtat) que ens permet definir què està bé i què no.

L'acció correcta (el bé)

Les accions correctes seran aquelles que siguin útils i ens apropin a la felicitat. Stuart Mill la identifica amb el plaer (absència de dolor, de patiment). Les teories filosòfiques que identifiquen la recerca de la felicitat amb l'obtenció del plaer s'anomenen teories hedonistes.

Quin ha de ser el plaer que busquem?

Planteja que el plaer no el podem mesurar des del punt de vista quantitatiu. Segons Bentham, l'únic que hem de tenir en compte són els factors...

El Mètode Científic

Fases del Mètode Científic

1. Problema
2. Hipòtesi
3. Observació
4. Experimentació
5. Conclusions (Llei/Teoria)

Experimentació: El Mètode

1. Elecció del problema
2. Identificació de les variables rellevants i de les condicions de control.
3. Projecte o pla de l'experiment.
4. Condicions d'observació: de control, experiment, formació de grups...
5. Manipulació de la condició experimental.

Teoria

Una teoria és un sistema d'hipòtesis comprovades, que donen una resposta aproximada a un sector de la realitat. Ex. Teoria de l'evolució.

Llei

Una llei és una hipòtesi científica convalidada que afirma la relació constant entre 2 o més variables. Ha de ser generalitzable i verificable empíricament. Ex: Llei de la gravetat.

Diferències entre Fase, Etapa

El consol de la filosofia

1. El mètode de Sòcrates

El mètode de Sòcrates per dialogar consistia en la conversació. Anava a l'Àgora, plaça on es reunien tots els ciutadans i xerraven de temes del dia, on conversava amb la gent de qualsevol tema. Recorria molt a les preguntes, i amb aquestes preguntes duia l'altre a reconèixer que no sabia del que parlava, i així aquest reflexionava sobre el que li havia demanat i descobria ell tot sol la resposta autèntica. Es podria comparar amb el mètode inductiu, ja que aquest formula preguntes particulars per arribar a una conclusió.

Aquest no és un mètode gaire normal; és un mètode un poc particular, perquè quan una persona es troba amb una altra parlen de coses comunes i no “s'interroguen”...

Relació amb l'Educació

La necessitat d'un mètode en filosofia ja s'havia sentit en el Renaixement (Francis Bacon el va posar en relleu), però en Descartes és una veritable obsessió: convençut de la certesa i seguretat de les matemàtiques, vol emprar en filosofia un mètode que condueixi amb la mateixa seguretat.

El Mètode Cartesià: Recerca de la Certesa

Obsessió per un Mètode Filosòfic

Un dels principals interessos de Descartes és el d'analitzar un sistema filosòfic basat en evidències i desenvolupat científicament. Per a això, la investigació s'ha de fonamentar en la raó, tenint com a model les matemàtiques, ja que aquesta ciència, per la puresa del seu objecte i la simplicitat de les seves argumentacions, està exempta d'...

Ateisme

Doctrina (en la teoria) o actitud (en la pràctica) que nega l'existència de Déu. Cal distingir l'ateisme pròpiament dit (que afirma positivament la no-existència de Déu) de l'indiferentisme, l'agnosticisme i l'escepticisme. En la història de les religions sempre hi ha hagut persones o doctrines atees.

Aparentar

Tenir l'aspecte (d'una certa cosa, d'una certa edat, etc.).

Ciència

Conjunt de coneixements i l'activitat destinada a assolir-los. Es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.

Concili Tarraconense

Document en què es reflexiona sobre la sol·licitud envers els més pobres i marginats, i es demana als cristians que renovin el...

Filòsofs Presocràtics

Pitagòrics

Fundada per Pitàgores, aquesta escola se centrava en les matemàtiques i la música. Tenia dues cares:

• Religiosa: Creien en la transmigració de l'ànima, que l'univers té una ànima còsmica i que nosaltres som un fragment d'aquesta. Veien el cos com una presó per a l'ànima, i per tant, la vida com una etapa negativa. La mort alliberava l'ànima per tornar a l'ànima còsmica.
• Filosòfica: Vinculaven el coneixement amb la virtut. Buscaven el saber per purificar l'ànima. Creien que tot es pot expressar matemàticament i que l'essència del món és matemàtica.

Parmènides

Va escriure un poema sobre la natura, dividit en tres parts. La primera part narra un viatge on una persona es troba una deessa que li...

Hedonisme: La Recerca del Plaer i la Felicitat

L'hedonisme és la doctrina filosòfica que considera el plaer com el bé suprem i la finalitat última de la vida. Per tant, les accions considerades plaents són les que es valoren com a bones.

Epicur i l'Ataràxia

Per a Epicur, l'objectiu principal era augmentar el plaer i disminuir el dolor. Això s'aconseguia a través de la recerca de l'ataràxia (pau interior i absència de pertorbació).

Ell considerava que el màxim plaer era tenir una vida simple i moderada. Deia que no tots els plaers eren iguals i que saber diferenciar-los era la clau per aconseguir el màxim plaer i, per tant, la felicitat.

Tipus de Plaers segons Epicur:

• Naturals i necessaris: (menjar, beure, seguretat...). S'han de satisfer

Conceptes Filosòfics Fonamentals

El bé: És tot allò que es considera just, correcte i beneficiós per a les persones i la convivència. Implica actuar amb respecte, empatia i responsabilitat.

El mal: És allò que es considera injust, incorrecte o perjudicial. S’associa a accions que causen dany, egoisme o engany.

Consciència moral: És la capacitat de distingir entre el bé i el mal i jutjar les pròpies accions segons valors i principis.

Amor: No és només un sentiment, sinó voler sincerament el bé de l’altre, respectant-lo i cuidant-lo amb accions.

Llibertat: Capacitat d’escollir i actuar segons la pròpia voluntat i raó, assumint les conseqüències morals dels actes.

Dolor: Experiència física o emocional que ens fa conscients...