Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Descartes: Dubte Metòdic i Veritats Matemàtiques

Text 1: Descartes – El dubte metòdic i les veritats matemàtiques

Resum: El Dubte Metòdic i les Ciències

Descartes planteja que les ciències basades en entitats compostes, com la física o l’astronomia, són incertes, mentre que les matemàtiques, que tracten de veritats simples i generals, contenen coneixements indubtables. Tot i això, explora la possibilitat d’un «geni maligne» que podria enganyar-lo fins i tot en els principis matemàtics. Aquesta hipòtesi reforça el seu *dubte metòdic*, un mecanisme per arribar a veritats fonamentals.

Significat de Termes Clau

1. Geni maligne: Hipòtesi cartesiana d'un ésser poderós i enganyós que podria distorsionar la realitat i les percepcions,

Mites Platònics i la seva Funció Explicativa

El Mite del Demiürg: Origen de la Realitat

Plató va utilitzar mites per simplificar i explicar el seu pensament als ignorants, com la relació entre idees i coses. En el mite del Demiürg, aquest és un déu artesà que crea els objectes materials observant les idees com a models, explicant així la perfecció de les idees i la imperfecció de les coses materials.

El Mite dels Metalls: Justificació Social

Amb el mite dels metalls, Plató justifica les diferències entre humans, associant les ànimes a metalls que defineixen les classes socials (or, plata, bronze). Aquest mite és part de la “dolça mentida” per mantenir l’ordre social en l’estat ideal.

La Teoria Política de Plató: Cicle

Filosofia Moderna

Del segle XVI al segle XVIII. Focus d’interès: el coneixement. S’obté a partir de la fe o la raó?

Dues escoles:

RACIONALISTES

Autors: Descartes, Leibniz, Spinoza. Confien en la raó. Defensen que l’única forma viable per obtenir el coneixement és a partir de la raó.

• Desconfien dels sentits.
• Utilitzen el mètode deductiu. A partir d’una llei, norma o principi l’apliquen a totes les parts. Del que és general al particular.
• Inspiren els seus pensaments en la ciència de les matemàtiques.
• Creuen en la substància: ser que no es pot percebre a partir dels sentits.
• Obra: Meditacions metafísiques de Descartes. Obra més important de Descartes

“Cogito ergo sum” vol dir, penso, després existeixo.

EMPIRISTES (S. XVII-XVIII)

Mètode Socràtic i Sofistes: Anàlisi Comparativa

El Mètode Socràtic

• Definició: Tècnica de diàleg per arribar a la veritat mitjançant preguntes i respostes.
• Exemple: Diàleg entre Sòcrates i Eutifró sobre la definició de la pietat.

Comparació amb els Sofistes

• Sòcrates: Busca la veritat objectiva i el coneixement moral.
• Sofistes: Mestres de la retòrica, se centren en la persuasió i el relativisme moral.

L'Escepticisme Filosòfic

Què és l'Escepticisme?

• Definició: Dubte sistemàtic sobre la possibilitat de conèixer la veritat absoluta.
• Filòsof escèptic: Pirró d'Elis.
• Raó: Defensa la suspensió del judici (epokhé) i l'ataràxia.
• Filòsof no escèptic: René Descartes.
• Raó: Cerca una base segura per al coneixement (cogito, ergo sum).
• Sinònim:

Ètica socràtica

L'anomenen intel·lectualisme moral perquè Sòcrates considerava que el bé és una virtud que tots podem conèixer, per tant, el bé es pot ensenyar i tots en la nostra ànima tenim aquests valors (innatisme). A partir d'aquí hi ha una sèrie de valors universals exteriors a nosaltres, però que podem captar i entendre si reflexionem i ensenyem. Aquests valors es tradueixen en idees (la justícia, la amistad, les lleis...) que formen l'ètica.

Segons Sòcrates: Actuar bé és conèixer el bé. No existeix el mal, només la ignorància. Nosaltres podem conèixer les coses precisament perquè tenen una essència immutable (no canvia mai). La funció de la filosofia és aquesta reflexió racional que ens porta a actuar correctament,...

Crítica de Nietzsche a la Moral Kantiana

Nietzsche critica la moral kantiana, qualificant-la de "moral del funcionari" per diverses raons. En primer lloc, qüestiona la idea de l'imperatiu categòric, que dicta regles morals universals i absolutes. Segons Nietzsche, aquest universalisme moral redueix l'ésser humà a un ésser gregari i nihilista, impedint el progrés cap al superhome. Considera que aquesta moral limita la llibertat individual i la capacitat d'expressar la singularitat i la perspectiva pròpia de la vida.

A més, Nietzsche veu la moral kantiana com una moral de la debilitat i la submissió. Creu que promou valors com la culpa i la mala consciència, productes de la "moral dels esclaus". En contraposició, Nietzsche defensa una...

Nietzsche postula que no cal tenir criteris compartits, sinó que cada individu és únic. Aquesta idea no implica oposar-se al que facin els altres. Afirma que el nihilisme és la conseqüència de la mort de Déu, vivint sense normes ni criteris. Distingeix dos tipus de nihilisme: el passiu, que sospita que Déu és un invent i que hi ha menys veritats de les que es creu; i l'actiu, que viu plenament les conseqüències de la mort de Déu, reconeixent la seva absència sense negar-la.

Nietzsche proposa la idea del "superhome", un ésser evolucionat més enllà de les normes i valors actuals. Identifica dos tipus d'individus que s'acosten a aquesta noció: l'artista i el científic. L'artista, al ser original i inventar-se un món propi, manifesta...

Utilitarisme dels Actes vs. Utilitarisme de les Regles

Mill defensa l'utilitarisme de les regles, en què la moralitat d'una acció es basa en la seva congruència amb normes generals que promouen el benestar col·lectiu. Aquesta perspectiva contrasta amb l'utilitarisme dels actes, que avalua cada acció individualment segons el plaer o el dolor que produeix en un moment concret. A través de l'utilitarisme de les regles, Mill busca establir principis ètics que fomentin la felicitat i el desenvolupament humà a llarg termini.

Utilitarisme Social i Eudemonisme

Mill discrepa de Bentham en el punt que la felicitat individual no necessàriament garanteix la felicitat de la societat en conjunt. En comptes d'això, argumenta que la felicitat col·lectiva...

La Veritat: Entre Convenció Social i Realitat Objectiva

La Veritat com a Construcció Social

Què és, doncs, la veritat? El present text, d'una banda, explica que allò que es considera veritat depèn de convencions i interessos imposats per la societat. No obstant això, d'altra banda, argumenta que no som conscients d'això i que acceptem una mena d'obligació moral cap a la veritat que, en realitat, respon només a les necessitats de l'ordre social. Aquesta acceptació passiva pot portar a una limitació de la nostra capacitat per qüestionar i desafiar les veritats establertes.

Conceptes Clau: Metàfora i Propensió Moral

• Metàfora: Usar una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra.
• Propensió moral cap a la veritat:

Ètica kantiana

1. Conceptes clau

1.1. Bona voluntat i deure

La bona voluntat, segons Kant, és la voluntat que actua conforme al deure, motivada per la moralitat i el respecte a la llei moral, sense influències externes com els desitjos o les conseqüències.

El deure, per a Kant, és l'obligació moral de seguir la llei moral, que es basa en la raó pràctica i en la voluntat racional. Existeixen diferents tipus d'accions respecte al deure:

• Accions contràries al deure
• Accions conformes al deure
• Accions realment obligatòries (basades en la llei moral)

1.2. Imperatiu hipotètic i imperatiu categòric

L'imperatiu hipotètic és una norma condicional que està vinculada a un objectiu o desig específic. Implica que una acció és necessària només...