Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Filosofia Política i Social: Origen, Teories i Formes d'Estat

Filosofia i ètica210,77 KB

Què és la Filosofia Social o Filosofia Política?

La filosofia social o filosofia política és una disciplina filosòfica que s'encarrega d’estudiar com s’organitza la vida en societat o comunitària dels éssers humans. Un cop compresa l'organització social, emet judicis de valor sobre aquesta, és a dir, reflexiona críticament sobre la justícia i l'adequació d'aquesta convivència.

En moltes obres i estudis tradicionals, es considera que les diferents formes d’organització social (com les societats, les cultures o les comunitats) tenen com a fonament un aspecte natural de les persones: l’instint social dels individus. Això vol dir que, segons aquests autors, les persones tenen per naturalesa la tendència a viure en societat....

Continua llegint "Filosofia Política i Social: Origen, Teories i Formes d'Estat" »

Guia Completa de l'Ètica Kantiana: Deure i Imperatiu Categòric

Filosofia i ètica4,27 KB

L'Ètica Objectiva de Kant

L'ètica kantiana es basa en principis objectius universals. La voluntat és la facultat de determinar-se a si mateix a actuar d'acord amb la representació de certes lleis. Es determina per com s'ha dut a terme l'acció.

Bona Voluntat, Deure i Valor Moral

Només la bona voluntat és bona en si mateixa. Algunes qualitats humanes poden afavorir la bona voluntat, però no són bones intrínsecament. La voluntat ha de determinar les accions a partir de lleis o imperatius. Kant distingeix accions en relació amb el deure, exemplificat amb un botiguer:

  • Acció contrària al deure: Per exemple, vendre més car del que és just.
  • Acció conforme al deure, però per inclinació egoista: Per exemple, vendre al preu correcte per evitar
...
Continua llegint "Guia Completa de l'Ètica Kantiana: Deure i Imperatiu Categòric" »

Filosofia: Descartes, Kant i Nietzsche - Conceptes i Comparacions

Filosofia i ètica16,13 KB

Vocabulari de Descartes

Escepticisme:
Dubte sistemàtic sobre la possibilitat d’assolir una veritat segura.
Mètode:
Procediment racional i ordenat per arribar a coneixements certs.
Regla de l’evidència:
Només acceptar allò que percebem clarament i distintament.
Regla de l’anàlisi:
Dividir problemes complexos en parts simples per comprendre’ls millor.
Regla de la síntesi:
Ordenar idees del més simple al més complex.
Regla de l’enumeració:
Revisar-ho tot per assegurar-se que no hi hagi errors.
Dubte metòdic:
Dubtar de tot per trobar una veritat indubtable.
Jo (res cogitans):
Substància pensant; consciència que dubta, pensa i existeix.
Idees:
Representacions mentals: innates, adventícies (experiència) i factícies (combinacions).
Criteri
...
Continua llegint "Filosofia: Descartes, Kant i Nietzsche - Conceptes i Comparacions" »

Nietzsche: Crítica a la Raó i el Superhome

Filosofia i ètica3,68 KB

Vida i Influències de Nietzsche

Friedrich Nietzsche (1844-1900) fou un filòsof alemany clau en el desenvolupament del vitalisme. Aquesta corrent filosòfica sorgeix com a reacció a la crisi de la raó il·lustrada, que havia predominat en èpoques anteriors. Nietzsche, juntament amb altres filòsofs, qüestionà la supremacia de la raó i defensà la importància dels sentiments i les emocions.

Les seves principals influències inclouen:

  • El romanticisme, amb la seva valoració de la cultura i la individualitat.
  • El moviment helenístic.
  • Arthur Schopenhauer, de qui pren la idea de la primacia dels instints sobre la raó.
  • Charles Darwin, que l'inspira en la concepció del superhome.

Crítica a la Filosofia Occidental

Nietzsche, en sis de les seves...

Continua llegint "Nietzsche: Crítica a la Raó i el Superhome" »

Plató: Filosofia, Mites i Teoria Política Essencial

Filosofia i ètica6,28 KB

Conceptes Clau de la Filosofia Platònica

A continuació, es presenten alguns conceptes fonamentals per entendre el pensament platònic:

  • Sofistes: Persones que no creien en veritats universals, però de cara als altres feien veure que hi creien per manipular-los.
  • Raó: Capacitat humana per arribar a les veritats universals.
  • Maieútica: Tècnica de Sòcrates per fer veure als altres que podien conèixer les veritats universals.
  • Plató i Parmènides: Plató estava d'acord amb Parmènides en no fiar-se dels sentits, només es fiava de les idees. Deia que trobàvem dos àmbits: el material i l'immaterial.
  • Ontologia: Branca de la filosofia que estudia la veritat (l'ésser).
  • Veritats Universals: Veritats que són permanents i vàlides per a tothom.
  • Gnoseologia:
...
Continua llegint "Plató: Filosofia, Mites i Teoria Política Essencial" »

Ètica i Moral: Teories i Conceptes Clave

Filosofia i ètica3,64 KB

Ètica i Moral

Definicions

Ètica: Branca de la filosofia que estudia el bé i el mal, i organitza les morals.

Moral: Conjunt de costums, valors i creences d'un individu, grup o cultura. Determina què està permès (moral) i què no (immoral). Aquests valors varien.

Àmbits de la moralitat

  • Individual: Decisions pròpies. De vegades, es pot utilitzar una doble moral per sobreviure, fingint estar d'acord amb alguna cosa.
  • Social: Decisions apreses, condicionades per influències externes.

Universalisme, Relativisme i Ètica de Mínims

Tres visions sobre la universalitat de normes i valors:

  • Teories objectivistes (universalistes): Els valors són qualitats objectives presents a les coses.
  • Teories subjectivistes (relativistes): No existeix res valuós per
...
Continua llegint "Ètica i Moral: Teories i Conceptes Clave" »

Filosofia: Història, Problemes Fonamentals i Origen de la Metafísica

Filosofia i ètica3,25 KB

Introducció a la Filosofia: Problemes i Continuïtat

Alguns plantejaments filosòfics han perdut la força i l'interès d'altres èpoques. Aquests plantejaments han succeït en la història de les idees i han contribuït a la formació del nostre món actual. Hi ha problemes que han tingut una certa continuïtat al llarg de la història i poden emergir en diferents moments si les circumstàncies socials, polítiques, etc., són les adequades.

La idea de matematització consisteix en la creença que, a pesar del caos aparent en què es mou la natura, hi ha un ordre ocult, però real. Aquesta idea, present en pensadors com Pitàgores i Plató, va ser represa i impulsada per figures com Kepler i Galileu.

Poden aparèixer situacions absolutament...

Continua llegint "Filosofia: Història, Problemes Fonamentals i Origen de la Metafísica" »

Viure en Societat: Política, Democràcia i Responsabilitat

Filosofia i ètica3,97 KB

Viure en Societat: Per què Vivim Junts?

Els éssers humans som éssers especials. Necessitem viure junts. Naixem indefensos i el període de criança és molt llarg.

  • Per sobreviure: Viure en grup afavoreix la supervivència. Els éssers humans estem lligats i genèticament orientats a viure formant societats.
  • Per comunicar-se: Necessitem comunicar-nos. El nostre cervell és també social. Els sentiments ens empenyen a apropar-nos als altres. La capacitat de parlar ens distingeix dels animals.
  • Per ampliar les nostres possibilitats: Viure en societat ens permet fer més coses. Si visquéssim sols, hauríem de tornar-ho a inventar tot.

De la Convivència a la Política

Vivim gràcies a tot el que els altres fan per nosaltres. Però estem tan acostumats...

Continua llegint "Viure en Societat: Política, Democràcia i Responsabilitat" »

Filosofia Política: Locke, Marxisme, Anarquisme i Liberalisme

Filosofia i ètica6,17 KB

L'Estat de Natura de Locke

  • Individus amb igualtat de capacitats i lliures.
  • Governants i jutges de si mateixos.
  • Propietat limitada a la subsistència.
  • Passem de l'estat de natura a l'estat civil.
  • Com que no sempre som racionals, cal un govern.
  • El govern ha de ser pactat pels individus.

Actituds Filosòfiques

  • Actitud Natural: Resoldre problemes que planteja la vida per un interès o objectiu concret (ex: parar atenció al mòbil per comunicar-se).
  • Actitud Teòrica: Contemplar el món en què es viu sense interès, descobrint-se a un mateix com a individu, com a individualitat lliure i amb reconeixement del jo (ex: descobrir-se emocionat i admirat davant la multiplicitat dels objectes).

Conceptes Clau per als Filòsofs

  • La consciència de la mort (saber que
...
Continua llegint "Filosofia Política: Locke, Marxisme, Anarquisme i Liberalisme" »

Filosofia Política: Poder, Autoritat i el Contracte Social

Filosofia i ètica4,34 KB

Introducció a la Política i la Societat

La política es manifesta en dues dimensions principals:

  • Acció social: Implica les relacions de poder, estatus i rols dins la societat.
  • Acció de governar: Activitat orientada a obtenir i exercir el poder per a l’interès general de la comunitat.

La ciència política estudia com organitzar millor la societat i analitza les institucions i ideologies polítiques.

La Visió d'Aristòtil sobre l'Ésser Humà i la Política

Aristòtil defensa que l’ésser humà és social per naturalesa. La paraula i la comunicació permeten l’organització en estructures fonamentals com la família, la ciutat o l'estat. Segons Aristòtil, l’objectiu de la vida política és viure bé i assolir la felicitat col·lectiva....

Continua llegint "Filosofia Política: Poder, Autoritat i el Contracte Social" »