Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Comparativa de les Bases Morals: Kant i Mill

Immanuel Kant: La Moralitat del Deure

• Basa la moralitat en el deure i la conformitat amb principis universals (l'imperatiu categòric).
• L'acció moral s'avalua segons la raó pràctica. El resultat no importa: mentir és dolent sempre.
• El respecte a les lleis morals és fonamental.

John Stuart Mill: La Moralitat de la Utilitat

• La moralitat busca la maximització de la felicitat i la minimització del dolor.
• Les accions s'avaluen pels resultats o conseqüències.
• Es mesura segons la quantitat de felicitat o plaer (mentir pot ser bo si maximitza la felicitat).
• Prioritat a la utilitat (benestar general).

L'Avaluació de l'Acció Prohibida

• Kant: Una acció és prohibida si no es conforma amb els imperatius categòrics

La Crítica de Nietzsche a la Creença Cristiana

Nietzsche critica la creença cristiana que Jesús va venir a redimir el dolor humà, afirmant que el dolor no és inherentment negatiu i forma part de la vida. Argumenta que no cal compensar-lo en una altra vida, ja que enriqueix l'existència i contribueix al creixement personal.

La Vida Present com a Prioritat

Nietzsche rebutja la vida eterna post-mortem, afirmant que l'única vida que importa és la present. Argumenta que centrar-se en una vida futura nega el valor de l'existència terrenal i és absurd. En lloc d'això, insta a viure plenament en el present i a gaudir de les experiències i accions d'aquesta vida.

Crítica a la Moral Cristiana

Nietzsche critica el cristianisme per etiquetar com...

La realitat és real? Al segle XVII, el pensador francès René Descartes va prendre aquesta qüestió seriosament. Segons ell, les coses que veiem i sentim poden ser enganyoses; fins i tot confonem somni amb la realitat.

Teoria de Plató: Plató estava convençut que les essències (idees) existeixen i són transcendents, ja que estan més enllà de la realitat que podem percebre pels sentits. Aquestes essències són eternes, immutables i perfectes. Plató creia que les essències o idees són perfectes, no canvien mai i existeixen independentment de nosaltres. Tan sols es poden copsar mitjançant la raó, en un espai propi que anomena món intel·ligible o món de les Idees. La teoria de les Idees intenta explicar-nos en què consisteix la...

Introducció al Problema de la Moral Provisional

L’enunciat d’aquesta redacció planteja el problema de la moral provisional en la filosofia de Descartes, un problema que s’emmarca en el context de la filosofia pràctica.

El Discurs del Mètode i les Màximes Morals

Descartes dedica la tercera part del seu Discurs del Mètode a exposar unes màximes o principis d’acció moral que foren compatibles amb la fase del dubte que el mètode exigeix.

Objectius de la Filosofia Cartesiana

Per tractar aquest tema, primerament caldrà respondre a algunes qüestions prèvies:

• Quin és l’objectiu de la filosofia de Descartes?
• Quina és la seva relació amb la raó?

Una vegada contestades aquestes preguntes, estarem en condicions de determinar la importància...

Primera Meditació: El dubte i els sentits

René Descartes assenyala que hem d'evitar acostumar-nos a les idees falses i, per això, cal destruir-les, tallant-les d'arrel des dels seus fonaments. En aquest propòsit, Descartes no considera que refiar-se dels sentits sigui el millor, ja que són enganyosos i no ens permeten conèixer la veritat. Si parlem del somni, podem dir que, en somnis, pensem que tot és fiable i real, però en despertar-nos ens adonem que res no era veritat. Descartes afirma que existeix la necessitat de ser tan radicals com sigui possible i decideix jutjar com a falses aquelles idees sobre les quals es tingui algun dubte, per més petit que sigui. D'aquesta manera, estableix el seu propi criteri de veritat: només acceptarà...

DAVID HUME

1. Teoria del Coneixement

Allò que coneixem són percepcions, tot allò que pot estar present en l’esperit. Hi ha dos tipus de percepcions:

Tipus de Percepcions

• Impressions: experiència directa, percepcions originàries (tant externes com internes).
• Idees: còpies debilitades de les impressions (records d’impressions).

Les lleis per les quals les idees s’ajunten són 3: semblança, causa/efecte i contigüitat en l'espai-temps.

Tipus de Coneixements Humans

Els coneixements humans es formen a partir d’idees:

• Coneixements formals (operacions de la ment: matemàtiques, lògica). El seu contrari és impossible, no es pot negar.
• Coneixements basats en els fets (l’experiència). El contrari és possible, es pot negar.

Criteri de Veritat

Ètica de Kant: Raó Pràctica i Moral Universal

La pregunta central de l'ètica kantiana és: Què has de fer si vols actuar amb justícia?

Usos de la Raó i la Direcció de l'Actuació

El raonament té dos usos principals:

• Teòric: Relacionat amb el coneixement.
• Pràctic: Serveix com a direcció de l'actuació voluntària.

Kant reconeix que les pràctiques (l'ús pràctic de la raó) són les que més interessen. El seu objectiu és establir una moral que sigui racional i universal.

Rebuig de les Ètiques Materials

Estudiant ètiques anteriors, Kant conclou que gairebé totes són ètiques materials, ja que defineixen el bé i componen normes de conducta concretes. Kant rebutja aquestes morals materials perquè no són vàlides globalment a causa...

Conceptes fonamentals de la lògica

La lògica és la branca de la filosofia que té per objecte la reflexió racional i crítica sobre el raonament, especialment sobre el raonament deductiu.

El raonament i els seus tipus

El raonament és l'afirmació o negació d'enunciats establint una relació entre ells. Es classifica en:

• Inducció: la veritat de les premisses no garanteix la veritat de la conclusió.
• Deducció: la veritat de les premisses garanteix la veritat de la conclusió.

Elements bàsics de l'argumentació

• Fal·làcia: argument incorrecte i erroni, però psicològicament convincent.
• Enunciats: segment lingüístic amb sentit complet que pot ser afirmat o negat.
• Premisses: enunciats inicials d'un raonament.
• Conclusió: enunciat final d'un raonament