Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

John Stuart Mill creu que la moral hauria de ser pragmàtica i tenir en compte la felicitat humana i la realització personal. Per a ell, l'home ha de ser feliç. Kant, en canvi, defensa que la moral hauria de ser pura i estar per sobre dels desitjos humans. La moral de Kant no ens mostra el camí a la felicitat, sinó que el sacrifici i l'esforç ens faran dignes de l'ordre per ser feliços.

Similituds i crítiques compartides

D'altra banda, Mill i Kant arriben per diferents camins a posicions morals similars i, per tant, les crítiques que realitzen els crítics són també similars:

• 5.1. La llei moral universal: No podem defensar Kant d'establir una llei moral idèntica per a tots. Aquest és un curs que no es pot demostrar i que l'experiència

L'origen del coneixement: l'experiència

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «Tot el que sé, ho sé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta.

Jo, personalment, estic totalment d'acord amb aquesta afirmació perquè crec que tot prové d'alguna cosa anterior; res no existeix o, el que és el mateix, res no és percebut per nosaltres sense que hi hagi algun fet, imatge o acte anterior. Tot existeix gràcies a alguna cosa; per tant, tot el que sabem ho sabem perquè hi ha hagut algú que ens ho ha ensenyat i ens ha dit: «això es fa, això no es fa...». Per exemple, és com allò de: «el que no vulguis que et facin a tu, no ho facis als demés».

Un clar exemple és el de: què és

El Racionalisme

El racionalisme és el corrent filosòfic del segle XVII que afirma que el coneixement humà pot construir-se deductivament a partir d'idees i principis innats.

René Descartes

Descartes viu en una època escèptica, però està convençut que existeix la veritat. La seva raó és autònoma, independent de l'experiència sensible, l'autoritat o la fe religiosa. Després de llegir i viatjar, no troba res segur.

Regles del mètode

• Evidència: considerar fals tot coneixement del qual es pugui dubtar.
• Anàlisi: descompondre les idees en els seus components per poder-los solucionar.
• Síntesi: anar amb ordre a la recerca de la veritat.
• Enumeració: revisar contínuament els passos donats en la investigació per tal d'assegurar que estan totalment

Coherència

1. Tema: és la idea que aglutina tots els continguts.

1.1 Tema específic: són aquells que, per elaborar-los, requereixen una sèrie de coneixements acadèmics.

1.2 Tema general: són aquells temes quotidians dels quals tothom pot parlar de manera més o menys encertada.

2. Resum: s'extreuen les idees principals d'un text, màxim 8 o 10 línies.

3. Idees secundàries: exemples,...

4. Estructura

4.1 Textos narratius: Plantejament, Nus, Desenllaç: tancat o obert.

4.2 Text expositiu: introducció, desenvolupament, conclusió.

4.3 Textos argumentatius: introducció, desenvolupament (tipus d'argument), conclusió.

5. Tesi: pot ser explícita o implícita.

5.1 Antítesi: contrast de dues idees, expressions.

5.2 Estructura de tesi

5.2.1 Estructura...

El pensament renaixentista: Del teocentrisme a l'humanisme

El pensament renaixentista és la filosofia que es va desenvolupar des del segle XIV fins al segle XVI i que va marcar el pas de la filosofia medieval a la filosofia moderna. Va estar caracteritzat per un gir humanista. En el Renaixement, Déu i el cristianisme van deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central. L'Església comença a perdre el seu caràcter de poder únic.

De l'escolàstica a la nova filosofia

Durant la primerenca Edat Mitjana hi va haver un escàs coneixement de les fonts gregues, i qui va marcar el període va ser el platonisme a partir de l'extensa obra de Sant Agustí i, en menor mesura, els estoics, escèptics i epicuris....

Els Valors: Definició i Funció Ètica

La paraula valor significa que una cosa posseeix una qualitat que fa que valgui la pena. Una característica humana molt important és la capacitat d'aprendre el llenguatge verbal, que ens dóna la possibilitat de reflexionar, de crear pensaments abstractes i, per tant, la possibilitat de fer valoracions sobre les coses.

Els fets humans poden ser descrits de manera objectiva i, alhora, poden ser valorats de manera subjectiva. Cada humà té la capacitat de valorar els fets. Ja sabem que en ètica no tot s'hi val. L'Ètica és una disciplina humana molt seriosa.

Tothom té uns valors que l'ajuden a l'hora de prendre decisions; ningú pot viure sense cap valor. Els humans, com a protagonistes de la nostra...

La propietat privada segons Locke i Rousseau

Per a Locke, els humans en l’estat de natura ja respecten alguns drets bàsics com la vida, la llibertat i la propietat. La propietat privada és un dret natural, perquè es crea quan algú treballa la terra o els recursos. Per això, considera que l’Estat ha de protegir aquests drets, i es forma a través d’un pacte per garantir-los. L’Estat només administra el que els ciutadans li han confiat, i la propietat és positiva.

En canvi, Rousseau pensa que l’ésser humà és bo per naturalesa, però que la societat el corromp. Segons ell, la propietat privada és l’origen de les desigualtats i els conflictes, perquè fa que uns tinguin molt i altres res. Per això, creu que el poder ha de...

El dubte metòdic a la Meditació primera

En aquest text de la Meditació primera, Descartes inicia un procés de dubte metòdic amb la finalitat d’eliminar totes les creences que no siguin absolutament segures. Considera la possibilitat que existeixi un Déu omnipotent que l’hagi creat amb una naturalesa defectuosa, capaç d’errar fins i tot en operacions matemàtiques simples. Aquesta hipòtesi posa en qüestió la fiabilitat de la raó i dels coneixements adquirits fins aleshores.

Tot i reconèixer que Déu, si és perfecte, no hauria de voler enganyar, Descartes manté el dubte com a exercici filosòfic. D’aquesta manera, arriba a la necessitat de suspendre l’assentiment a totes les opinions que no siguin completament indubtables....

La Coherència Textual

La coherència és la propietat que fa que les idees del text tinguin sentit i estiguin ordenades de manera lògica. Gràcies a la coherència, el text té unitat temàtica i el lector pot comprendre el missatge global.

Característiques principals de la coherència

• Les idees estan relacionades entre si i amb el tema principal.
• Hi ha una idea central que dona sentit al conjunt.
• Les idees secundàries desenvolupen, exemplifiquen o reforcen la principal.
• L’ordre de les idees segueix una progressió lògica.
• No hi ha contradiccions ni repeticions innecessàries.

Estructura bàsica d’un text coherent

Un text coherent sol seguir aquesta estructura:

1. Introducció: presenta el tema o la tesi.
2. Cos: desenvolupa les idees principals amb

Reflex de la realitat: Perspectives filosòfiques

• Escepticisme: Dubta de tot; creu que no podem estar segurs de res, ni tan sols si la realitat és real.
• Objectivisme: La realitat és objectiva i podem conèixer-la tal com és si fem un esforç intel·lectual.
• Relativisme: Cada persona té la seva pròpia veritat segons el context o l'experiència.
• Perspectivisme: La manera com veiem la realitat depèn del moment, el lloc i les circumstàncies.
• Pragmatisme: El coneixement només importa si serveix per resoldre problemes pràctics.

El terme veritat

• Veritat com a descobriment: Comprendre la realitat profunda, eliminant les aparences o falsedats per arribar al que realment és.
• Veritat com a autenticitat: Ser genuí o fidel, aplicat tant a objectes que