Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Anàlisi Filosòfica: El Contracte Social i els Drets Naturals (2013)

1. Fonaments de la Societat i el Dret de Resistència

La societat és creada pels individus per assegurar la seva *protecció* i *seguretat*. Els ciutadans posseeixen un dret natural de resistència com a autodefensa sempre que els legisladors, o el poder establert, pretenguin anar més enllà dels límits del contracte social sobre el qual es fonamenta l’Estat i esclavitzar els individus.

Quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

2. Conceptes Clau del Pensament Polític

Poder Legislatiu

El poder encarregat d'elaborar i modificar les

Principals conceptes sobre el coneixement

El coneixement es pot definir com el saber o l'acte d'entendre alguna cosa.

Elements d'un coneixement

• Oració: És l'expressió lingüística i l'estructura mínima del llenguatge. Tot i això, no tots els tipus d'oracions transmeten coneixement (només les enunciatives). És una seqüència de paraules en un idioma determinat. Tot judici ha de poder ser expressat lingüísticament.
• Judici: Des del coneixement més simple fins al més universal, es requereix una operació mental que anomenem judici.
• Enunciats: El coneixement consisteix en un conjunt d'enunciats; si no hi ha enunciat, no hi ha coneixement. L'enunciat és la forma lògica d'expressar un judici.

Tipus de coneixement

Podem diferenciar entre:

• Coneixement

La crítica de Nietzsche a la veritat i el llenguatge

Nietzsche critica la idea tradicional de veritat afirmant que l’ésser humà no busca la veritat objectiva, sinó que utilitza la intel·ligència per sobreviure i adaptar-se a la societat. Per això, el que anomenem “veritat” és en realitat un acord social basat en el llenguatge, no una realitat absoluta. Les paraules no reflecteixen el món tal com és, sinó que són interpretacions que simplifiquen la realitat.

Aquest procés de coneixement implica diverses transformacions: primer hi ha un fenomen, després el percebem amb els sentits, es genera una imatge mental i finalment es tradueix en paraules. Això significa que el coneixement és indirecte i parcial, mai totalment fidel...

La revolta dels esclaus

Pregunta I

El text explica l’origen de la moral dels esclaus segons Nietzsche. Aquesta moral neix del ressentiment dels febles, que no poden actuar directament contra els forts i, per això, creen una venjança imaginària. A diferència de la moral noble, que afirma espontàniament la seva pròpia força i es considera «bona», la moral dels esclaus comença negant allò exterior: el fort, el noble i el poderós. Així, transforma els valors: allò que abans era noble passa a ser «dolent», i els febles es consideren «bons».

Pregunta II

• «Esclaus»: s’oposa als nobles o poderosos.
• «Indemnitzats»: compensen la seva incapacitat d’actuar amb una venjança imaginària.

Pregunta III: El capgirament dels valors

Segons...

Ètica: Plató vs. Nietzsche

Plató i Nietzsche també tenen visions molt diferents sobre la moral i el sentit del bé i del mal.

L'intel·lectualisme moral i la crítica vitalista

En la moral, Plató defensa l’intel·lectualisme moral: això vol dir que el coneixement de les idees ètiques s’identifica amb la virtut. Per a ell, si coneixes el bé, actues bé. A més, pensa que s’han de controlar i reprimir els desitjos i els impulsos sensibles. Nietzsche, en canvi, critica la moral tradicional perquè la considera una moral de feblesa i ressentiment. Diu que la moral occidental (amb origen en Sòcrates) ha reprimit els instints i ha creat una “moral dels esclaus” que ha domesticat els impulsos vitals.

L'origen i el fonament de la moral

Pel...

Introducció a l’empirisme

L’empirisme és un corrent filosòfic que defensa que tot el coneixement té el seu origen en l’experiència. El terme empirisme prové del grec empiria, que significa experiència. Segons aquesta doctrina, coneixem la realitat a través de les percepcions sensibles, com ara els colors, els sons, les textures, els gustos o les olors. Això implica que no podem anar més enllà de l’experiència, és a dir, del que percebem pels sentits, i que el coneixement humà és limitat i no absolutament segur.

Entre els principals empiristes trobem John Locke, George Berkeley i David Hume. John Locke és considerat el creador de l’empirisme modern i el primer empirista. A la seva obra Assaig sobre l’enteniment humà,...

La crítica de Nietzsche a la racionalitat

Nietzsche reacciona contra l'optimisme racionalista de la Il·lustració perquè creu que la raó ha empobrit la vida. Es considera un dels filòsofs de la sospita (juntament amb Marx i Freud) perquè vol desemmascarar les intencions ocultes sota la cultura occidental i els valors judeocristians.

Influències i mètodes

• Influències: Heràclit (esdevenir), vitalisme (vida com a energia), Schopenhauer (voluntat), romanticisme (art) i Darwin (evolució moral).
• Mètodes: Usa l'aforisme (textos curts i intuïtius) i la genealogia (rastrejar l'origen de les idees per descobrir-ne les trampes).

La Filosofia del Martell

L'objectiu és demolir els "ídols" (falses veritats) d'Occident.

Apol·lo vs. Dionís

La tragèdia...

1. Intelectualisme moral (Sòcrates i Plató)

Idea clau: Saber el bé = fer el bé.

Conceptes clau: coneixement del bé, ignorància, saviesa, el bé és universal, ningú fa el mal voluntàriament.

2. Hedonisme (Epicur)

Idea clau: La felicitat és el plaer.

Conceptes clau: plaer, felicitat, evitar el dolor, tranquil·litat, absència de preocupacions, calcular beneficis i perjudicis.

3. Formalisme (Kant)

Idea clau: Actuar segons normes universals.

Conceptes clau: imperatiu categòric, norma universal, deure, actuar per deure, universalitzar, llei moral.

4. Utilitarisme (John Stuart Mill)

Idea clau: El màxim bé per al màxim nombre de persones.

Conceptes clau: utilitat, benefici, major nombre de persones, felicitat general, bé comú.

5. Ètica cristiana

Idea

Els Sofistes: El Gir Antropològic i la Retòrica

Definició i Context Històric

• Etimologia: SOPHISTES = “aquell que sap”, intel·lectual, professor, professional del saber.
• Causes del sorgiment:
  • Filosòfica: Dubte sobre les veritats absolutes.
  • Social: La democràcia necessitava bons oradors i ciutadans formats.
• Característiques: Són els primers a cobrar per ensenyar. Professors itinerants.
• Canvi de focus: Passen d'estudiar la natura (physis) a estudiar l'ésser humà (ánthropos) i la societat.
• Objectiu: Pràctic (ensenyar com viure i com governar bé), no la recerca de la veritat universal.
• Ensenyaments clau: Gramàtica, interpretació de poetes, filosofia dels mites i, sobretot, retòrica (l’art de parlar bé i convèncer els altres).

La Contraposició:

4. Compareu la concepció de Plató sobre quan és justa una societat (un Estat) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

Plató concep la justícia en la societat com l’harmonia entre les tres parts de l’ànima humana (raó, esperit i desig) i les tres classes de l’Estat (governants, guardians i productors). Una societat és justa quan cadascuna d’aquestes parts compleix la seva funció sense interferències.

En contrast, John Rawls proposa la “justícia com a equitat”, on la justícia es fonamenta en la igualtat de drets i oportunitats per a tots els membres de la societat, independentment de la seva posició social.

3. Expliqueu el sentit i la justificació,