Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Comparativa Ètica: Kant (Deontologia) vs. Mill (Utilitarisme)

Filosofia i ètica4,97 KB

Resposta Model Segons Kant: L'Ètica del Deure

Davant de qualsevol situació moral, la posició d'Immanuel Kant es basa en el principi del **deure**. Per a ell, una acció només és moralment correcta si es fa per *bona voluntat*, és a dir, per respecte a la llei moral i no per interessos personals o conseqüències esperades. Això es veu reflectit en l’*imperatiu categòric*, que estableix que només podem actuar de manera que la nostra acció pugui convertir-se en una llei universal. Així mateix, Kant defensa que les persones han de ser tractades sempre com a **fins en si mateixes** i mai com a mitjans per assolir un altre objectiu. Per tant, qualsevol acció ha de ser jutjada segons la seva conformitat amb el deure i no segons el resultat...

Continua llegint "Comparativa Ètica: Kant (Deontologia) vs. Mill (Utilitarisme)" »

Ètica Kantiana: Conceptes Clau, Deure i Imperatiu Categòric

Filosofia i ètica5,3 KB

Conceptes Fonamentals de l'Ètica Kantiana

  • Màxima: Regla que guia l'acció d'una determinada persona i estableix com pensa actuar en determinades circumstàncies, atès el que es vol.
  • Sense Contradicció: Sense que hi hagi aspectes incompatibles, sent impossible que es donin junts a la realitat.
  • Imperatiu Categòric: Principi que diu com cal comportar-se independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.
  • Llei Pràctica Universal: Regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i agent.
  • Deures Perfectes: Obligacions morals que s'han de complir sempre.
  • Estar d'Acord amb Ella Mateixa: Ser consistent, no contradir-se.
  • Raó: Facultat pròpia dels humans amb la qual som capaços de conèixer i comprendre la realitat
...
Continua llegint "Ètica Kantiana: Conceptes Clau, Deure i Imperatiu Categòric" »

Els filòsofs de la sospita: Freud, Marx i Nietzsche

Filosofia i ètica3,25 KB

Context general de la filosofia de la sospita

Durant la Il·lustració es confiava en la raó per arribar a la veritat. No obstant això, els anomenats filòsofs de la sospita (Freud, Marx i Nietzsche) critiquen aquesta confiança: la raó pot servir, en realitat, per ocultar la veritat.

Sigmund Freud i la psicoanàlisi

Freud és considerat el pare de la psicoanàlisi. Va descobrir que els trastorns físics poden tenir causes inconscients. Segons la seva teoria, la ment es divideix en:

  • Jo (ego): part conscient que intenta equilibrar els impulsos i la moral.
  • Superjo: la interiorització de les normes morals.
  • Allò (id): l'inconscient, on resideixen els impulsos i desitjos reprimits (Eros i Thanatos).

A més, va desenvolupar la teoria psicosexual, que...

Continua llegint "Els filòsofs de la sospita: Freud, Marx i Nietzsche" »

Kant: Límits del Coneixement i Metafísica

Filosofia i ètica6,22 KB

Ciència i metafísica segons Kant

El problema fonamental de la *Crítica de la Raó Pura*

El problema fonamental de la *Crítica de la Raó Pura* és determinar els límits del coneixement. És una tasca epistemològica, formulada per Kant com una pregunta: a Kant no li interessa saber *què* coneixem de la realitat, sinó *quines són les condicions* sota les quals coneixem la realitat. La pròpia noció de realitat és investigada i dissolta per Kant. Aquest plantejament epistemològic portarà a Kant a situar el subjecte en el centre del procés de coneixement, en el que s'ha conegut com el "Gir Copernicà", que situa el subjecte com a centre dels conceptes i judicis que expressen el coneixement científic.

Kant accepta com a model de coneixement...

Continua llegint "Kant: Límits del Coneixement i Metafísica" »

L'Ajuntament impulsa una nova iniciativa per al municipi

Filosofia i ètica3,09 KB

Notícia: L'Ajuntament impulsa una nova iniciativa

Autora: Júlia Peris i Llopis | Data: 18-08-2026

Ahir, [lloc] va ser escenari d'un fet que ha despertat l'interès de nombrosos ciutadans. [Tema] ha generat diverses reaccions entre els veïns i les autoritats, atès que han començat a valorar les possibles conseqüències de la situació.

Els fets van tindre lloc [moment] quan [explicació del que ha passat]. Segons fonts pròximes, la situació es va produir arran de [causa], fet que va sorprendre moltes persones presents.

Reaccions i impacte social

Diversos testimonis han assegurat que la notícia s'ha escampat ràpidament i ha provocat opinions diverses:

  • A favor: Alguns consideren que és una mesura positiva.
  • En contra: Altres pensen que encara
...
Continua llegint "L'Ajuntament impulsa una nova iniciativa per al municipi" »

Decret activitats: responsabilitats, ràtios i assegurances

Filosofia i ètica2,76 KB

Informació sobre la normativa d'activitats

1. Responsable per actes incívics

Si durant l’activitat un participant fa un acte incívic (trencar una finestra, materials, etc.), qui n’és el responsable? El responsable és la persona responsable de l’activitat i, si cal, també l’entitat que organitza o promou l’activitat. Això ho diu el decret quan parla de les responsabilitats en cas d’incompliment o incidències durant l’activitat.

2. Ràtios per a grups de 25 o més participants

En un grup de 25 o més participants, quantes persones han de ser dirigents? Quina és la ràtio màxima per monitor/a?

  • En grups grans (25 o més persones), cal:
  • • 1 dirigent per cada 10 participants,
  • • +1 dirigent addicional per cada fracció de més
...
Continua llegint "Decret activitats: responsabilitats, ràtios i assegurances" »

Anàlisi de l'Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric i Moral Racional

Filosofia i ètica2,71 KB

Anàlisi de l'Ètica Kantiana: L'Imperatiu Categòric

El fragment analitzat pertany a La Crítica de la raó pràctica (1788) d’Immanuel Kant, on es presenta la formulació de l’imperatiu categòric, base de la seva ètica. Segons Kant, una acció només és moral si la màxima que la guia pot esdevenir una llei universal. Aquesta idea, ja desenvolupada a La Fonamentació de la metafísica dels costums (1785), reflecteix la voluntat de Kant d’establir una moral universal basada en la raó.

Context Històric: La Il·lustració

El pensament de Kant s’inscriu en el context de la Il·lustració, època en què es defensa l’ús de la raó com a eina per alliberar l’ésser humà de la ignorància, la superstició i la dominació. Aquest...

Continua llegint "Anàlisi de l'Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric i Moral Racional" »

Martha Nussbaum i J.S. Mill: Comparativa Ètica i Utilitarisme

Filosofia i ètica2,78 KB

Mill i Nussbaum: Enfocaments Filosòfics Comparats

Martha Nussbaum i J.S. Mill tenen enfocaments filosòfics diferents, tot i que comparteixen algunes similituds.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill: L'Ètica de Màxims

J.S. Mill defensa una ètica de màxims, on l'objectiu principal és aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Aquesta ètica està basada en l'utilitarisme, que és una ètica conseqüencialista: segons aquest pensament, una acció és considerada bona si produeix plaer o satisfacció, és a dir, si contribueix a la felicitat general.

Principis de l'Ètica de Mill

Mill aposta per una ètica teleològica, on el final o objectiu de les accions és aconseguir la felicitat. Per a ell, la vida bona es basa en una...

Continua llegint "Martha Nussbaum i J.S. Mill: Comparativa Ètica i Utilitarisme" »

Guia per a fer definicions i resums de textos filosòfics

Filosofia i ètica3,11 KB

Com elaborar definicions correctament

Totes les definicions segueixen aproximadament el següent esquema:

Classificació + Descripció + (no sempre) Funció + (no necessàriament) Exemple(s)

Exemple de definició de taula: Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per una o més potes, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar... Ex: una taula de menjador, de ping-pong, de cafè, etc.

Consells pràctics per a la redacció

  • Si has de definir un concepte designat per un adjectiu, comença amb un que. Ex. content: «Que està satisfet amb el que té o és. Que està alegre».
  • Si has de definir un concepte designat per un verb, comença amb l’expressió acció de... o bé amb un verb en infinitiu. Ex. cantar:
...
Continua llegint "Guia per a fer definicions i resums de textos filosòfics" »

Locke vs. Hobbes: Contractualisme i Legitimitat Política

Filosofia i ètica3,52 KB

Comparació: Locke i Hobbes sobre la legitimitat política

Anem a relacionar el pensament de Locke, filòsof modern conegut com «el pare del liberalisme clàssic», amb un altre filòsof empirista: Hobbes, considerat el teòric per excel·lència de l'absolutisme polític. Tot i això, en el seu pensament apareixen conceptes fonamentals del liberalisme com ara el dret de l'individu, la igualtat natural de les persones, el caràcter convencional de l'Estat (que comportarà la posterior distinció entre aquest i la societat civil), la legitimitat representativa i popular del poder polític (en poder ser aquest revocat si no garanteix la protecció dels seus subordinats), etc. Existeix certa afinitat en el pensament de tots dos autors des del...

Continua llegint "Locke vs. Hobbes: Contractualisme i Legitimitat Política" »