Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

El Mite del Carro Alat: Naturalesa de l'Ànima

El mite del carro alat, presentat per Plató al diàleg "Fedre", és una poderosa al·legoria que descriu la naturalesa de l'ànima humana i els seus conflictes interns. Aquesta imatge metafòrica ens ofereix una explicació profunda sobre la lluita entre les forces racionals i irracionals dins de cadascú, i serveix com a guia per entendre el camí cap al coneixement i la virtut. A través d'aquesta al·legoria, Plató explora com els humans poden assolir l'harmonia interna i el propòsit transcendental de l'ànima.

Components de l'Ànima segons Plató

Segons Plató, l'ànima és com un carro alat conduït per un auriga (el conductor) i tirat per dos cavalls amb naturaleses oposades:

• L'auriga: Representa

Martha Nussbaum: Una visió sobre la felicitat i la vida

Martha Nussbaum és una pensadora fonamental que reflexiona sobre com vivim les nostres vides i com podem assolir la felicitat. Ella sosté que, per ser una persona feliç i portar una vida plena, no n'hi ha prou amb acumular diners o béns materials; cal viure en harmonia amb els altres i disposar d'oportunitats per créixer i esdevenir la millor versió de nosaltres mateixos.

L'enfocament de les capacitats

Una de les idees principals de Nussbaum és que la felicitat no depèn només de la possessió d'objectes, sinó de la capacitat de realitzar les activitats que ens són significatives. Per exemple, si algú té passió per la pintura, és essencial que disposi de temps i recursos per...

1. El reconeixement de les idees en Plató: de la doxa a la dialèctica

Plató parteix de la idea que en la vida quotidiana parlem a partir d'opinions sense saber realment què són les coses. Aquest discurs quotidià es basa en la doxa, que és un coneixement superficial i sovint equivocat. En els seus diàlegs, aquest tipus de discurs s'interromp quan Sòcrates comença a fer preguntes i obliga l'interlocutor a justificar el que diu. Aquesta interrupció és fonamental perquè marca el pas de parlar sense pensar a buscar definicions clares.

A partir d'aquí entra en joc la dialèctica, el mètode platònic per arribar al coneixement vertader. Consisteix en un procés de preguntes i respostes on es proposen definicions, es posen a prova i es...

1. L'origen dels valors morals i el ressentiment

Conté resumida la seva teoria sobre l’origen dels valors morals. Segons l’autor, els valors morals, tal com els coneixem, sorgirien del ressentiment, d’un moviment de reacció per part dels febles, dels qui són incapaços de crear veritables i propis valors morals (un “sí triomfant dit a si mateix”) i, en comptes d’això, es limiten a negar els valors dels altres (dels qui tenen una moral noble).

El ressentiment, el “no”, la incapacitat de crear valors autèntics, doncs, estarien a l’origen del procés reactiu que dóna lloc a la moral dels esclaus. S’és esclau perquè, en definitiva, no hi ha capacitat (valor) per a ser creador.

2. L'alienació de l'essència i el superhome

Aliena

1. Protàgores — «L’home és la mesura de totes les coses»

En primer lloc, Protàgores afirma que «l’home és la mesura de totes les coses», de manera que allò que sembla veritable o fals depèn de cada persona. A partir d’aquí, una mateixa cosa pot ser considerada bona o dolenta, bella o lletja segons qui la percebi. Per tant, el text mostra que les coses no són percebudes de la mateixa manera per tothom, sinó que depenen de l’aparença i del punt de vista de cada individu.

El text presenta la teoria del relativisme de Protàgores, resumida en l’afirmació que «l’home és la mesura de totes les coses». Aquesta expressió significa que cada persona és el criteri del que considera veritable o fals, bo o dolent, bell o...

· Filosofia: origen a l'antiga Grècia

La filosofia neix a l'antiga Grècia. Es produeix el pas del mite al logos. El mite conté explicacions tradicionals, sagrades i basades en narracions. El logos ofereix explicacions racionals, argumentades i obertes a la crítica.

Del palau a la polis

La civilització micènica s'organitzava al voltant del palau. El rei concentrava el poder polític, religiós, militar i econòmic. Amb la invasió dels doris desaparegué el palau i va aparèixer la polis: una ciutat-estat on la vida política i social es concentrava en espais públics. L'àgora era l'espai on els ciutadans es reunien per debatre, parlar de política i prendre decisions.

Causes de l'aparició de la polis

• Històriques: invasió dels doris i

1. Teoria del coneixement: racionalisme i certesa

Descartes: Racionalisme i dubte metòdic
Descartes és un pensador racionalista, és a dir, considera que la raó és la font principal del coneixement. La seva filosofia es basa en la cerca d'una veritat indubtable sobre la qual edificar tot el saber. Per aconseguir-ho, desenvolupa el dubte metòdic, un procés en el qual rebutja qualsevol creença que pugui ser objecte d'error.

Aquest procés el condueix a la seva primera certesa: "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo"). Aquesta idea es converteix en el fonament del seu sistema filosòfic, ja que el pensament és l'única cosa que no es pot posar en dubte. A partir d'allí, reconstrueix el coneixement basant-se en idees clares i distintes,...

Una de les preguntes fonamentals que guia tot el desenvolupament de la història de la filosofia occidental és la pregunta per la realitat. Què és? Quins elements la componen i quines característiques tenen? La primera pregunta, de caràcter general, correspon a la metafísica, mentre que la segona se situa en el terreny de l'ontologia.

Els primers filòsofs van respondre a la pregunta sobre què és la realitat amb la paraula «physis» (naturalesa), a la qual atribuïen un sentit diferent del que té per a nosaltres actualment. Podem destacar fins a tres sentits diferents que expliquen la seva concepció de la realitat a continuació.

En primer lloc, la «physis» s'entén com el conjunt de la natura, és a dir, el conjunt de les coses...

Futbolistes destacats de la selecció espanyola

1. Sergio Ramos
2. Andrés Iniesta
3. Xavi Hernández
4. David Silva
5. Iker Casillas
6. Fernando Torres
7. Gerard Piqué
8. David Villa
9. Cesc Fàbregas
10. Jordi Alba
11. Isco
12. Sergio Busquets
13. Juan Mata
14. Thiago Alcántara
15. Álvaro Morata
16. Diego Costa
17. Koke
18. Ander Herrera
19. Héctor Bellerín
20. Marco Asensio
21. Jesús Navas
22. Santi Cazorla
23. Juanfran
24. Paco Alcácer
25. Dani Carvajal
26. Nacho Fernández
27. Nacho Monreal
28. Javi Martínez
29. Aritz Aduriz
30. Saúl Ñíguez
31. Roberto Soldado
32. Rodrigo Moreno
33. José Callejón
34. Dani Parejo
35. Ayoze Pérez
36. Mikel Oyarzabal
37. Iago Aspas
38. Pablo Fornals
39. Mikel Merino
40. Marcos Llorente
41. Sergio Canales
42. Dani Olmo

Futbolistes llegendaris de la selecció francesa

1. Zinedine Zidane
2. Thierry Henry
3. Michel Platini
4. Raymond Kopa
5. Just Fontaine
6. Lilian Thuram
7. Marcel Desailly
8. Patrick Vieira
9. Didier Deschamps
10. Antoine

La Llibertat: Consciència, Responsabilitat i Elecció

(Reflexió inicial: Qui és més lliure? Imatge d’una nena rica i un nen pobre)

La Llibertat després de la Segona Guerra Mundial (2GM)

La llibertat pesa sobre nosaltres mateixos. Després de la 2GM, la gent es va adonar que tenir llibertat no vol dir “fer el que vulguis” sense més. Vol dir ser responsable de les teves decisions i de les conseqüències.

Exemple: Pots decidir dir la veritat o mentir. Ets lliure de fer-ho, però ets responsable del que passi després.

Consciència Moderna de la Llibertat: Immanuel Kant

Kant deia que no som “pura naturalesa” com els animals, sinó éssers amb raó i moral. Ell ho expressava amb la frase: “El cel estrellat sobre meu i la llei moral