Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

La Moral segons Descartes

Descartes construeix la seva filosofia moral sobre tres bases fonamentals: la metafísica, la Raó i la Tradició Estoica. Per a ell, la moral era una ciència, la més alta i perfecta, i les seves arrels es troben a la Metafísica, igual que per a les altres ciències.

Bases Metafísiques i Racionalisme

En la seva metafísica, Descartes aborda l'existència de Déu, el lloc de l'home en la naturalesa, formula la teoria del dualime ment-cos i defensa el lliure albir. D'altra banda, afirma el seu racionalisme quan ens diu que la raó és suficient a l'home per a la recerca dels béns que ha de perseguir, i també quan afirma que la virtut consisteix en "el raonament correcte" que hauria de guiar les nostres accions.

La

Racionalisme: Concepte i Orígens

El racionalisme es complementa amb l'empirisme, i és el sistema de pensament que accentua el paper de la raó en l'adquisició del coneixement, en contrast amb l'empirisme, que ressalta el paper de l'experiència, sobretot la percepció sensorial.

René Descartes i el Racionalisme Clàssic

El racionalisme ha aparegut de diferents formes des de les primeres etapes de la filosofia occidental, però s'identifica sobretot amb la tradició que prové del filòsof i científic francès del segle XVII René Descartes. Descartes creia que la geometria representava l'ideal de totes les ciències i també de la filosofia. Mantenia que només per mitjà de la raó es podien descobrir certes veritats universals, autoevidents,...

Hume i la Moral: El Sentiment com a Fonament

La Raó i el Sentiment Moral

Hume afirma que la raó no pot produir per si mateixa l'aprovació o desaprovació moral, ja que no té la capacitat de determinar l'acció, sinó que es dedica a informar-la.

La raó pot informar-nos sobre circumstàncies que es donen en les diferents accions, però és el sentiment moral qui determina l'acció final. Per tant, la raó no pot determinar la voluntat, només l'orienta per saber quins són els sentiments més adequats per aconseguir el fi que es desitja.

La raó, segons Hume, tampoc pot determinar si les accions morals estan bé o malament. El bé i el mal sorgeixen de nosaltres mateixos com a sentiment d'aprovació o desaprovació en contemplar l'acció. Són...

Empirisme: Principis Fonamentals de Hume

• Nega l'existència de les idees innates.
• Nega l'existència de veritats absolutes.
• Tota la veritat s'ha de posar a prova empírica.
• Nega totes les realitats suprasensibles.
• Cal admetre que l'home és parcial i imperfecte.

Obres Destacades de David Hume

• Tractat de la Naturalesa Humana (crítica al cartesianisme).
• Investigació sobre els Principis de la Moral.

Teoria del Coneixement de Hume

Tots els coneixements provenen de l'experiència. Hume classifica dues percepcions:

• Impressions: Percepcions directes i vives que deixen una imatge clara.
• Idees: Records o còpies més o menys febles de les impressions.

El coneixement prové de la certesa que dona l'experiència (associació d'idees).

Tipus de Veritats segons Hume

• Veritats

La Teoria del Coneixement de Plató

Plató creia que el coneixement s'adquireix:

1. Per mitjà de la reminiscència, ja que l’ànima ha estat en el món de les idees i pot recordar-lo. D’aquí la famosa afirmació segons la qual conèixer és recordar. Utilitzant la maièutica es poden extreure veritats que estaven adormides en el nostre interior en forma d’idees. L’ànima és un recipient de la memòria: una memòria que ens ve d’una vida anterior a aquella de la qual som conscients.
2. Per mitjà de l’amor: l’ésser humà desitja allò que és bell i bo, l’ànima sent un impuls amorós i anhela tornar al món intel·ligible al qual pertany. L’eros o impuls amorós, pel qual sentim la projecció cap a l’altre, és un fet de la nostra

Relativisme, Universalisme i Etnocentrisme

Exploració de diferents perspectives ètiques i culturals.

Relativisme Cultural

Defensa que el bé i el mal són relatius a cada societat; per tant, un mateix valor pot ser alhora bo i dolent.

Relativisme Moral

L'afirmació que cada sistema moral adquireix sentit internament i que no hi ha cap valor objectiu per sobre de les diverses perspectives.

El Relativisme és considerat per alguns com el camí més segur cap a la indiferència moral, cap a la negació de tots els valors i, per tant, també cap a la negació de la tolerància.

Universalisme Ètic

Manté que hi ha un bé i un mal objectius. Defensa que només hi ha un codi moral vàlid i que una norma no pot ser correcta o incorrecta depenent de les...

Història dels Drets Humans

Orígens i primeres declaracions

En el segle XVIII va germinar la idea que els éssers humans neixen lliures i iguals i que cap poder pot llevar aquesta llibertat. Apareixen Declaracions de Drets, però només per als homes adults i lliures.

Desenvolupament al segle XIX

La lluita per la igualtat es va desenvolupar en el segle XIX: l'Estat ha de garantir la igualtat. Aquesta idea es va forjar en el moviment obrer, en la lluita per les dones, així com en la lluita per l'abolició de l'esclavitud.

Després de la Segona Guerra Mundial: l'ONU

La Segona Guerra Mundial va deixar un rastre de barbàrie. Per a impedir que no es repetís, es va crear l'ONU. L'ONU va publicar una Declaració Universal dels Drets Humans en 1948 que...

L'ús pràctic de la raó: l'ètica kantiana

L'ètica tradicional: les ètiques materials

Kant arriba a la conclusió que, malgrat l'enorme varietat de normes ètiques, totes tenen un tret comú: són ètiques materials.

Per Kant, les ètiques materials són aquelles que consisteixen en una llista de normes o preceptes. Considera que la majoria d'ètiques tradicionals ho són i, per això, presenten dos inconvenients principals:

• Són ètiques empíriques: Ja que tenen contingut, ens diuen què hem de fer o evitar. El seu contingut prové de l'experiència, ja que és on es comproven les conductes correctes per assolir l'objectiu desitjat. Són ètiques que es fonamenten en un bé suprem i que estableixen el camí per aconseguir-lo. És a dir, són