Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Vocabulari Socràtic

Definició

Posar límits a una cosa. Sòcrates busca la definició d'un tipus de conceptes morals. Serveix en la mesura de buscar i explicar valors ètics amb caràcter universal.

Ironia

La ironia socràtica és una manera de demostrar a una persona que diu que sap, que en realitat no sap, fent-la caure en contradiccions. Es relaciona amb la falsa consciència.

Maièutica

Del grec maieúo, que significa "donar a llum" o "ajudar a néixer". Sòcrates ajuda a fer néixer la veritat, que d'alguna manera tots portem a l'interior, a través d'una sèrie de preguntes orientades. Ell es considera el "parter" de la veritat.

Consciència

Coneixement que té l'esperit humà de la seva existència. La veritat moral la coneixem a través de...

La Filosofia Renaixentista (Segles XIV-XVII)

El període comprès entre finals del segle XIV i principis del segle XVII es va veure emmarcat per la crisi del sistema escolàstic i l'intent de recuperar la filosofia antiga. L'ésser humà ocupà el centre de reflexió i interès, cosa que va fer que se'l considerés un període antropocèntric.

El Renaixement Humanista

El Renaixement humanista defensava que l'Edat Mitjana s'havia de superar, tornant a la cultura de l'antiguitat clàssica. L'admiració per aquest període portà a recuperar-ne les obres i a traduir-les amb la màxima fidelitat possible. Així, es reinterpretà el pensament clàssic des d'una perspectiva que pensava en l'ésser humà i posava l'accent no tant en els aspectes transcendents,...

J10. O.A.S.1

John Stuart Mill: Llibertat i Societat

"Però l'argument més fort contra la intervenció..."

1. La Reflexió de Mill: Límits entre Col·lectiu i Individual

En aquest text, Mill reflexiona sobre els límits entre allò col·lectiu i allò individual. El text se centra en l'opinió de la majoria, que, segons Mill, pot ser bona perquè reflecteix els interessos de moltes persones. Tanmateix, és important que aquesta opinió majoritària no s'imposi a les minories. També reflexiona sobre el fet que cada persona té les seves opinions i sentiments, que poden ser molt diferents dels d'una altra persona, fins i tot contradictòries.

2. Conceptes Clau en la Filosofia de Mill

Conducta purament personal:

Accions que realitza un individu seguint

J08. O.A.S.5 Mill: Límits del Càstig Estatal

És injustificat castigar algú simplement perquè...

1. Aquest text ens diu que l'Estat no té cap dret a castigar el comportament de certes persones quan aquestes no perjudiquen a altres i són lliures de decidir els seus actes, perquè no violen cap dret. En canvi, el policia o el soldat que estan embriagats en hores de servei, poden causar mal a altres persones que estan sota la seva responsabilitat; en aquest cas es podria limitar la llibertat d'un individu.
2. Àmbit de la llibertat: Aquell en què les persones són lliures d'actuar sempre i quan no perjudiquin als demés.
   Àmbit de la moralitat: Allò útil que et fa feliç, que serveix per produir la màxima felicitat.
3. El liberalisme influeix de

J06. O.B.S.1 Nietzsche

L'home noble vs. la moral d'esclaus

1. El concepte de "bo" i "dolent"

Nietzsche explica que l'"home noble" concep la idea de "bo" a partir del seu propi ser, i la de "dolent" com el seu contrari. En canvi, la moral d'esclaus distingeix entre "bo" i "pervers". Tot i que ambdós conceptes s'oposen al "bo", el significat d'aquest varia: allò que és "bo" per a la moral noble, és "pervers" per a la moral d'esclaus.

2. Definicions clau

• Home noble: Aquell que segueix els valors propis de la vida.
• Ressentiment: Sentiment que pateix la moral d'esclaus.

3. La inversió dels valors

La moral d'esclaus inverteix els valors de la moral noble, que veu com a "bo" enfrontar-se amb coratge a la incertesa de la vida. L'home noble accepta la...

Filosofia: L'Amor per la Saviesa

La filosofia prové del grec sophos (saviesa) i philo (estimar). És la clarificació lògica del pensament, on el filòsof és un cercador de saviesa. Va aparèixer amb Tales de Milet al segle VI aC, sorgint de la necessitat de la societat de preguntar-se sobre la realitat, entendre-la i explicar els interrogants sobre l'existència.

Discurs Mític: Narratives de Veritat i Poder

El discurs mític té una pretensió de veritat, de poder i és tranquil·litzador. Neix dels sentiments i de la imaginació, sent irracional i incoherent. Ofereix models d'actuació i tendeix a divinitzar la naturalesa. És un mite, un dogma.

Aspectes del Discurs Mític

• Vocabulari específic
• To de veu particular
• Cerimònies rituals
• Llocs sagrats
• Objectes

El Discurs: Interpretació de la Realitat

Tot discurs interpretatiu de la realitat té una pretensió de veritat, una pretensió de poder i una pretensió tranquil·litzadora.

El Discurs Mític: Imaginació i Dogma

La seva pretensió és la mateixa que la dels altres discursos. Es basa en la imaginació i, en alguns casos, en els sentiments. Habitualment són irracionals i incoherents, ofereixen models d'actuació i divinitzen la natura. Són inqüestionables, esdevenint un dogma.

Aspectes Persuasius del Mite:

• Vocabulari
• To de veu
• Vestuari
• Cerimònies rituals
• Llocs sagrats d'accés restringit
• Objectes sagrats amb propietats

Tipus de Mites:

• Mites cosmogònics
• Mites de l'origen dels homes i similars
• Mites del més enllà i de la destrucció final
• Mites de la

L'Ésser Humà: Naturalesa, Cultura i Llibertat

Definint l'Ésser Humà

Què és un ésser humà, o què és ser humà?

Visions Filosòfiques de l'Ésser Humà

La Perspectiva d'Aristòtil

Segons Aristòtil, l'home és l'animal racional, que parla i que raona. La definició grega el descriu com l'animal que posseeix logos, entès com a lògica, raó, coneixement i llenguatge.

La Visió de Marx

Marx defineix l'ésser humà pel treball; és l'ésser que treballa, transformant la naturalesa artificialment amb la seva energia física i mental. Aquesta transformació es realitza cooperant amb els altres, en un treball social.

La Proposta de Sartre

Al segle XX, Sartre defineix l'ésser humà per la llibertat, entenent-lo com un ésser lliure amb una llibertat...

Per entendre la frase "el que no esdevé, el que esdevé no és", és necessari saber que la filosofia de Nietzsche adopta la forma d'una crítica total de la cultura occidental, eliminant els valors tradicionals. La seva filosofia pretén ser també una afirmació alegre i de total acceptació de la vida tal com és. Per això, Nietzsche inclou el concepte de vitalisme, on la vida esdevé el centre de tot, la realitat.

L'Art com a Via a la Realitat

Per poder entendre l'existència humana, l'única manera d'arribar a aquesta realitat és l'art. A través de les imatges, podem captar i expressar les coses. Tal com podem veure en l'expressió "el que no esdevé, el que esdevé no és", Nietzsche utilitza un llenguatge ple de paradoxes i d'aspectes...

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

Precisament, la diferència entre l'acontentament i la felicitat és aquesta. Així, els elements principals d'una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i excitació. Per a l'utilitarisme, el que és important no és el motiu de les nostres accions, sinó les conseqüències que tinguin sobre els altres. Consegüentment, el bé o el mal s'han de determinar a partir de les conseqüències que produeixin les accions concretes que fa una persona en la seva vida diària. Segons Mill, l'estat social esdevé a partir de si realment una societat és igualitària i s'estableix sobre la base de tenir en compte els interessos de tothom. En la política, Mill fa referència a la llibertat...