Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Descartes: Context i Revolució Científica

Recuperació de la cultura grega, humanisme (l'home com a centre). La nova ciència i la revolució científica. La física aristotèlica, la nova explicació del món, el gir copernicà.

La teoria heliocèntrica: Copèrnic no té cap conflicte amb l'Església pel seu calendari. Model matemàtic. Visió mecanicista del món.

El Mètode Cartesià

Tot allò que deduïm d'una falsedat serà fals. Si deduïm coses amb la nostra raó, el que deduïm serà cert (com en un titular de diari). El mètode matemàtic és perfecte, és com utilitzem la raó. La raó no ens pot conduir a la falsedat. Els sentits ens poden enganyar. Les matemàtiques utilitzen un mètode deductiu. La veritat absoluta existeix. Sovint...

Modernitat

Es caracteritza per posar els fonaments bàsics: laicisme (defensa la independència de la persona, societat i de l'estat de tota influència religiosa), igualtat de drets, divisió de poders, paritat home-dona, etc. Té fe en el progrés i en el poder de la raó per promoure la llibertat. Es caracteritza per l'autocrítica i l'atracció de l'herègia. Els il·lustrats assignaven a la racionalitat un poder emancipador perquè qualsevol progrés tecnològic o científic anava associat a uns valors de progrés moral. El progrés i la tecnologia acaben convertint-se en excuses per justificar el progrés científic, fins i tot quan poden destruir la natura i la llibertat, hem de progressar tecnològicament amb una certa idea que aquests...

La Sobirania i el Dret Natural

La importància que van assolir les grans monarquies europees a partir del Renaixement explica el renovat interès per la política que van sentir els autors d’aquesta època. Els filòsofs renaixentistes estaven especialment interessats a aclarir el problema de l’origen i la legitimitat del poder.

Algunes de les qüestions que es van plantejar aquests pensadors continuen sent d’actualitat:

• D’on procedeix l’autoritat que exerceixen els governants?
• Quines condicions cal que es compleixin perquè l’exercici del poder pugui ser considerat vàlid i acceptable?
• Quines són les relacions que han d’existir entre el governant i els governats?

El pensador Jean Bodin va intentar respondre totes aquestes preguntes...

Descartes té raons a partir dels seus estudis realitzats a La Flèche, on posteriorment va qüestionar l’ensenyament impartit. A partir d’aquests va sorgir el seu Dubte Hiperbòlic degut a tots els llibres amb teories que va poder llegir mentre estava malalt, durant l’època de la Revolució Científica. Amb aquest Dubte Hiperbòlic, creu en la fiabilitat de la Mathesis Universalis, inventà la geometria analítica i la demostrarà de manera que coneixerem les regles del mètode i el seu criteri de la veritat, constituïda per quatre regles fonamentals escrites en el Discurs del mètode. El procediment és la regla de l’Evidència, on només accepta Descartes allò que és evident, el qual no es barreja amb res sensible i es produeix...

Les virtuts i la justícia segons Plató

Segons Plató, només aquelles persones amb una ànima predominantment racional poden aspirar a la idea de Bé. Els altres, tot i ser incapaços de l'ascensió dialèctica, poden comportar-se moralment dins dels límits del seu tipus d'ànima. Cada forma de vida té una virtut associada.

Una persona amb ànima racional excel·leix conreant la intel·ligència. Si predomina l'ànima irascible, la virtut a desenvolupar és la valentia. Aquells amb ànima concupiscible han de buscar la moderació o temprança per controlar els desigs.

Per damunt d'aquestes qualitats, hi ha la justícia. Plató creia que la justícia individual requereix que la dimensió racional de l'ànima controli les parts irascible i...

Posicions davant la Diversitat Cultural

• Etnocentrisme: Valoren la cultura d'altres des de criteris propis.
• Racisme: Grups per característiques racials són superiors a d'altres.
• Xenofobia: Rebuig cap a tot allò estranger.
• Relativisme Cultural: Creença que tota cultura té valor en ella mateixa.
• Universalisme: Rebuig de l'ethnocentrisme, perquè cap cultura s'imposa.
• Interculturisme: Reconeix la pluralitat cultural.

Tensió entre la Naturalesa i la Cultura

L'home neix amb tendència a l'egoisme i l'agressivitat. La cultura posa fre i ens ensenya a reprimir-nos.

Teories Preevolucionistes

• Creacionisme: El món i l'ésser humà van ser creats per Déu; aquesta teoria es pot trobar a la Bíblia.
• Fixisme: Les espècies van sorgir tal com les coneixem, no

Els Filòsofs Presocràtics

Els filòsofs presocràtics van ser pensadors grecs que van viure abans de Sòcrates i que es van dedicar a la investigació de la natura (physis) i l'origen de l'univers (arjé).

Tales de Milet

Tales va ser el primer filòsof que va intentar donar una resposta racional a la pregunta: Què és la Natura? Va postular que l'aigua era l'origen de tot, ja que sense aigua no hi ha vida. Va ser mestre d'Anaximandre.

Anaximandre

Anaximandre va criticar la resposta de Tales i va proposar que l'arjé era l'apeiron, un element indeterminat, invisible i infinit. Considerava que l'aigua era massa concreta i física, iniciant així la metafísica.

Anaxímenes

Anaxímenes va fer una síntesi de les idees dels seus mestres. Va afirmar...

La mirada biomèdica i l'estigmatització de la diferència

En una ciutat a les fosques, qui serien els més adaptats? M'agrada pensar que tot plegat és un joc de circumstàncies i paraules, que tot ha anat canviant i, per tant, tot pot canviar. El camí és llarg i cal, en primer lloc, intentar entendre la situació actual de moltes injustícies que actualment es segueixen patint, com les persones recollides en la categoria de “diversitat funcional”. On és el límit d'aquest terme i qui el posa?

Jordi Planella (2011) ens mostra la classificació de les considerades anomalies en l'ésser humà: la biomèdica. Aquesta classificació no és, en principi, nociva; té la intenció de classificar i entendre per curar: etiologia, patologia, manifestació...

MECA DE SOCIALITZACIÓ

Infantilització: infantesa + llarga. / Jovenilització: allargament joventut.

Dos tipus de socialització:

Socialització primària: durant la infantesa, adquisició de pautes i costums, potenciada per vincles afectius. Mecanismes: imitació, premis i càstigs.

Socialització secundària: dura tota la vida, els aprenentatges més complexos i consisteixen en readaptacions que responen a relacions afectives i interessos econòmics.

AGENTS DE SOCIALITZACIÓ

La família. L'escola. Mitjans de comunicació.

LLIBERTAT I RESPONSABILITAT

L'ACCIÓ HUMANA

Les accions són operacions conscients i voluntàries. L'únic agent conscient és l'ésser humà. També tenim actes reflexos que no són accions.

ESPECIFICACIONS DE L'ACCIÓ HUMANA

Animal...