Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Racionalisme vs Empirisme

Racionalisme

• Corrent del continent europeu.
• Coneixement possible gràcies a la Raó.
• Existeixen idees innates.
• Hem de dubtar de les dades obtingudes a través dels sentits.
• La raó s’imposa a l’experiència.

Empirisme

• Es desenvolupa a les Illes Britàniques.
• Coneixement basat en l'experiència.
• Nega l’existència d’idees innates.

Filosofia Moderna: Descartes

Descartes és considerat el primer autor modern i pare del Racionalisme.

Objectiu de Descartes

L'objectiu de Descartes en la filosofia és trobar un coneixement segur.

Mètode Cartesià

El mètode cartesià és el model per elaborar el seu pensament filosòfic. Descartes vol trobar un principi filosòfic indubtable per deduir totes les altres veritats.

Les 4 Regles del

La Metafísica de Plató: La Realitat i les Idees

La Metafísica de Plató és la realitat a la qual s’accedeix a partir d’una síntesi filosòfica que té com a element fonamental la Teoria de les Idees.

Què és la realitat segons Plató?

Segons Plató, hi ha dos tipus de realitat: la visible i la invisible.

El Dualisme Metafísic Platònic

El Dualisme Metafísic platònic postula que la realitat està formada per dos mons:

• El Món Sensible (o món de les coses): És el món imperfecte i fugisser de les coses. Les coses d'aquest món canvien constantment, i les que percebem amb els sentits no perduren.
• El Món Intel·ligible (o món de les idees): És la realitat veritable, on les idees són immutables, idèntiques a si mateixes, immòbils i

Positivisme d'August Comte

August Comte, fundador de la sociologia, nova ciència que havia de liderar la recerca científica. Llei dels 3 estadis "etapes":

• Teològic

  expl. irracionals (religió/ mites).

• Metàfisic

  expl. racionals i no científiques (filo).

• Positiu

  expl. racionals i científiques (ciència).

Objectius

2 obj: ordre: societat y individu, i progrés, ciència.

Darwinisme Social

El positivisme d'August Comte porta al darwinisme social de Herbert Spencer.

Utilitarisme

L'utilitarisme, sorgeix de l'empirisme. Segons Hume, el dolent és inútil i dolorós i el bo és plaer, però segons l'utilitarisme el bo és el plaer. Felicitat = Plaer.

L'utilitarisme no desenvolupa realitat ni coneixement, aporta novetats en ètica i política.

Primers Utilitaristes

Primera

Metafísica materialista: cos, percepció, la natura clàssica i el sentit de l'existència.

Homisme clàssic dels segles V-IV aC. Demòcrit va afirmar que "realitat = àtoms (matèria essencial) + buit (sense matèria, sense essència)". El contingut és prescindible en el materialisme dialèctic de Karl Marx, on la matèria condueix a la realitat i a la ideologia.

En el sistema capitalista, el proletariat porta al comunisme i a la fi de la història. L'infraestructura condiciona la superestructura, separant la matèria (fàbriques, eines, capital, diners) de la no matèria (política, ideologia, història).

La vigència de la metafísica es preocupa pel bé i pel mal. Kant va afirmar que la metafísica no és igual a la ciència, ja que tracta...

) El Món: “La Res Extensa”

Fins aquí, Descartes ha demostrat l’existència del subjecte pensant i l’existència de Déu. No obstant això, encara no ha demostrat que existeix el món extern, un món corpori, material, diferent de les idees i que pot ser conegut. La demostració de l’existència del món és imprescindible per poder fer ciència. Descartes utilitza la bondat i la veracitat divines com a garantia de l’existència del món i la seva correlació amb les nostres idees.

El seu raonament es pot resumir en: tenim idees sobre l’existència d’un món extern i com Déu és bo i veraç no permetria que visquéssim enganyats pensant que existeix aquest món i que el que en pensem és veritable, per tant, aquest món existeix...

Certeses existeixen, però respecte a quina és la millor forma de vida o l’opinió política més encertada, no aconseguirem una certesa d’aquest tipus.

Per tant, el millor és adoptar una moral, unes regles, que ens permeten portar una vida el més còmoda i feliç que podem aconseguir, encara que no estiguem segurs de si les nostres decisions són correctes.

Les Regles de la Moral Provisional

La primera d’aquestes regles recomana acceptar els costums i lleis del país on es viu. Aquesta primera regla expressa la idea d'una voluntat democràtica i tolerant, ja que Descartes deia que els costums i lleis de qualsevol país estan dictades des del sentit comú, ja que són el resultat de moltes ànimes. És convenient acceptar-les i no anar...

MORAL PROVISIONAL

Descartes presenta la moral provisional a la tercera part del Discurs del Mètode, ja que es troba amb la necessitat de saber quins principis morals anaven a guiar-lo en la vida diària mentre trobava principis absolutament vertaders. Amb aquesta moral pretén suplir una absència momentània de certesa, per a no caure en l’amoralisme, és a dir, en l’absència de tota moral. Aquesta moral hi ha que prendre-la com un “mentrestant” que proporciona unes normes que permeten actuar correctament.

Regles de la moral provisional

• La primera regla era obeir les lleis i els costums del meu país, mantenint la religió en la que he sigut instruït i guiar-me per les opinions dels homes més prudents i assenyats.
• La segona regla era

Doctrines d'Heràclit: Canvi, Foc i Harmonia

Heràclit d'Efes, conegut com Heràclit el Fosc per la complexitat dels seus aforismes, va aprofundir en la naturalesa del canvi.

La Physis: El Canvi Constant i els Aforismes

Heràclit afirmava que la naturalesa (Physis) canvia de manera total i radical. S'expressava mitjançant aforismes, frases breus i tallants, sovint difícils d'entendre.

Aforismes clau:

• «No ens podem banyar dues vegades al mateix riu»: El riu és aigua en continu moviment; per tant, mai et banyes en la mateixa aigua. A més, nosaltres també canviem constantment.
• «Descendim i no descendim al mateix riu, som i no som»: Diem que descendim el riu, però aquest no és el mateix. Diem que som, però canviem constantment; d’un instant

Descartes

1) Època: Modernitat:

1) Política: La concentració de poders (monarquia absoluta) dona com a conseqüència una llibertat de circulació de béns i persones. La circulació de persones dona origen a la vida urbana, neix la burgesia com una categoria d’individus que viuen en un territori governat pel monarca. En circular lliurement, la pressió social s’afebleix, això propicia un augment en l’individualisme, disminuint el dret canònic i augmentant el dret privat. La concentració del poder dona lloc a l'estat/nació, on les lleis tenen vigència.

2) Cultura: La reforma, que és una reacció contra la corrupció dels valors, nega la jerarquia eclesiàstica i dona lloc a la religió privada. La fe és inescrutable i es produeix...

L'Estat de Natura segons John Locke

Tota persona, de forma primitiva, viu en el que es coneix com l'estat de natura. Aquest estat es caracteritza per la llibertat, però aquesta llibertat la tenim limitada perquè no ens permet destruir-nos a nosaltres mateixos ni als altres.

La Llei Natural i els Drets Fonamentals

L'estat de natura està sotmès a la llei natural, una sèrie de lleis d'origen diví que existeixen des que vam néixer, però que també hem de complir seguint la raó. Aquesta raó ens diu que els altres tenen els mateixos drets, de manera que ningú pot atemptar contra ells. Els drets naturals fonamentals són:

• El dret a la vida.
• El dret a la llibertat.
• El dret a la propietat privada.

A la llei natural s'hi afegeix un quart dret: el...