Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

La Filosofia d'Immanuel Kant

El Gir Copernicà en l'Epistemologia

Kant argumenta que només podem conèixer a priori allò que ja hem posat en les coses, obrint la pregunta essencial sobre l'ésser humà. Igual que Copèrnic va canviar la nostra comprensió de l'univers, Kant proposa un gir copernicà en l'epistemologia. Segons ell, és l'objecte el que s'adapta a les capacitats de coneixement del subjecte, no al revés. La raó, afirma Kant, es basa en la informació sensorial, i la nostra percepció està lligada al temps i a l'espai, que són condicions de la nostra experiència, no del món en si mateix.

Fonamentació de l'Ètica Kantiana

Kant aborda la pregunta ètica "Què he de fer?" argumentant que en ètica no hi ha objectes externs a...

Què és l'arkhé segons Heràclit?

Segons Heràclit, l'arkhé és el devenir, el canvi continu. Totes les coses estan en transformació, i la realitat és aquest canvi perpetu, com un foc en transformació interna. La physis és dinàmica i dialèctica.

La physis segons Demòcrit

Demòcrit creia que la realitat està feta d'àtoms, partícules indivisibles que es combinen. Tot, fins i tot l'ànima, té àtoms. Floten en el buit, interactuant i formant totes les coses.

L'ètica de Sòcrates

Intel·lectualisme moral

El bé és una virtut que es pot conèixer i ensenyar. Hi ha valors universals que entenem reflexionant. Actuar bé és conèixer el bé; el mal és ignorància.

Crítica a la Sofística

Sòcrates critica el relativisme, subjectivisme i...

Ètica kantiana

Lleis naturals i lliure albir

Segons Kant, la naturalesa opera sota lleis immutables. Només els éssers humans tenen la capacitat d'actuar lliurement, guiats per la raó i la voluntat. Aquesta llibertat es manifesta en l'imperatiu categòric, que dicta accions intrínsecament bones, a diferència de l'imperatiu hipotètic, que busca recompenses o evita càstigs.

L'imperatiu categòric

L'imperatiu categòric defineix principis universals i absoluts per a l'acció moral. Es basa en dues formulacions principals:

• Universalitat: Actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.
• Humanitat: Tracta els altres i a tu mateix com a fins en si mateixos, mai com a mitjans.

Classificació dels deures

Kant classifica els...

Tocqueville: Crítica a la Democràcia Americana

Alexis de Tocqueville va oferir una visió crítica sobre la democràcia, alertant dels seus defectes.

Individualisme i el Somni Americà

En la seva observació a Nova York durant nou mesos, va notar una societat egoista i individualista, atribuint això al "somni americà". Tot i que els Estats Units oferien oportunitats, també generaven desigualtats, on alguns triomfaven pel seu propi esforç mentre que altres queien en la misèria sense dret a reclamar ajuda. Aquesta dinàmica fomentava la cultura de l'individualisme.

Desigualtat i Materialisme

El concepte de Self-Made Man destaca la centrada obsessió americana pel materialisme, donant més importància als béns materials com a indicadors d'...

Llibertat, Moral i Deure segons Kant

1. La llibertat:

Ratio essendi (raó de ser) de la moral, allò que ens permet conèixer alguna cosa. Tots els éssers humans tenim la capacitat de valorar si les accions dels altres o les nostres són bones. Aquesta valoració només s’explica si admetem que l'ésser humà és un ésser lliure, ja que si no ho fóssim, no tindria sentit valorar-nos. Si no fóssim lliures, no tindríem l'alternativa de fer coses dolentes i sempre faríem el bé. Tenim la capacitat d’actuar segons els nostres instints o la nostra raó, i la capacitat de prendre decisions entre aquestes dues opcions és el que ens fa lliures.

Bona voluntat → voluntat d’actuar per deure → deure: obligació moral que sorgeix de mi mateix...

L'utilitarisme de Mill

El problema de les teories morals

Segons Mill, les teories morals presenten problemes i queixes sobre les normes que imposen. L'utilitarisme ofereix una solució a través del principi d'utilitat, que es basa en una única norma en lloc de múltiples. No totes les teories morals tenen les eines per resoldre conflictes i algunes necessiten el principi d'utilitat per arribar a conclusions.

Definicions clau

Drets: Allò que una persona pot exigir que li permetin fer o que li permetin no fer, ja que tothom ho té.

Consideracions d'utilitat: El concepte d'arribar al màxim plaer i evitar el dolor, accessible a tothom.

El principi d'utilitat

En el seu llibre L'utilitarisme, Mill exposa el principi d'utilitat, que busca la felicitat...

Locke, Hobbes i Plató: Visions sobre la Legitimitat del Govern

Locke creia que un govern és legítim quan opera dins dels límits establerts pel pacte social, que busca garantir la llibertat i la defensa mútua dels drets naturals dels individus. L'autoritat del govern deriva de la voluntat del poble i de la seva capacitat per protegir aquests drets naturals mitjançant l'establiment d'un estat de dret.

Hobbes, per contra, argumentava que la vida en l'estat natural és caòtica i miserable, i que el sobirà, que deté tot el poder, és l'únic capaç de proporcionar seguretat mitjançant el monopoli de la violència. Segons la seva concepció, una vegada que els individus transfereixen el seu poder al govern, també renuncien a la seva llibertat...

La metodologia és el procés de treball mitjançant el qual podem explorar el coneixement d’un tema com a objecte d’estudi i aprofundir-hi. No podem plantejar el mètode de manera abstracta.

Les principals virtuts de l’investigador

• Passió pel coneixement / Curiositat: Vèncer prejudicis, superar els tòpics i fins i tot qüestionar les fronteres (sovint arbitràries).
• Autenticitat: Ser fidel a un mateix, perseguir la veritat fins a les mateixes conseqüències. S’han de cuidar les fonts que hem utilitzat, etc.
• Pensament crític: Tota ciència progressa en la mesura que és capaç de qüestionar-se les seves pròpies premisses.
• Rigor: Actitud de vigilància i de reserva sobre les veritats i les certeses, que generalment tenen un caire provisional.

John Stuart Mill i l'Utilitarisme

Aquest fragment pertany a L'utilitarisme, escrit per John Stuart Mill, un pensador britànic del segle XIX, representant de l'enfocament utilitarista en la filosofia.

La Felicitat en l'Utilitarisme de Mill

Segons Mill, la felicitat no és un estat permanent, sinó moments de plaer al llarg de la vida. Per aconseguir-la, cal desenvolupar les facultats intel·lectuals i evitar les expectatives irrealistes. Així mateix, destaca que la cultura i l'*interès pels altres* són claus per a la felicitat, i que el sacrifici només és justificable si contribueix a incrementar el benestar global.

El Principi d'Utilitarisme de Mill

Segons Mill, el principi d'utilitarisme no promou l'egoisme, sinó que busca el benestar de

La Percepció: La Nostra Connexió amb la Realitat

La percepció és l'eina fonamental que utilitzem per entrar en contacte amb els objectes de la realitat a través dels nostres sentits: la vista, el tacte, l'olfacte, etc. La sensació ens permet rebre estímuls, els quals són posteriorment ordenats per la percepció. Aquest procés transforma els estímuls sensorials en una imatge mental d'un objecte exterior.

La Imaginació: Construint el Món Mental

La imaginació es refereix a la capacitat de construir imatges mentals a partir de les percepcions rebudes. Podem distingir dos tipus principals:

• Imaginació reproductora: Permet reproduir la imatge d'un objecte sense tenir-lo físicament present.
• Imaginació creadora: Facilita la creació lliure