Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

La Filosofia de Nietzsche: Crítica a la Moral i la Religió

Filosofia i ètica3,68 KB

El pensament de Nietzsche revela la sospita que sota el concepte del subjecte de la modernitat, sota la noció tradicional de consciència, s’hi amaga un condicionant: el ressentiment cap a la vida.

En l’exposició de les seves idees, Nietzsche va defugir qualsevol tipus de coartació o sistematització; per aquesta raó, és complicat fer un esquema del seu pensament. Tot i això, podem distingir dins de les seves obres dos eixos principals: per una banda, el que ell mateix anomena la “Filosofia del Martell” i, per l’altra, la part que podem definir com a constructiva del seu pensament, que seria la revelació de la nova taula de valors.

La Filosofia del Martell consisteix a fer filosofia a martellades, atacant l’edifici del saber...

Continua llegint "La Filosofia de Nietzsche: Crítica a la Moral i la Religió" »

Filosofia: Ètica, Política i Llibertat

Filosofia i ètica4,29 KB

Eudonisme

L'eudonisme considera que l'exercici, l'activitat o la perfecció de les capacitats i disposicions de l'ésser humà per ser feliç, per trobar la felicitat, consisteix en autorealitzar-se amb les disposicions que tenim (Aristòtil).

Hedonisme

L'hedonisme manté que la felicitat consisteix en el plaer. "Has de buscar el plaer i evitar el dolor". A més, també es basa en altres tipus de plaers com l'amistat, els sentiments o l'autorealització de l'individu (Epicur, Lucrèci).

Utilitarisme

L'utilitarisme es basa en la recerca del plaer, però la seva adquisició no s'entén com un assoliment de l'individu singular, sinó com l'adquisició de la felicitat de tota la societat. "La felicitat consisteix en el benestar de molts" (Jeremy Bentham,...

Continua llegint "Filosofia: Ètica, Política i Llibertat" »

Èpica vs Novel·la: Cohesió i Coherència Textual

Filosofia i ètica2,88 KB

Èpica vs Novel·la: Anàlisi Textual

Èpica

Vertical

  • Vertebració de tota la societat.
  • Identificació de tothom amb els valors de dalt.
  • Identificació del poble amb el rei.
  • Concepte de joglar.
  • Oral i col·lectiu.

Novel·la

Horitzontal

  • Cohesió d'una única classe social.
  • Aristocràcia forja d'un ideal -> difusió dins de la classe social pròpia.
  • El món imaginari i el real es retroalimenta.
  • Escrit íntim.
  • Concepte de veritat -> mescla llegenda/històrica.
  • Llibre de cavalleries/novel·la cavalleresca -> tot havia de ser creïble, concepte de versemblança.
  • Dirigir-me -> dirigir la població i assegurar-se que compleixen les lleis.
  • Concepte de viatge interior/exterior -> lligat a l'heroi.

Cohesió

La cohesió és la propietat per la qual es connecten...

Continua llegint "Èpica vs Novel·la: Cohesió i Coherència Textual" »

Ciència: Tipus, Lleis i Mètodes Científics

Filosofia i ètica3,55 KB

CIÈNCIA

El llenguatge ens permet referir-nos a la realitat, i el pensament racional (la filosofia i la ciència) neix de l’admiració o la perplexitat dels humans per la realitat. Des del principi dels temps ens fem preguntes.

Tipus de Saber

  • Saber comú: certeses i coses que donem per vàlides. Basat en l’experiència perceptiva, la tradició, idees místiques i morals.
  • Saber científic: coneixement objectiu i teòric. Descriu fets i fenòmens. Afirmacions generals. Ajuda a comprendre i a fer prediccions. Sistemàtic, metòdic, especialitzat.

Tipus de Ciències

  • Ciències normatives: model a seguir; ètica, estètica, política...
  • Ciències descriptives:
    • Empíriques o fàctiques (tracten els fets, hipoteticodeductiu).
    • Formals (objectes no presents
...
Continua llegint "Ciència: Tipus, Lleis i Mètodes Científics" »

La Pregunta per l'Home: Tradicions i Dualisme Platònic

Filosofia i ètica3,36 KB

La Pregunta per l'Home

Després dels inicis d'aquesta qüestió, la reflexió filosòfica sobre el problema de l'home s'ha construït al llarg de la història a partir de cinc tradicions culturals distintes:

Tradicions Culturals sobre l'Ésser Humà

  • Tradició oriental: A partir de la influència oriental en Pitàgores, i d'aquest en Plató, s'instal·la una concepció dualista en el patrimoni intel·lectual. Segons aquesta concepció dualista, l'home seria un ésser transcendent que es caracteritza per tenir un element sobrenatural.
  • Tradició grega: Els grecs van apuntar la idea d'un ésser humà que es diferencia de la resta dels animals per la seva condició racional, és a dir, pel seu logos. Al mateix temps, destaquen el seu caràcter naturalment
...
Continua llegint "La Pregunta per l'Home: Tradicions i Dualisme Platònic" »

Metafísica: Conceptes Clau, Origen i Temes Fonamentals

Filosofia i ètica3,2 KB

Introducció a la Metafísica: Arkhe i Conceptes Clau

Arkhe: Origen i Causa Universal

La paraula grega arkhe designa la causa i l'origen de totes les coses.

Problemes Fonamentals de la Metafísica

L'Origen del Món i la Realitat

Els primers filòsofs grecs van tractar de cercar una explicació a l'origen i la formació del món, així com al canvi que experimenten les coses. Els temes que van marcar la metafísica foren la preocupació per:

  • L'origen del món
  • La immortalitat de l'ànima
  • El problema de la divinitat

Definició i Abast de la Metafísica

El terme metafísica va ser encunyat per Rodas al recopilar llibres d'Aristòtil. Per a Aristòtil, la metafísica era la filosofia primera, aquella que fonamentava totes les altres ciències.

La metafísica...

Continua llegint "Metafísica: Conceptes Clau, Origen i Temes Fonamentals" »

Lògica, Raonament i Diàleg Argumentatiu

Filosofia i ètica4,33 KB

Lògica Formal i Informal

La lògica formal estudia l'estructura dels arguments, prescindint dels continguts concrets als quals fan referència. La lògica informal, en canvi, estudia com argumentar de forma correcta, observant les qüestions i els diferents contextos en què es tracten.

Raonament

Tots els raonaments consten d'oracions col·locades de tal manera que podem dir que una, anomenada conclusió, se segueix o es deriva lògicament de les altres, que anomenem premisses. Totes són proposicions, oracions enunciatives que poden ser certes o falses.

Totes han de tenir:

  • PM - Tots els éssers humans són mortals
  • Pm - Sòcrates és humà
  • Con - Doncs Sòcrates és mortal

N'hi ha de dos tipus: deducció (de general a particular) i inducció (de particular

...

Continua llegint "Lògica, Raonament i Diàleg Argumentatiu" »

Tipus de Resposta i el Sentit de la Mort: Una Anàlisi Filosòfica

Filosofia i ètica4,69 KB

Tres Tipus de Resposta pel Sentit

No hi ha sentit (l'existència i el món són absurds. No es pot donar sentit a la vida, perquè ni tan sols té sentit tal pregunta.) Hi ha un sentit immanent (consideren que l'existència té finalitat, significat o valor, però entenen que la mort és un límit absolut per a la humanitat) Hi ha un sentit transcendent (un sentit que depassa la mort. Aquesta és la posició de les religions)

La Mort com a Fenomen Humà

Morir és el que passa a tots els éssers de la naturalesa. La mort només té significació plena quan es tracta del cessament de la vida humana. Perquè només l'ésser humà és conscient de que està viu, per això només ell sap que ha de morir.

Mort i Filosofia

Alguns filòsofs van entendre...

Continua llegint "Tipus de Resposta i el Sentit de la Mort: Una Anàlisi Filosòfica" »

Conceptes Fonamentals de Lògica, Raonament i Epistemologia

Filosofia i ètica4,26 KB

Lògica

És la ciència del raonar correcte, els modes vàlids d'argumentar, i n'expulsa els fal·laços. La lògica és una mena de confessor per al nostre enteniment. Ens ensenya les bones maneres del discórrer.

Premisses

Frases o proposicions on hi ha la informació prèvia del raonament per obtenir una conclusió.

Raonar

Consisteix a obtenir noves informacions o conclusions a partir d'altres informacions anteriors o premisses, acceptades ja com a vertaderes. Els raonaments estan formats per cadenes de proposicions.

Raonament

És una sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que un d'ells, la conclusió, s'obtingui o es derivi dels altres, anomenats premisses.

Analogia

Relació de semblança entre coses diverses;...

Continua llegint "Conceptes Fonamentals de Lògica, Raonament i Epistemologia" »

Fonaments de la Ciència: Història, Mètodes i Impacte

Filosofia i ètica4,68 KB

La ciència sorgeix a Grècia al segle VI, quan l'ésser humà assoleix que els fenòmens naturals es poden integrar en un sistema ordenat i coherent. Primer, la ciència i la filosofia són indistingibles; més tard, la ciència s'independitza amb la revolució dels segles XVI-XVII. Figures com Kepler, Galileu i Newton canvien la imatge del món.

Característiques Específiques de la Ciència

Galileu, el primer científic modern, inaugura una nova manera de fer i entendre la ciència, amb dues característiques fonamentals:

Experimentació

Algunes hipòtesis no són observables a la vida quotidiana. L'experiment crea una situació ideal que permet aïllar el fenomen i estudiar-lo, fent servir instruments.

Matematització

La naturalesa es relaciona...

Continua llegint "Fonaments de la Ciència: Història, Mètodes i Impacte" »