Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Altres cursos

Primera Meditació: Raons per Dubtar de Totes les Coses

Objectiu del Dubte Metòdic

L'objectiu principal és trobar els primers principis evidents i indubtables mitjançant el dubte metòdic.

Definició i Utilitat

El dubte metòdic consisteix a eliminar totes les opinions i falses creences de l'educació rebuda per a començar de nou els fonaments i establir quelcom ferm i constant en les ciències.

El Mètode Sistemàtic

S'estableix un criteri de dubte molt exigent. Es formulen successivament nous criteris encara més exigents. Si el coneixement els ha resistit tots, s'assoleix la certesa que aquesta veritat és totalment indubtable.

Graus del Dubte i Coneixements Qüestionats

1. Desconfiança dels Sentits: Desconfiança d'allò que ens proposen els

L'ètica kantiana: el deure i la voluntat

Kant sosté que només l'ésser humà és capaç d'actuar segons la representació de les lleis i que, per obeir-les, cal utilitzar la raó. La moralitat d'una acció és determinada per la voluntat de qui la realitza. Si el motiu és complir amb el deure, independentment dels resultats, l'acció serà moral, ja que la intenció ha estat bona (imperatiu categòric).

Estic d'acord amb Kant quan diu que tots hauríem d'actuar com ens agradaria que actués la resta de la societat. Per exemple, si puc robar sense ser vist, no ho faig perquè no m'agradaria que altres m'ho fessin.

D'altra banda, això no sempre es pot dur a terme, ja que som éssers emocionals. Per exemple, si m'obliguen a triar entre la mort...

Què és l'acció?

L'acció és una conducta decidida i deliberada, per tant, és intencionada. Es tracta de la intervenció o no intervenció intencionada en un curs d'esdeveniments (canvis en els estats que es produeixen durant un període de temps, per exemple, caminar o no caminar, cantar o no cantar, etc.). Una intervenció és quan un ésser humà intervé intencionadament o no en el curs dels esdeveniments. Hi ha dos tipus de conductes que no són accions:

• Inconscients: sense voler, caminant, trepitjo una formiga.
• Involuntàries: tancar els ulls en esternudar.

Requisits de les accions

Objectius (conducta observable)

1. S'ha produït un esdeveniment (p. ex., jugar a tennis).
2. Conducta observable de l'agent (veure com algú es proposa a xutar la

Tipologies Textuals: Expositiva i Argumentativa

El Text Expositiu

Finalitat, Estructura i Models d'Organització

La finalitat del text expositiu és transmetre o obtenir informació. La seva estructura habitual es compon d'introducció, nus i conclusió. Existeixen diversos models d'organització:

• Problema-solució: Presenta una relació temporal, sovint sense connectors gramaticals explícits i amb l'ús de fórmules.
• Causa-conseqüència: Exposa un fet i les causes que l'han provocat. Utilitza connectors com "per tant", "així" o expressions com "les causes són...".
• Descripció-enumeració: Molt usual, consisteix en una llista de propietats introduïda per una frase. Pot incloure índexs gràfics o organitzadors.
• Comparació-contrast: S'inicia

Sofistes: Els sofistes es consideraven savis capaços d’ensenyar als altres com havien de parlar i comportar-se si volien triomfar. Afirmaven que eren mestres d’existència i feien entendre que les seves lliçons podien portar als seus alumnes a l’èxit i a la fama. Alguns sofistes presumien de poder defensar igual de bé una afirmació com la contrària. Molts sofistes asseguraven que amb les seves lliçons era possible dominar l’art de la paraula per convèncer els altres de qualsevol cosa. Els sofistes eren filòsofs i mestres de retòrica que van desenvolupar la seva activitat a Atenes al segle V aC. La diferència entre les preocupacions dels presocràtics i les dels sofistes es pot entendre si es compara el significat de termes...

Mòdul 1. Concepcions antigues

Una de les polis on la democràcia va arrelar amb més profunditat fou l’Atenes dels segles V i IV aC, de ben segur, la democràcia antiga més coneguda. Cal tenir present que la democràcia, tal com era entesa en l’antiguitat, dista força de com la concebem avui dia. El demos era força restringit. El cos de ciutadans estava format només per homes majors d’edat nascuts de famílies atenenques. Quedaven exclosos de la vida política tant els esclaus, com les dones o els metecs (estrangers). De fet, el percentatge de ciutadans sobre el total de la població arribava amb prou feines a un 10% a l’Atenes del segle IV aC.

Cal destacar que la democràcia atenenca es caracteritzava pel seu caràcter directe i...

Concepcions Clàssiques i Medievals

Plató: Dualisme d'Ànima i Cos

Plató considera que l'ésser humà és una dualitat formada pel cos, material i mortal, i l'ànima, espiritual i immortal.

Aristòtil: Unitat Substancial

Aristòtil sosté que l'ésser humà és una unitat substancial en què es distingeixen, però no se separen, el cos i l'ànima.

Epicur: L'Ésser Humà com a Conjunt d'Àtoms

Epicur defensa que l'ésser humà és un conjunt d'àtoms.

Cristianisme: Creació Divina i Dignitat

La visió del Cristianisme sobre l'ésser humà es basa en els següents punts:

• L'ésser humà és creat per Déu, amb una ànima racional i lliure, fet a imatge i semblança seva.
• Tots els humans tenen la mateixa dignitat.
• L'ésser humà té un sentit transcendent,

L'antropologia de Descartes

Per a Descartes, només tenim ànima els humans. Aquesta ànima no és la causant de la vida, sinó que s'uneix a l'humà i, quan aquest mor, abandona el cos. La vida humana, que pertany al món material, s'explica per dues raons mecàniques: calor i moviment.

Descartes va introduir la teoria de la circulació de la sang a l'explicació mecànica del cos:

• El cor: És el motor de la vida.
• Esperits animals: Es generen a partir de la sang i actuen com a intermediaris entre l'ànima i el cos.

Descartes pretén explicar fets de l'experiència que només són intel·ligibles si s'admet que cos i ànima s'intercomuniquen: hi ha fets corporals que influeixen l'esperit i les decisions de l'esperit fan que el cos actuï. En l'ànima...

L'article 730 de la LECrim tampoc no empara la lectura de les declaracions que es prestin d'acord amb l'article 773.2 de la LECrim davant el ministeri fiscal, si bé resulta un supòsit discutit.

3.7.5. La Inspecció Ocular

Té caràcter excepcional. Només es practicarà quan: "no se haya practicado antes de la apertura de las sesiones."

L’excepcionalitat es justifica, d'una banda, en la dificultat de recollir empremtes i vestigis transcorregut un temps important des de la conclusió del sumari; d'una altra, en el sacrifici que representa la pràctica d'aquest mitjà probatori respecte als principis de concentració i immediació.

La pràctica es desenvolupa d'acord amb el que hi ha disposat en l'article 727 de la LECrim, i s'aplica subsidiàriament...

Déu i la Teoria de les Substàncies en Descartes

Déu és, doncs, l’única substància pròpiament independent. Les altres dues substàncies són imperfectes i depenen de Déu per subsistir.

L'existència del món exterior i el dubte

Com sé que els cossos existeixen? Tinc la idea innata d'extensió, però aquesta idea no implica la d'existència (a diferència de la idea de Déu). Podria ser que l'estar despert no fos més que un nou somni? Descartes, que s’ha proposat dubtar del coneixement sensorial i empíric, ha d’assumir el repte de demostrar que el món que tots tenim per real no és només una il·lusió o un somni. El punt de partida és el subjecte pensant, i això implica el problema de com sortir de la pròpia subjectivitat...