Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El pas del mite al logos al segle VI a.C.

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants per als humans; són relats que busquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació, afirmant que les coses sempre han estat així.

El context geogràfic i social

La privilegiada situació geogràfica de Grècia, abocada al mar, la va convertir en un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques incompatibles, fet que va portar a posar-les en dubte.

L'aparició de la polis, amb places que eren actius nuclis econòmics, va afavorir el diàleg i el raonament en...

Escola Jònica o Milèsia: La Cerca de l'Arkhé

La primera escola de la filosofia de la qual es parla és la Jònica, situada a Jònia, que és la costa de Turquia. La capital era Milet i per això també es coneix com a escola Milèsia. Aquesta primera escola es va desenvolupar a les colònies. Es considera que els Jònics van ser els primers filòsofs de la Grècia antiga.

Tales de Milet i el Monisme de l'Aigua

El primer va ser Tales de Milet. Era un gran savi, una figura llegendària, un dels primers filòsofs i matemàtics. Tales, com tota l’escola Milèsia, buscava l’ ARKHÉ, és a dir, el principi. D’aquí surten les paraules arcaic, arqueologia, etc. El principi pot ser fonament o començament. Ells tenien aquest principi com a fonament...

Teoria de la Veritat com a Evidència

El criteri de veritat com a *evidència* afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

• Accepta que hi ha un **dogma** (certesa absoluta).
• René Descartes: *Cogito ergo sum* (penso, per tant, existeixo).
• Descartes aspira a assolir una certesa absoluta.

El Mètode Radical de Descartes

El **mètode radical** per arribar a la veritat:

El Dubte Metòdic

El dubte metòdic consisteix a “posar en qüestió tota cosa de la qual no estiguis completament segur”.

L'objectiu és buscar una veritat absolutament **certa** i **indubtable**:

• “La veritat ha de ser **evident** i **indubtable**”.

Així, podem arribar a veritats fonamentals de manera clara i distinta.

Teoria de la Veritat

El Cogito: "Jo sóc, jo existeixo"

1. “Jo sóc, jo existeixo com a primera veritat”

En la Segona Meditació, Descartes descobreix les primeres veritats i defineix el seu criteri de veritat. Sembla ser que puc dubtar de tot excepte de ser algú que dubta; així, el dubte demostra l'existència. L'acte de dubtar és un acte pensatiu; a més, si hi ha algú que em vol enganyar, és perquè “jo sóc, jo existeixo”, la qual cosa es tradueix com: “penso, aleshores existeixo”.

El dubte com a activitat del pensament

Es pot dubtar de tot allò que es pensa (els continguts), però no es pot dubtar del fet que es dubta (el dubtar és una activitat del pensament). Per tant, si es pensa alguna cosa, és perquè s'existeix. És la cèlebre afirmació...

Branques de la filosofia i el seu ús

La filosofia té dos usos principals:

• Ús teòric: utilitzar la raó per conèixer.
• Ús pràctic: emprar la raó per actuar.

Segons Kant, l'ús teòric de la raó es fa servir per conèixer. La raó és única; les persones només en tenim una.

Branques de la filosofia

Teòrica:

• Lògica
• Metafísica
• Epistemologia
• Antropologia filosòfica

Pràctica:

• Ètica
• Política
• Estètica

Filosofia del coneixement

Estudia com coneixem la realitat i es planteja com coneixem el que existeix.

• La gnoseologia (teòrica) planteja preguntes referents al coneixement: si és realitat o aparença.
• L'epistemologia (teòrica) tracta qüestions relacionades amb la ciència.

Només podem dir que coneixem alguna cosa de veritat quan som capaços d'anar...

Coneixement Ordinari

Coneixement Ordinari és un coneixement espontani, es constitueix a través de les dades dels sentits i de les opinions comunes de la societat, coneixement pràctic.

Filosofia és un coneixement crític, desconfia de les dades dels sentits i de les opinions argumentades.

Diferències

Coneixement científic

Planteja qüestions concretes, el mètode és d'observació i experimentació, informacions que poden ser provocades i/o demostrades.

Filosofia planteja qüestions abstractes, no disposen d'un mètode, no pot provocar ni demostrar res.

Religió

Acepta la fe i al revolució, no admet la crítica racional, resultats veritables i indiscutibles.

Filosofia vol trobar respostes en el raonament, no accepta res que previament hagi estat...

La Teoria de les Idees de Plató

Plató parteix de la idea d’Heràclit que, pel que ens mostren els sentits, tot canvia, però això és una simple aparença. De Parmènides pren la premissa que ha d’existir una realitat immutable i eterna. Plató s’oposa al que diuen els sofistes i afirma que ha d’existir el coneixement universal, la ciència o Episteme.

Segons Plató, hi ha dues realitats (dualisme metafísic) que se situen en dos mons (dualisme ontològic):

Els Dos Mons de la Realitat Platònica

• Món Intel·ligible

  És el món de les Idees, que són l’autèntica realitat i es poden conèixer amb la raó. Tenen existència fora de la nostra ment (són extramentals). Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials (com el

Aristòtil: La Naturalesa de l'Ànima (Psicologia)

Els éssers animats es diferencien dels inanimats perquè posseeixen un principi que els confereix la vida: l'ànima.

Totes les coses són un compost de matèria (potència) i forma (acte). Els cossos vivents tenen vida, però no són vida; són com un substrat material i potencial del qual l'ànima és en forma i acte.

L'ànima és l'acte perfecte d'un cos natural orgànic. L'ànima no és separable del cos, o com a mínim una part no ho és. L'acte perfecte d'algunes de les seves parts és l'acte perfecte de les corresponents parts del cos. Però res impedeix que algunes de les altres parts seves siguin separables, ja que no són acte perfecte de cos algun.

Les Tres Facultats de l'Ànima (Distinció,

Plató vs. Aristòtil: Filosofia Política Comparada

La Teoria Educativa de Plató: Formació Integral per a la Justícia

La teoria de l'educació de Plató, desenvolupada principalment a La República i altres diàlegs, emergeix com una peça fonamental en la seva visió filosòfica per a la creació d'una societat justa. Per a Plató, l'educació no només és una transmissió de coneixements, sinó una formació integral destinada a modelar les ànimes i fomentar les virtuts essencials per al benestar comú.

L'Estructura Social Jerarquitzada i l'Educació per Classes

En la seva ciutat ideal, Plató proposa una estructura social jerarquitzada amb tres classes. L'educació s'adapta a les necessitats de cada classe, amb l'objectiu de garantir que cadascuna compleixi eficientment el seu rol en la...