Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Branques de la filosofia

1. Lògica

   Lògica → branca de la filosofia que estudia els raonaments. Donat que la filosofia és una activitat racional, l’estudi de com funciona la raó i l’anàlisi dels raonaments és força important. La lògica s’ocupa d’establir si un raonament està ben construït o no (s’ocupa de la forma, no del contingut). El fundador d’aquesta branca va ser Aristòtil al s.IV a.C de la mà d’autors com Frege o Bertrand Russell es desenvolupa la lògica simbòlica o matemàtica. Preguntes bàsiques de la lògica: Quan un argument està ben construït?, És possible construir un llenguatge simbòlic?

2. Metafísica

   Metafísica: branca de la filosofia que estudia la realitat. La metafísica va ser concebuda com la ciència

Teoria de les Idees de Plató

Idees

Idea: Objecte ideal i estable que perdura. No està sotmesa al canvi, moviment, temps ni espai. Per això, les idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència. Si nosaltres no existíssim, les idees seguirien existint. Per això, Plató afirma que són veritats necessàries i absolutes, no poden no ser. Són més reals que les coses sensibles.

Idea de Bé: Suprema, mare de la resta. No especifica el significat complet de la idea de Bé. No es pot explicar posant exemples pràctics. No es descobreix què fa el filòsof i que pugui compartir. Es coneix per privilegi, fruit de molts anys d'estudi.

Mons

La teoria postula l'existència de dos mons: d'una banda, el món excels...

1. L'extermini de les classes bel·ligerants

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes.

2. Burgesia i proletariat

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, les classes antagòniques que lluiten entre si en la societat capitalista són la burgesia i el proletariat.

3. Lluita de classes encoberta

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, la lluita històrica...

Segle XVII: Potències Ordenada i Absoluta de Déu

El coneixement mai és definitiu. Es produeix un gir epistemològic, on les qüestions de coneixement prenen rellevància. La raó és universal, tots som iguals, però en fem diferents usos, per això necessitem un mètode. El coneixement es concep com un tot; la raó és universal i, per tant, susceptible d'aplicació universal.

Les Quatre Regles del Mètode Cartesià

1. Evidència: Acceptar només allò que es presenta amb claredat i distinció a la ment.
2. Anàlisi: Dividir les dificultats en tantes parts com sigui possible per a una millor resolució.
3. Síntesi: Ordenar els pensaments, començant pels més simples i ascendint gradualment cap als més complexos.
4. Enumeració: Fer revisions completes

Qui eren els Sofistes?

Els sofistes eren persones sàvies que destacaven en una determinada activitat teòrica o pràctica. El corrent sofista es caracteritzava per dos trets bàsics: van ser els primers professionals de l'educació (cobraven pels seus ensenyaments) i incloïen disciplines humanístiques com la retòrica, el dret i la política.

Apareixen a Atenes, durant la democràcia de Pèricles, al segle V a.C. L'estructura sociopolítica s'havia modificat: ara el governant era elegit pel poble, ja fos mitjançant votacions o per sorteig. Per ser un bon polític, es precisava tenir coneixements de retòrica, saber parlar i comunicar en públic. Tots aquests coneixements els oferien els sofistes; per tant, eren els encarregats d'educar els...

Arguments o Raonaments

Un argument es compon d'una conclusió i les raons (o premisses) que la sustenten.

Exemple: M'agrada la xocolata (Conclusió) perquè és dolça (Argument/Raó).

Les raons van introduïdes per connectors com: perquè, ja que. La conclusió va introduïda per: per tant, en conseqüència.

Argument Deductiu

La conclusió deriva necessàriament de les premisses.

Característiques de l'Argument Deductiu

• Avantatge (Certesa): Si les premisses són veritables (V), la conclusió també ho és. S'obté el coneixement amb absoluta seguretat.
• Inconvenient: Amplia massa poc el coneixement.

Formes Deductives

Deductius Correctes (Regles d'Inferència)

• Modus Ponens: Si p → q; p; per tant, q.
• Modus Tollens: Si p → q; ¬q; per tant, ¬p.

Deductius

L'amor com a escala cap a la veritat

En aquest fragment d'El Banquet, Plató explica que l'amor és el camí que ens permet passar de la bellesa que percebem amb els sentits al coneixement de la veritable bellesa. Quan una cosa ens sembla bella, la desitgem, i aquest desig ens pot impulsar a millorar com a persones i a buscar un coneixement més profund. Per això, l'amor és fonamental en el seu projecte filosòfic: ens ajuda a superar les aparences del món físic i a apropar-nos al món de les Idees.

Tal com diu el text, aquest procés és una ascensió progressiva. Comencem per la bellesa física d'una persona, però després aprenem a valorar-ne la bellesa interior. A continuació, reconeixem la bellesa humana en general i descobrim també...

La Teoria de l'Ànima de Plató

Dualisme Antropològic i el Mite del Carro Alat

Plató distingeix el cos de l'ànima, aquesta divisió s'anomena dualisme antropològic. El cos és mortal, material i es troba dins del món sensible, mentre que l'ànima és immortal, immaterial i pertany al món intel·ligible. La relació entre l'ànima i el cos és que un cos sense vida no té ànima, ja que l'ànima és qui dona vida al cos.

Per explicar la seva teoria antropològica, Plató s'inventa el mite del carro alat, que és una representació de l'ànima. Dins de l'ànima trobem tres parts:

• Part racional: ens permet pensar i raonar. Aquesta funció la té l'home que condueix (auriga).
• Part irascible: són les passions nobles com ara la valentia, el coratge

Estructura de l'Educació Platònica

2a Etapa: Aprofundiment Matemàtic (20-30 anys)

Aquesta etapa se centra en l'aprofundiment de les matemàtiques, que inclou cinc disciplines:

• Aritmètica
• Geometria dels plans
• Geometria dels volums
• Astronomia
• Harmonia

Ací s'evidencia l'empremta pitagòrica en l'educació platònica. Les cinc disciplines matemàtiques es coneixen també com les cinc disciplines propedèutiques (o preparatòries): serveixen de preparació per a la dialèctica o filosofia, ja que centren l'atenció intel·lectual en l'essència de les coses, prescindint de les particularitats individualitzadores (preparació per al coneixement abstracte).

En acabar aquesta etapa es farà una tria:

1. Seguir an estudiant els més constants i aptes per a

Introducció

Quina és la veritable naturalesa de l'ésser humà? Aquesta qüestió aparentment senzilla ha captivat les ments i les reflexions filosòfiques durant segles. El debat en relació amb la tendència inherent de l'ésser humà cap a l'egoisme o cap a la pau i la cooperació ha estat un tema central en la filosofia i en la història. En aquesta dissertació, explorarem a fons aquest dilema complex i provocador per tal de comprendre millor la nostra pròpia condició humana.

Per abordar el dilema de la naturalesa pròpia de l'ésser humà, és crucial examinar les diverses perspectives que s'han plantejat al llarg de la història filosòfica i les evidències que s'han aportat per a sustentar-les. Aquest anàlisi ens ajudarà a comprendre...