Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Què és la Ciència? Definició i Evolució

La ciència és una activitat humana que dona lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que fa ús de lleis o principis generals. Per ciència solem entendre el coneixement cert de les coses, i avui en dia solem identificar-ho amb el saber (en grec «episteme», de Plató). La ciència moderna, sobretot a partir del segle XVIII amb Newton, fa servir el mètode hipotètic deductiu per conèixer i explicar la natura a partir de l'observació i l'experimentació. Totes les ciències fan servir un mètode per investigar i procedir sistemàticament davant l'àmbit que vol conèixer. Hi ha molts mètodes i molts tipus de ciència. Des del segle XVIII existirà un coneixement anomenat coneixement

Dignitat Humana i Democràcia

La dignitat ens ennobleix a tots. La democràcia, que es basa en la dignitat, fa que tots siguem nobles, és a dir, lliures, autònoms, respectables i amb capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos. I ens demana que actuem en conseqüència. Millor règim que pot haver, la democràcia i la dignitat van de la mà.

Drets Humans Fonamentals

Quins són els drets humans fonamentals?

Els valors fonamentals: hi ha una sèrie de condicions imprescindibles per viure dignament:

1. L’accés als béns materials indispensables per a la vida.
2. La llibertat.
3. La igualtat de drets i oportunitats.
4. La seguretat.
5. La pau.

Drets que es refereixen a la llibertat:

1. Cap persona no pot ser sotmesa a esclavitud.
2. Tota persona té dret a circular lliurement

Crítica de la Raó Pura

El problema central és saber quines són les possibilitats de coneixement que tenen les nostres facultats cognoscitives. Com es pretén conèixer la realitat sense preguntar abans si conèixer-la és possible?

Estètica Transcendental

• Facultat: la sensibilitat.
• Estudia: les condicions sensibles perquè el coneixement es doni en l'Espai i el Temps.
• Matèria: Matemàtiques.
• Acte: intuïcions sensibles, pures i sintètiques.
• Fi: proporciona dades empíriques a l'enteniment.

Analítica Transcendental

• Facultat: l'enteniment.
• Estudia: judicis i conceptes de l'enteniment que fan possible els judicis sintètics a priori.
• Matèria: Física.
• Acte: pensar objectes que la sensibilitat ens proporciona.
• Fi: unificar i sintetitzar experiències

Filosofia Romana: Ciceró, Sèneca i Boeci

Ciceró: El seu objectiu és buscar una filosofia assumible pel comú dels mortals. Per això, rebutja l’estoïcisme (opinió socràtica) perquè és paradoxal i es situa lluny de l’opinió comuna.

Virtut i Felicitat

• Condició suficient per la felicitat: estoïcisme
• Condició necessària per la felicitat: platonisme, aristotelisme

Saviesa i retòrica agafades de la mà. L'home útil domina la retòrica i és savi. Els filòsofs són bons governadors. L'orador, aquell que practica l’art adreçat a la multitud, guia al govern. És l’home ideal.

La vida feliç des del punt de vista de l’Acadèmia Nova, amb un gir dirigit vers l’escepticisme. Els filòsofs han de buscar una filosofia més persuasiva,...

Etapes de l'Obra de Plató

1. Joventut: Defensa de la figura de Sòcrates, tractant temes socràtics centrats en definicions com la pietat, la mentida, l'amistat, la virtut i si aquesta es pot ensenyar o no.

2. Transició: Escrits després del primer viatge a Sicília. Temes socràtics, pròpiament platònics i alguns d'influència pitagòrica com la immortalitat de l'ànima i les primeres al·lusions a les idees.

3. Maduresa: Desenvolupament del món de les idees. Temes destacats són la immortalitat de l'ànima, la filosofia política, la teoria de la reminiscència i el mite.

4. Vellesa: Revisió de la teoria de les idees, inclinant-se cap a una interpretació lògica. Sòcrates deixa de ser el personatge principal. Estudi de les dificultats...

Influències i fonaments de Plató

Heràclit i Parmènides: Plató intenta trobar una solució a les dues teories contràries. Creu que hi ha un canvi constant i transformació, i que no hi ha coneixement fix d'allò que està canviant.

Pitagòrics: Utilitzen les matemàtiques com a model a seguir per a trobar les veritats i defensen la doctrina de l'ànima.

La justícia en l'individu i la ciutat

Plató pretén establir quan un individu és just, esbrinant abans quan una ciutat és justa. Les persones formen una ciutat per proporcionar-se de forma eficient allò que necessiten. El que faria justa una ciutat és que cadascuna de les tres classes d'homes que la conformen fes allò que li és propi. Un individu serà just si els elements que conformen...

Conceptes clau en la filosofia de la ciència

Llei científica

Una llei científica és un enunciat que expressa una regularitat observada entre diversos fets o fenòmens. Constata l'existència d'una relació regular entre ells, de manera que, quan un esdeveniment passa, sempre o habitualment l'altre també passa. Aquesta regularitat es pot comprovar empíricament i, a vegades, es pot formular matemàticament.

Hi ha dos tipus de lleis científiques:

• Lleis universals o deterministes: Expliquen una relació regular constant, sense excepcions (per exemple, la Llei de la gravitació universal de Newton).
• Lleis probabilístiques o estadístiques: Expliquen una relació regular que no és constant, en la qual hi ha excepcions (per exemple, la probabilitat

Aristòtil: Biografia i Pensament Filosòfic

Biografia d'Aristòtil (384-322 a.C.)

Aristòtil va néixer a Estagira el 384 o 383 a.C. El seu pare, Nicòmac, era metge de la cort dels reis de Macedònia. Als 17 anys va ser enviat a Atenes a estudiar a l’Acadèmia de Plató.

El 347 a.C., en morir Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per desacords amb Espeusip, el qual va quedar al capdavant de l’Acadèmia i en accentuar els trets pitagòrics.

La Fundació del Liceu

El 336 a.C. Aristòtil se’n va anar a Estagira, on va actuar com a legislador. Un any més tard fundà a Atenes una nova escola, el Liceu, coneguda també amb el nom de Perípat, perquè els seus membres discutien passejant per una galeria coberta.

El Liceu era més semblant a una...

LOGOS: Filosofia, Pensament Racional i Ciència (S. VI-VII aC)

La característica essencial del logos és l’abstracció. L’abstracció només la posseeixen els animals racionals. Quan nosaltres extraiem una idea, li donem un nom. Les úniques persones que podem pensar racionalment som els humans, perquè som els únics que tenim llenguatge articulat, i per això podem extreure conceptes.

Logos significa, principalment, pensament i, en segons quin context, també significa paraula.

El logos neix amb Tales de Milet, a la costa de l’actual Turquia.

Logos vs. Mite: La Diferència en l'Explicació

Quan estem en el logos, l’abstracció és més alta que en el mite, ja que al mite no hi havia teories (només a partir dels déus), i al logos sí...

Referència situacional o exofòrica: dixi

Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo).

• Espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca".
• Personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta".
• Temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

Connectors textuals

1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.

• Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
• Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...
• Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra,