Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El mite i l'origen de la filosofia: del relat sagrat a la raó

Filosofia i èticaActualitzat el 2,67 KB

Què és el mite?

El mite és un relat sagrat, protagonitzat per déus o herois, que busca respondre a les grans preguntes que ens fem. Ofereix una explicació sobre l'origen de la realitat i el sentit de la vida mitjançant la descripció de les gestes d'éssers sobrenaturals del passat (Homer, s. VIII a.C.).

Diferència entre mite i filosofia

Mentre que el mite intenta explicar la realitat mitjançant relats de caràcter transcendent, la filosofia descansa en la raó per oferir respostes basades en causes immanents (dins de la realitat ordinària).

La filosofia va néixer quan algunes persones van començar a sentir-se insatisfetes amb els mites. Aquesta nova manera de respondre a les grans preguntes es basava en la raó, substituint les explicacions...

Continua llegint "El mite i l'origen de la filosofia: del relat sagrat a la raó" »

Dualisme cartesià: cos i ànima en Descartes

Filosofia i èticaActualitzat el 2,42 KB

Dualisme Cartesià: Cos i Ànima

1- Text que focalitza la seva temàtica en el dualisme i la distinció entre el cos i l'ànima. Descartes troba la diferència entre el cos i la ment en la seva divisibilitat. Per a ell, la ment és totalment indivisible, ja que quan reflexiona sobre la seva res cogitans no es veu capaç de distingir-ne cap part. Totes les facultats, com el saber, el voler, etc., es duen a terme per la ment, la qual cosa la fa indivisible. En canvi, la seva realitat material la troba divisible.

2- Ment: és la res cogitans, substància pensant existent per si sola.

Coses materials o extenses: substància que es caracteritza per la seva extensió, és demostrable amb les matemàtiques.

3- Dualisme clar: Ment indivisible, a diferència...

Continua llegint "Dualisme cartesià: cos i ànima en Descartes" »

Teories de la veritat i mètode científic: verificació, pragmatisme i hipotetico-deductiu

Filosofia i èticaActualitzat el 3,89 KB

Dues teories de la veritat

Teoria de la verificació

Molt popular en el segle XX i encara en l'actualitat, consisteix a identificar la veritat amb la verificació. Aquesta teoria enfonsa les seves arrels en el Cercle de Viena i defensa que, per cada proposició, existeix un mecanisme específic per saber si hem de creure-hi o no. Segons aquesta, una proposició és veritable si es pot confirmar seguint els mecanismes adequats.

  • En les matemàtiques, una proposició és veritable si es pot comprovar o demostrar (veritat intuïcionista).
  • En les ciències empíriques, la idea de la verificació és molt important.

Teoria pragmatista

Va ser desenvolupada entre els segles XIX i el XX per tres filòsofs nord-americans. Aquesta teoria defensa que la veritat...

Continua llegint "Teories de la veritat i mètode científic: verificació, pragmatisme i hipotetico-deductiu" »

Diferències entre Plató i Aristòtil: concepció del món, ànima i política

Filosofia i èticaActualitzat el 2,34 KB

Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil

1. La concepció del món i la realitat

Per a Plató, no només hi ha dos mons (sensible i suprasensible), sinó que el món intel·ligible i transcendent és el més real. Per contra, per a Aristòtil, l'únic món que existeix és el sensible, constituït per objectes singulars, únics, concrets i externs.

La noció d'Idea de Plató, com a essència de les coses, coincideix amb el concepte de causa formal d'Aristòtil, amb una diferència clau: per al primer, la Idea és transcendent i està separada del món; per a Aristòtil, la forma és immanent i es troba dins la matèria.

2. El Demiürg i el Motor Immòbil

El concepte platònic de Demiürg, entès com un agent que introdueix l'ordre en el...

Continua llegint "Diferències entre Plató i Aristòtil: concepció del món, ànima i política" »

Pere Calders: absurd, ironia i fantasia en la seva obra

Filosofia i èticaActualitzat el 4,09 KB

Anàlisi de l'Obra de Pere Calders

El Món Narratiu: Imprevist i Desconcertant

Els contes de Calders sovint ens situen en un apart de l'obra on l'escenari és imprevist i inexplicable, generant un ambient desconcertant. Malgrat això, s'estableix una estabilitat inicial que presenta un escenari quotidià, amb un temps, espai i personatges que, tot i ser contrafigures caricaturesques del comportament humà, es veuen perseguits per un determinisme sobrenatural.

La realitat material (la real, la física) es contraposa constantment amb la realitat màgica. Davant del fet sobrenatural, les reaccions dels personatges són sovint estereotipades. Calders crea una realitat alternativa que sorgeix de la transgressió de les lleis de versemblança literària...

Continua llegint "Pere Calders: absurd, ironia i fantasia en la seva obra" »

Physis i Arkhé: l'origen de la filosofia grega i la seva relació amb la societat

Filosofia i èticaActualitzat el 2,99 KB

L'Educació i la Participació Cívica a l'Antiga Grècia

A Grècia, tots els ciutadans tenien l’obligació de participar en l’àgora, en la vida pública de la polis. Això feia que els grecs estiguessin acostumats a discutir, dialogar i consensuar. De fet, la paraula idiota té el seu significat com “aquell que no participa en política i no es preocupa per la ciutat”.

La Influència Egípcia: Geometria i Física en el Pensament Grec

Els primers filòsofs grecs van aprendre física i matemàtiques dels egipcis, encara que per a ells eren ciències sagrades i, per tant, vinculades a la religió. Els grecs van prescindir d’aquest factor religiós i van fer ús de la geometria i de la física per a organitzar sistemàticament l’espai....

Continua llegint "Physis i Arkhé: l'origen de la filosofia grega i la seva relació amb la societat" »

Plató: Teoria de les Idees, el Bé, la Reminiscència i l'Ànima

Filosofia i èticaActualitzat el 2,23 KB

Teoria de les Idees de Plató

El món que percebem pels sentits és una còpia d'un altre món, el Món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no només existeixen els conceptes, sinó que, a més, existeixen Idees que són, al contrari de les coses sensibles:

  • Absolutes
  • Úniques (només hi ha una Idea de Bellesa)
  • Universals
  • Immaterials
  • Independents del món sensible

El Món de les Idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits, només obtindrem opinió.

La Idea del Bé en la Filosofia Platònica

El Bé és la Idea de la raó, la perfecció absoluta. S'identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfectes. La Idea del Bé, aplicada al món social i a la política,...

Continua llegint "Plató: Teoria de les Idees, el Bé, la Reminiscència i l'Ànima" »

Guia de filosofia: branques, etapes històriques i conceptes clau

Filosofia i èticaActualitzat el 5,64 KB

Les Branques de la Filosofia

La filosofia s'ocupa de qüestions fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge. Es divideix en diverses branques principals:

  • Metafísica

    S'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o existeix, independentment del que sigui. Explora la realitat última i els principis fonamentals.

  • Lògica

    S'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. Analitza la validesa dels arguments i les formes correctes d'inferència.

  • Epistemologia

    S'ocupa de qüestions com ara què és el coneixement, els seus tipus i formes, la ciència i els límits del que podem conèixer. És la teoria del coneixement.

  • Ètica

    Té com a objecte els codis morals. Així, analitza les

...
Continua llegint "Guia de filosofia: branques, etapes històriques i conceptes clau" »

L'assaig: característiques, estructura, funcions i gèneres

Filosofia i èticaActualitzat el 3,04 KB

L'assaig

L'assaig és un text que aborda, de manera lliure i subjectiva, una qüestió d'ordre filosòfic, històric, social, etc., amb voluntat de creació literària i amb intenció didàctica i persuasiva. Hem d'entendre'l com una reflexió personal, com un intent d'interpretar la condició humana i el món, a partir dels propis coneixements i de la pròpia experiència.

Funcions de l'assaig

  • Funció expressiva: expressa el pensament de l'autor.
  • Funció referencial: transmet informació.
  • Funció persuasiva: intenta influir en el lector.
  • Funció de contacte: busca la proximitat amb els lectors.
  • Funció estètica: utilitza recursos literaris i un estil personal.
  • Funció metalingüística: divulga elements del codi lingüístic.

Estructura de l'assaig

  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió

Pot...

Continua llegint "L'assaig: característiques, estructura, funcions i gèneres" »

Epistemologia Kantiana: sensibilitat, enteniment i raó

Filosofia i èticaActualitzat el 2,96 KB

L'Epistemologia Kantiana: Superant Empirisme i Racionalisme

Amb la intenció de superar l'antagonisme entre l'empirisme i el racionalisme, Kant va fer una explicació del procés del coneixement que recollís els aspectes més vàlids d'ambdues corrents filosòfiques.

Les Tres Facultats del Coneixement Segons Kant

Les teories epistemològiques que es van formular posteriorment van entrar en discussió. Segons Kant, en el procés de coneixement intervenen tres tipus de facultats humanes:

  • Sensibilitat
  • L'Enteniment
  • La Raó

1. Sensibilitat: La Recepció de Dades Externes

Per poder adquirir coneixement, necessitem rebre dades externes; sense aquestes, no descobrim res nou i, per tant, no adquirim coneixement. El coneixement, en aquest sentit, és aconseguir...

Continua llegint "Epistemologia Kantiana: sensibilitat, enteniment i raó" »