Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Parmènides: Lògica i Coneixement

Parmènides nasqué a Elea, l’any 540 aC i morí l’any 470 aC, uns 43 anys abans de nàixer Plató. Podem considerar-lo el creador de la lògica. Influeix notablement en Plató per l’interès d’aquest a abastar la veritat, que ha de romandre eterna i sense canvis, així com pel seu menyspreu del saber sensible i la seva defensa de la raó com a única font fiable del coneixement.

Parmènides distingeix dues vies del saber:

La Via de la Veritat

Aquesta és el veritable camí del coneixement. Parteix de l’afirmació bàsica i inqüestionable que “el ser és i el no-ser no és”, a partir dels quals s’arriba al coneixement de la realitat i de les seves característiques. Per tant, prescindeix dels...

El Problema dels Universals

Els universals són noms genèrics o termes abstractes que designen tot de coses concretes. La qüestió era la realitat que hi ha darrere de l'expressió universal.

• Realisme exagerat (Plató): Aquesta posició o pensament deia que l'universal és una essència separada de l'individu, que existeix independentment de la cosa en si i que les idees tenen una existència real fora de la ment humana.
• Realisme moderat: Afirma l'existència dels universals però com a idees abstractes dins les nostres ments.
• Nominalisme: Afirma que només existeixen les coses en si individualment; els universals són noms que els humans inventem per designar una pluralitat de coses individuals amb qualitats semblants.

Les Cinc Vies de Sant Tomàs

Existeix la llibertat? Som absolutament lliures?

• Determinisme: Defensa que els humans no som lliures i que els nostres actes obeeixen a causes determinades: genètiques (herència), ambientals), el lloc on vivim, sociològiques (cultura) i econòmiques.
• Voluntarisme: L'ésser humà és totalment lliure i no té cap limitació.
• Fatalisme: Tots els nostres actes, passats, presents o futurs, estan sotmesos al destí.
• Predestinació: Tots els éssers humans estan predestinats per decisió divina a una certa vida; és Déu qui decideix tot el que passa.
• Compatibilisme: Hi ha causes naturals que no podem evitar, però només són condicionaments. Tenim lliure albir i capacitat de decidir.

Quin és l'origen del coneixement?

El coneixement és el procés...

La llei natural: definició i fonaments

La llei natural és la impressió de la llei eterna en l'home, que la comprèn racionalment. Gràcies a la raó, coneixem què és necessari fer i què cal evitar. La llei natural és única i té un mateix i únic fi: la recerca del bé i de la felicitat humana. Les característiques de la llei natural es deriven de les característiques de la llei eterna.

Característiques principals

• Universalitat: És un valor universal, vàlid per a tots els homes, temps i llocs. Només pot ser universal si la suprema autoritat que la prescriu és universal: Déu. Es troba en tots els humans sense excepció.
• Immutabilitat: La llei natural és immutable com l'essència de la naturalesa humana. El problema de la mutabilitat

Genealogia de la Moral

Primera Dissertació: Bo i Pervers, Bo i Dolent

1. Ens explica que les veritats que encara s’estudien, l'ànima i tot això, no tenen sentit, que és una veritat falsa. No té sentit buscar la raó en un altre món, sinó que és millor buscar-la aquí, en el món físic.
2. Allò que ens impulsa a buscar l’origen de les coses és diferent per a cada filòsof, que té un mètode propi i sovint és mal vist. Però aquests, enverinats per la *cobdícia* i el plaer, creaven teories falses, tot i que acceptades amb el pas del temps, ja que s’adoptaven com a costum. La bona teoria ve dels que tenen poder per superar i així sotmetre la gent. El que és bo és bo en tant que s'imposa al feble, que s'hi contraposa.
3. El concepte de

Els personatges en l'obra de Pere Calders

Els personatges caldersians són caricatures humanes. El seu autor els tracta amb la tècnica irònica pròpia d'un ninotaire (no oblidem que Calders era dibuixant humorístic). No es tracta tant de caricatures físiques —a penes trobarem descripcions sobre els personatges— com de caricatures de comportaments.

El tret humorístic sempre és estilitzat per un llenguatge formal, sense hipèrboles, que subratlla la ironia. Hi ha una clara voluntat de despersonalitzar els personatges, de tal forma que la majoria d'ells no tenen noms i, quan en tenen, solen ser noms estrangers o noms que amaguen un joc de paraules.

La naturalesa dels personatges

Tota aquesta galeria de personatges són éssers esquemàtics...

Els Quatre Nivells de Coneixement en Plató

En la filosofia de Plató, la comprensió de la realitat i el coneixement humà es fonamenta en una estructura complexa que distingeix diversos graus de saber. Aquesta distinció es presenta de manera didàctica a través de dues de les seves al·legories més cèlebres: el Símil de la Línia i l'Al·legoria de la Caverna. Ambdues il·lustren el camí que l'ànima ha de recórrer per ascendir des de la mera opinió fins al coneixement veritable de les Idees.

El Símil de la Línia: Els Quatre Graus del Saber

Plató distingeix quatre nivells de coneixement, que es poden representar gràficament com una línia dividida en dos grans segments: l'Opinió (Doxa) i el Saber (Episteme). Cadascun d'aquests segments...

Pitàgores de Samos: Tradició Mística i Matemàtiques

Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC) va ser, curiosament, contemporani de Buda, Confuci i Lao Tse. Per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica.

Els pitagòrics van observar que en la matemàtica és on únicament es pot obtenir l'exactitud completa i l'evidència absoluta; que el moviment dels cossos celestes es pot estudiar matemàticament i així es poden predir els eclipsis i altres fenòmens; que fins i tot en les belles arts, la música és sotmesa a nombre i mesura. Els va ser fàcil concloure que el secret de l'Univers es troba escrit en signes matemàtics, els quals són el principi fonamental d'on tot...

Els sentits de la veritat

Estrictament parlant, no hi ha coses vertaderes o falses; les coses són o no són. No hi ha coses falses, sinó enunciats falsos sobre les coses. La veritat o la falsedat són una propietat de les proposicions. Aquest és el sentit prioritari de la veritat: la veritat en sentit epistemològic, és a dir, en relació al nostre saber o coneixement proposicional.

Però abans d'aprofundir sobre aquest sentit epistemològic, convé considerar que, de vegades, també s'empra el terme veritat en altres sentits: l'ontològic i el moral.

• Sentit ontològic: Quan la veritat es predica com a propietat d'una cosa, utilitzem el terme per diferenciar la realitat autèntica de la mera aparença. L'ontologia és la disciplina filosòfica

Teories Deontològiques: Ètica Kantiana

Les teories deontològiques es preocupen pels mitjans i neguen que les bones conseqüències facin que una acció sigui correcta o incorrecta. Donen importància a les regles i principis que hem de respectar, independentment de les conseqüències.

Ètica Kantiana (1724-1804)

Segons Kant, l'únic absolutament bo és la bona voluntat, que actua per respecte al deure. Distingeix entre:

• Actuar d'acord amb el deure: per motius interessats.
• Actuar per deure: obeir la veu de la raó (humans = imperfectes), amb l'únic objectiu del deure pur.

La raó prescriu la llei moral. Actuar segons una màxima que al mateix temps sigui universal és l'imperatiu categòric. La llei moral, basada en l'imperatiu, es concreta en...