Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Aristòtil i Plató: Diferències

Aristòtil explica la seva teoria i soluciona pràcticament tots els problemes originats pels anteriors autors. És el primer filòsof que sap llegir i escriure. I té un problema, ja que Aristòtil el que fa és mantenir la contextualització de Plató, utilitzant els conceptes platònics òbviament per explicar dues coses diferents:

El Concepte de Forma

El concepte forma en Plató significa la qualitat a la qual ens referim i està vinculat a la idea. En cap cas ens referim al concepte abstracció.

Aristòtil fa servir el concepte forma per a la concepció i a més a més per a la funció que desenvolupa, ja que vol definir el concepte vida, i utilitza el sentit comú per fer referència a la vida.

Aristòtil...

L'ètica de John Stuart Mill i la comparativa amb altres autors

L’ètica de John Stuart Mill es basa en l’utilitarisme, segons el qual una acció és correcta si produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. Aquest plantejament es diferencia clarament del de Kant, que defensa una ètica deontològica basada en el deure. Per a Kant, una acció és moral si es fa per respecte a la llei moral, independentment de les seves conseqüències, mentre que Mill jutja les accions pels seus resultats. Tot i això, ambdós autors comparteixen la voluntat d’establir una ètica universal.

Diferències amb Plató i Aristòtil

En comparació amb Plató, també hi ha diferències importants:

• Plató: Defensa una ètica basada en el coneixement

L'Utilitarisme segons John Stuart Mill

John Stuart Mill desenvolupa la teoria de l’utilitarisme a partir de la distinció entre el que és i el que ha de ser. Mentre que les ciències naturals descriuen la realitat, les ciències humanes són prescriptives i orientades a què s’ha de fer. Mill destaca disciplines com la psicologia, l’etologia (entesa com la ciència de la formació del caràcter) i la sociologia, guiades per l’Art de Viure, que inclou la moralitat, la prudència i l’estètica. L’ètica, per a Mill, és la ciència que estudia la conducta humana i el seu fonament és el principi d’utilitat o de màxima felicitat. Segons aquest principi, les accions són correctes si promouen la felicitat i incorrectes si generen...

Les fal·làcies

Un raonament no vàlid. Existeixen dos tipus:

• Fal·làcies formals: raonament invàlid per la seva estructura.
• Fal·làcies informals: raonaments invàlids pel contingut.

Tipus de fal·làcies

• Fal·làcia ad verecundiam: es defensa una conclusió a través d'una persona o membre d'autoritat, sense donar raons que la justifiquin. Per exemple: «Si ho diuen a la televisió, és veritat».
• Fal·làcia ad hominem: vol demostrar la falsedat d'una conclusió rebaten el raonament de la persona. Per exemple: «És fals que...».
• Fal·làcia ad populum: defensa una conclusió apel·lant als sentiments o emocions dels altres. Per exemple: «Primer amb la immigració, ens trauran la feina».
• Fal·làcia ad ignorantiam: defensa que una cosa és

Influència de Descartes en el Pensament Filosòfic Posterior

Descartes va tenir una gran influència en els filòsofs posteriors, sobretot en els filòsofs racionalistes, que consideren la raó com a principal font de coneixement.

Descartes i Leibniz: Substància i Mònades

Leibniz, un dels grans racionalistes, va estar molt influenciat per les idees cartesianes. A més, la teoria de les mònades de Leibniz comparteix certa relació amb la teoria de la substància de Descartes.

Descartes i Kant: Raó Única vs. Facultats del Coneixement

Kant va ser un altre dels filòsofs influenciats per Descartes, però hi ha certes diferències. Mentre que Descartes suposa una raó única que arriba a la veritat perquè intueix i dedueix amb els elements que...

La filosofia de Friedrich Nietzsche

Nietzsche critica els valors tradicionals de la cultura occidental creats per la societat. El seu objectiu és alliberar l'home enganyat i proposar una filosofia alternativa. Es defineix com un pensador vitalista, que exalta allò que és vital davant el racionalisme.

Crítica a la metafísica

Nietzsche rebutja el dualisme platònic (realitat canviant vs. estàtica) per tres motius:

• Infravaloració de la realitat sensible.
• La raó humana opera amb categories immutables.
• El món suprasensible és una negació de la vida.

Crítica a la cultura i la moral

El filòsof analitza l'oposició entre el dionisíac (caos, foscor) i l'apol·lini (llum, serenitat). Pel que fa a la moral occidental, la considera antinatural per...

1. Característiques de l'Empirisme

Hi ha dos aspectes en què coincideixen el racionalisme i l'empirisme:

1. Els humans no tenim un coneixement directe sobre les coses, ens fem una representació de la cosa.
2. Buscar les parts més petites del coneixement, allò que la cosa ha de tenir sí o sí.

Característiques de l'Empirisme

1. Supremacia de l'experiència. Els sentits són la font del coneixement. Els coneixements són limitats perquè els sentits ho són.
2. Negació de les idees innates. La ment humana quan neix no té res.
3. Interès per l'estudi del coneixement humà. Com la ment humana representa una cosa.
4. Dificultat o impossibilitat de la metafísica. Amb quin sentit conec la metafísica? Queda fora de l'àmbit humà.
5. Ciències experimentals com a referent.

Utilitarisme de John Stuart Mill: Una Ètica de la Felicitat

John Stuart Mill, amb l’objectiu de diferenciar entre el bé i el mal, planteja una ètica teleològica i hedonista: el principi d’utilitat.

La finalitat de qualsevol acció és la felicitat (felicitat = bé últim). Una acció és bona en la mesura que procura la felicitat i dolenta en la mesura que la impedeix.

Diferenciant-se de Bentham (per qui es veu influït), Mill sosté que el plaer no és una qüestió només de quantitat sinó de qualitat. Més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitat. Hi ha activitats productores de plaer més valuoses que d’altres: els plaers animals tenen menys valor que els plaers humans. Llavors veiem també una distinció qualitativa...

1. Tipus d'Ètica

Què vol dir que una ètica és material, formal, teleològica, deontològica, autònoma i heterònoma? A continuació, classifica els següents imperatius ètics segons el tipus de teoria ètica i justifica la teva resposta breument.

Què haig de fer?

• Ètica formal: Actuar d'acord amb una norma que pugui convertir-se en llei universal. L'ètica ha de determinar la forma de l'acció correcta.
• Ètica material: S'ha de fer el que és bo. L'ètica ens ha de dir què hem de fer per accedir al bé. L'ètica té un contingut de normes que ens assenyalen què cal fer per assolir-lo (realitzar una acció que produeix valors: felicitat, plaer...).

Quines són les accions correctes?

• Ètica deontològica: Aquelles que són correctes en elles

Crítica Raó

L’obra de Nietzsche representa una crítica a 3 corrents: Racionalisme, Cristianisme i Idealisme. Crítica radical als principals conceptes i valors que Han servit per explicar el món en la cultura occidental. S’anomena Nihilisme, Que és l’intent de comprensió i explicació de la vida. La seva filosofia es Coneix com Vitalisme. Fa una anàlisi de la cultura grega preclàssica (anterior A Sòcrates). En aquesta cultura, existien 2 forces estètiques: l’esperit Dionisíac i l’esperit apol·lini. Eren dues forces  que es combatien mútuament, però que no podien Existir l’una, sense l’altra. Nietzsche considera que en el món que representa La tragèdia grega es mantenen els valors lligats a la Vida, sense oblidar