Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

- Nietzsche i la Crítica de la cultura occidental: metafísica i Nihilisme

Nietzsche és considerat un mestre de la sospita, sospita de La cultura, allò que constitueix els humans com a tal, i d'allò que la cultura Occidental dona com a bo. Sospitar és pensar que alguna cosa no és realment el Que sembla i per tant intentar desemmascarar el que realment és, i per tant el Què pretén Nietzsche és posar la cultura occidental en evidència.

El què caracteritza la cultura occidental és la metafísica Que té l'origen en Plató, però a més de la filosofia i intervé la ciència, la Religió i la moral. La metafísica és un artifici enfront el món sensible. La Cultura és tot allò que els homes institueixen ells mateixos, que es contraposa...

Unitat 5: Orígens de la Filosofia Cristiana

La Gènesi de la Filosofia Cristiana

La persecució va obligar els cristians a la clandestinitat, alhora que l’ofensiva intel·lectual els duia a apropar-se a la filosofia per construir l’argumentació teòrica de la seva fe.

Atacs al Cristianisme

• Des de l’exterior (Roma): els cristians es van defensar com els estoics, van aguantar.
• De l’interior (heretgies: maneres de pensar diferents a les oficials): per defensar-se era necessari crear una línia de pensament (dogmàtica o ortodòxia -opinió correcta-). Per tant, la religió es va veure obligada a recórrer a la filosofia grega. L’Edicte de Milà (313) va proclamar la “llibertat de culte”; l’Edicte de Tessalònica (380) va fer del cristianisme

Comparació Marx i Arendt: Antropologia i Acció

La concepció de l'ésser humà segons Marx

Marx defineix l’ésser humà d’una banda com l’activitat productiva i d’altra banda com la seva naturalesa social.

L'activitat productiva

Quan l’ésser humà realitza el seu treball. L’activitat que desenvolupa l’ésser humà és doble: a través del treball, l’ésser humà modifica la naturalesa i es modifica a si mateix. Quan transforma la naturalesa, l’humanitza. Transforma la naturalesa per poder subsistir. No existeix cap essència fixa del que és l’ésser humà, en la mesura que deixa la seva marca en les coses que transforma. Dins aquest context s’han d’entendre les paraules de Marx quan diu que “la naturalesa és el cos...

La veritat es basa en el criteri d’autoritat (procediment que basa la veracitat d’una afirmació en el prestigi de qui la proposa). S’accepten com a verdaderes aquelles creences que han perdurat per tradició al llarg dels anys. Aquesta interpretació no admet crítiques ni qüestionaments racionals; en canvi, la filosofia fa emprar la raó. El terme grec ‘veritat’ era alétheia, que significa desvetllament, subratllant la profunditat d’anar més enllà d’allò ocult per vel de les aparences. A això s’afegeix la paraula llatina veritas.

La veritat com a correspondència: sosté que una afirmació és verdadera quan el que diu es correspon amb la realitat. Si volem diferenciar entre allò fals i verdader, necessitem aplicar alguna...

Descartes: Els Arguments per Demostrar l'Existència de Déu

Descartes, per demostrar l’existència de Déu, parteix de la idea de Déu com la d’un ésser absolutament perfecte.

Així doncs, el filòsof demostra l’existència de Déu mitjançant tres arguments:

1. L'Argument de la Causalitat Aplicada a la Idea d'Infinit

Aquest argument es recolza en dos aspectes:

• D’una banda, la teoria de la realitat objectiva de les idees, la qual defensa que la realitat objectiva d’una idea és la imatge que representa alguna cosa que ha de ser tan objectiva com la idea.
• D’altra banda, l’acceptació de la proposició: “del no-res, res prové”, la qual afirma que la idea és com una representació d’una cosa, que ha de tenir causa real i ser

El dualisme antropològic en Plató

Plató obté moltes idees sobre l'ànima de Pitàgores, el qual fou un pensador de caràcter místic i religiós. En primer lloc, defensava que les coses són nombres. Plató entrà en contacte amb el pitagorisme, corrent que va fer progressar la música, l'astronomia i les matemàtiques. Aquesta teoria afirma que els nombres constitueixen les essències de les coses.

En segon lloc, destaca la teoria sobre l'ànima, la qual s'havia d'alliberar del cos mitjançant les reencarnacions en diferents cossos, percebent-la com una estranya harmonia. Finalment, la teoria del coneixement és la via d'accés al reconeixement de la realitat i del raonament matemàtic.

El dualisme antropològic: cos i ànima

Plató té una...

Voluntat de Poder i Sentiment Tràgic de la Vida en Nietzsche

La filosofia de Nietzsche representa una dura crítica a la civilització occidental. Considera que els valors que la sustenten presenten una vitalitat decadent, incapaç de portar la humanitat a fites elevades.

Cal advertir que quan ell parla de decadència o corrupció, no ho fa en un sentit moralista. No es tracta de "corrupció de costums" o "immoralitat" (els mals que els moralistes de tots els temps han atribuït a la seva època), sinó de decadència en sentit vital: l'actitud davant la vida que es manifesta en els valors occidentals és una actitud negativa, nihilista.

Nietzsche qualifica com a sana o malalta una filosofia, un sistema de valors o una cultura, segons si afirma...

L'Acció Humana i la Moral

Moral

Codi de normes que regula l'acció individual i col·lectiva, determinant què és correcte.

Moral com a contingut

Normes i principis que una comunitat o persona considera correctes.

Moral com a estructura

L'ésser humà té la possibilitat d'escollir i, per tant, la responsabilitat de fer-ho.

Hàbits i Caràcter

Hàbits: Tendències a actuar de manera similar en situacions semblants.

Caràcter: Conjunt d'hàbits que constitueixen la base de la naturalesa moral.

Conversió: Canvi brusc de caràcter.

Normes Morals

Dimensió Social

Normes d'una comunitat que regulen la interacció i l'actuació dels seus membres.

• Normes explícites (escrites, legals)
• Normes implícites (usos i costums)

Dimensió Personal

Exigeixen compliment i...

El Dubte Metòdic de Descartes

Aquest mètode està format per quatre regles:

1. L’evidència: no s’ha d’admetre allò que pareix vertader, sinó allò evident, i s’ha d’evitar la precipitació i la prevenció.
2. L’anàlisi: cal dividir les qüestions en les parts necessàries.
3. La síntesi o composició/deducció: és un complement de la segona i consisteix a anar d’allò més simple a allò més complex.
4. L’enumeració: s’ha de repassar tot el procés, comprovar l’anàlisi i revisar-la.

Descartes continua dubtant sobre els coneixements ja adquirits: és el que s’anomena dubte metòdic. Trobar el punt de partida per arribar a la veritat és un procés llarg i costós i suposa “un procés de crítica, l’eliminació de tots els...

La Classificació de les Idees en Descartes

Descartes investiga tres tipus d’idees:

• Idees Adventícies o Adquirides

  Idees que provenen de fora, de l'experiència sensible, de la meva percepció del món o de l'ensenyament. Aquestes idees poden resultar errònies.

• Idees Factícies o Artificials

  Idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres mateixos, per exemple: el centaure.

• Idees Innates o Naturals

  Idees que no procedeixen de la percepció dels objectes exteriors sinó que emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Mitjançant les idees innates, Descartes troba la veritat de l’existència de Déu.

Les Proves de l'Existència de Déu

Descartes diu que la idea de Déu, equivalent a la idea d'infinit, es troba dins la nostra ment de forma...