Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Comparació de l'ànima en Plató i Descartes

Ambdós filòsofs tenen una concepció de l'home semblant, el veuen com una composició dualista: cos i ànima. Descartes creu que l'ànima és immortal i és el principi del coneixement, igual que Plató. Però, a diferència de Plató, Descartes no sosté que l'ànima reencarni d'un cos a un altre perquè considera que és una substància individual i independent. A més, segons Plató, el cos cobra vida perquè l'ànima ho permet, ja que és el principi vital. En canvi, Descartes manifesta que el cos és una substància independent de l'ànima. És a dir, per a Descartes, l'ànima no és el principi vital perquè, com el cos ocupa una extensió i és una substància independent, pot viure i moure'...

Branques de la Filosofia

Principals Àmbits i Branques de la Filosofia

La Filosofia Presocràtica: Orígens i Corrents

Evolució del Concepte de Filosofia

Al llarg de la història, el sentit de la filosofia ha patit una segregació en dos significats bàsics. Des del segle VI aC fins a la primera meitat del segle XIX, la filosofia agrupava el conjunt de tot el saber i tenia com a màxima la recerca de la felicitat. Després de la primera meitat del segle XIX, es va produir una emancipació de les ciències, atorgant a la filosofia el nou caràcter d'abordar aquelles qüestions que les ciències no aborden.

Els Filòsofs Presocràtics: Pioners del Pensament Occidental

Els filòsofs presocràtics van ser els primers pensadors grecs que van intentar explicar el món a partir de la raó, buscant un principi o arkhé que...

Empirisme: L'Experiència com a Font de Coneixement

L'Empirisme sosté que tot el coneixement té origen en l'experiència de les coses. Els empiristes neguen l'existència de les idees innates (idees que la raó humana pot conèixer per si mateixa sense experiència pròpia). El criteri (regla) de veritat de les idees és l'evidència sensible.

L'experiència és el límit del nostre coneixement. No es pot conèixer amb garantia de veritat més enllà de l'experiència. Els límits de l'experiència són els del coneixement vertader.

Racionalisme: La Raó com a Origen de la Veritat

El Racionalisme defensa que la raó és l'origen del coneixement vertader, amb independència total de l'experiència. Per als racionalistes, l'experiència és font...

Epistemologia: Facultats de l'Enteniment

Facultats de l'enteniment = diferents formes del pensament, les capacitats mentals. La intel·ligència (la raó) és capaç de percebre la veritat: esperit o ànima. Intel·ligència, facultats de sentir i imaginar - accidentals.

Funcions de la Intel·ligència

1. Intuïció: instint intel·lectual o coneixement intuïtiu de veritats evidents.
2. Deducció: unió de veritats.

1 i 2 són facultats innates, pròpies de la intel·ligència.

El Discurs del Mètode

El camí per arribar a la veritat, segons Descartes, s'arriba confiant en les nostres facultats.

Les 4 Regles/Preceptes

1. Regla de l'evidència: no acceptar mai cap cosa per veritable sense conèixer evidentment que ho és.
   • Claredat: que no quedi cap aspecte amagat

L'Ètica Kantiana: La Dignitat Humana com a Fi en Si Mateix

Aquest document explora la concepció kantiana de la moralitat, centrant-se en el principi fonamental de tractar la humanitat sempre com un fi en si mateix i mai merament com un mitjà. S'analitzen diverses perspectives sobre aquest concepte clau de la filosofia moral d'Immanuel Kant.

Anàlisi Inicial de la Perspectiva d'Ainhoa

Kant defensa que no és moralment acceptable utilitzar les persones com a simples mitjans per aconseguir un fi que elles no comparteixen. Això es veu clarament en el cas de les promeses falses, ja que qui enganya es beneficia de l'altre sense el seu consentiment. Aquest principi es reforça en exemples més greus, com atacs a la llibertat i propietat, on el transgressor...

Metafísica Cartesiana

Nocions Fonamentals

Es diferencien tres conceptes clau:

• Substància: "Una cosa que existeix de tal manera que no requereix de res més que de si mateixa per existir".
• Atribut: "Tot allò que coneixem que li ha estat atorgat a una cosa per naturalesa, bé sigui d'una manera que pugui canviar-se, bé sigui la seva essència mateixa absolutament immutable".
• Mode: Els modes són atributs no essencials de la substància, ja que "per llur naturalesa poden canviar, mentre que els que mai no canvien (atributs essencials) pertanyen a l'essència d'alguna cosa".

Precisions a les Nocions Fonamentals

El terme 'substància' no és unívoc, sinó anàleg, aplicat a Déu i als altres éssers. Cada substància té un atribut principal que constitueix...

Sòcrates i els Sofistes: Mètodes i Veritat

Sòcrates

• Mètode: Maièutica (del grec meieutikos, llevadora). Mètode a través del diàleg que permet qüestionar les pròpies creences per arribar a "parir" la veritat.
• Defensa l'existència d'una veritat universal.
• Educació per a tothom.

Sofistes

• Mètode: Retòrica (capacitat per convèncer algú).
• No existeix una veritat universal.
• Subjectivisme: Una veritat per subjecte.
• Relativisme: Teoria que defensa que tota veritat depèn d'alguna cosa.
• Escepticisme: Teoria que considera que no existeix la veritat.
• Cobren per educar i s'incorporen al món polític.

Plató: Context i Fonaments Filosòfics

Context Històric

• Època de canvis i inestabilitat política.
• Abans de Plató: moment de màxima esplendor d'Atenes.

Poemes homèrics: Virtut i Comunitat

L'ètica occidental neix a Grècia en els poemes homèrics, s. VIII-VII aC. No constitueixen una forma de pensar filosòfica, sinó literària, presenten un món moral sobre el qual reflexionarà la filosofia:

• Bo (per a allò que serveix a la comunitat)
• Virtut (capacitat de sobresortir)

L'home bo intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat.

Actitud Socràtica

Es considera Sòcrates el creador de l'ètica occidental. Els filòsofs es van ocupar d'investigar el principi de l'univers, però Sòcrates va centrar el seu interès en la realització de l'home en la societat.

Possibilitats per reflexionar:

• L'actitud de buscar la veritat sense descans.
• Buscar la veritat és oposar-se al dogmatisme.
• Per

Plató

Teoria de la Realitat

La seva teoria de la realitat es basa en les idees. Les idees són realitats immaterials captades per la raó o intel·ligència. Són inalterables, eternes i simples. Són úniques i existeixen per si mateixes. Es troben ordenades o jerarquitzades en el món intel·ligible. Però hi trobem dues realitats separades:

• Idees (formes, arquetips): Món intel·ligible, úniques, immutables, perfectes, objectives, ordenades, models.
• Coses (objectes sensibles): Món sensible, múltiples, plurals, mutables, còpies imperfectes de les idees, ordenades segons les idees, subjectives.

Les idees i les coses es relacionen per:

• Participació: Les coses adquireixen la imatge de les idees i en formen part. No són autèntiques realitats.