Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Presocràtics: primers filòsofs grecs

1. Introducció

Els presocràtics: la recerca de l’arkhé

Tales: aigua, origen de tot. L’aigua és a tot arreu i es troba en diversos estats de la matèria: humitat, gel, etc. És essencial per a la vida (hidratació). El món està suspès en aigua. Monista.

Anaxímenes: aire. No té ni principi ni fi i és a tot arreu. Es condensa i es refracta. És essencial per a la vida (respiració). El món està suspès en aire. Monista.

Anaximandre: l’ápeiron (il·limitat). Abans de la matèria hi ha la protomatèria (principi de la matèria). La realitat no està limitada ni definida, i no és interpretable com a física, sinó com a metafísica. L’ápeiron és indeterminat, indefinit, infinit i immaterial. L’oposició d’elements manté l’equilibri; per...

Qüestionari de filosofia

Preguntes de resposta múltiple

1. Quina de les següents afirmacions NO és una característica de la tradició crítica en filosofia? Acceptació de respostes dogmàtiques.
2. Quina de les següents afirmacions descriu millor la relació històrica entre filosofia i ciència? La filosofia va abastar moltes explicacions que avui corresponen a la ciència en els seus inicis.
3. Quina de les següents afirmacions sobre la invisibilització de les dones filòsofes és correcta? Ha afectat greument el llegat de les dones filòsofes, fins i tot en èpoques recents.
4. Quina de les següents afirmacions sobre el concepte «Del mite al logos» és criticada en el text? Que no explica el naixement de la filosofia per una confluència de causes,

— Sòcrates i els sofistes

2.1. Gir antropològic

Els primers filòsofs, els presocràtics, es preocupaven sobretot per la natura (physis) i buscaven l'arkhé, és a dir, el principi de la realitat. Amb els sofistes i Sòcrates, la filosofia canvia el seu centre d'interès. Ara es preocupa principalment per:

• l'ésser humà
• la societat
• la política
• la moral
• el coneixement

Aquest canvi s'anomena gir antropològic.

2.2. Ambient sociocultural d'Atenes

A Atenes es desenvolupa la democràcia, i els ciutadans participen en la vida política mitjançant assemblees, debats i tribunals. Per això era molt important saber parlar, argumentar i convèncer. Aquest context afavoreix l'aparició dels sofistes, que ensenyaven aquestes habilitats.

2.3. Els sofistes

Els...

Crítica transcendental de la metafísica

1. Sentit de la crítica

Kant exposa els límits de la raó tècnica: si aquests es traspassen, es produeix error (paralogismes, antinòmies i arguments falsos sobre Déu).

• La pràctica de conèixer realitats suprasensibles amb les mateixes ferramentes (estètica, analítica i dialèctica) amb què coneixem el món empíric.
• Si existeixen realitats diferents d'aquesta, no podem pensar-les com a coneixement teòric.

2. Dos tipus de realitats

• Noümens: només poden ser pensats. No són coneguts pels sentits ni per l'enteniment, sinó que són objectes en si mateixos.
• Fenòmens: són coneguts per l'experiència humana. Es produeixen per l'experiència sensible i són aplicables les intuïcions pures i les categories

Tarannà filosòfic modern

Prioritat: la solució de qualsevol problema filosòfic presuposa una prèvia clarificació del problema del coneixement. És a dir, abans de preguntar-nos per la realitat cal preguntar-nos quin instrument ens permetrà afirmar alguna cosa sobre ella.

Creença: la ment directa només coneix les idees, això és, les coses no ens són directament accessibles.

Esquema del tarannà

Mètode

Regles certes i fàcils gràcies a les quals tots els que les segueixen exactament no prendran mai per veritable el que és fals i aconseguiran sense esforç fatigar-se un coneixement veritable de tot allò que siguin capaços.

Mètodes disponibles

• Lògica: rigorosa, però no ens permet trobar noves veritats.
• Matemàtiques: rigoroses i permeten

Plató

Dualisme epistemològic

2 formes de conèixer: sentits (món sensible) i raó (món intel·ligible)

Món sensible: tot està en constant canvi

Món de la raó: les idees són eternes

Vida

Acabada la guerra, es va imposar un tipus de govern autoritari. Aquesta dictadura va destacar pel fet que hi van haver tota mena d'excessos i crims. Al poc temps es va substituir de nou per la democràcia. Plató va entrar a formar part dels amics de Sòcrates i, quan va tornar a Atenes, va fundar l'Acadèmia.

Obres

4 etapes de pensament

1. Època de joventut: són diàlegs breus en els quals reprodueix les idees de Sòcrates; el més important és La República.

2. Etapa de transició: diàlegs més llargs i comencen a aparèixer algunes idees més pròpiament...

Fals, fals·ificat i no és autèntic. Essència: conjunt de trets pels quals alguna cosa és el que és. Coherència lògica significa no contradicció; el contrari no és pensable.

Proposicions analítiques: expressen pensaments que no podem pensar d'altra manera i són necessàries.

Els sentits ens enganyen: en conjunts perceptius, és selectiu i no capta tots els estímuls necessaris per a sobreviure; hi ha errors perceptius.

Els sentits NO ens enganyen: la supervivència seria impossible; les il·lusions òptiques es deuen encara que sigui una situació normal; els sentits funcionen sempre de la mateixa manera.

La intel·ligència ens enganya: ens equivoquem moltes vegades, i hi ha possibilitats que la realitat no s'organitzi d'acord amb les...

Llibertat externa i interna

Llibertat externa i interna: Externa: consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, depenent de les lleis i costums del propi país. Aquest tipus de llibertat és el que perd una persona quan va a la presó; també la perd pràcticament tota la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, manifestació… Interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Ex.: decidir dormir o no dormir. La llibertat moral. Per privar una persona de la seva llibertat interna cal anul·lar la seva voluntat.

Determinisme

Stuart Mill: principi d'utilitat i felicitat

El principi d'utilitat de Mill defensa que la finalitat de l'ésser humà és cercar el plaer i evitar el dolor. La felicitat ha de ser sempre la finalitat. Una vida satisfactòria és una vida de tranquil·litat i emoció: la tranquil·litat és l'absència de plaers i emocions que permeten suportar el dolor. No és egoista, perquè el plaer màxim ha d'estar orientat al nombre més gran de persones, al bé comú, amb estima per la vida i emocionar-se fins i tot davant de la mort.

Plaers de qualitat

Mill distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals, sensibles) i inferiors. Per exemple, Sòcrates. La imaginació i els sentiments morals són superiors a la sensació. Qui ha experimentat els dos...