Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Dubte alliberador

Filosofia i ètica4,12 KB

EL PROCÈS GRADUAL a poc a poc l'univers mític dels ésser sobrenaturalas es va transformant en un món racional. La raó s'obre pas i ho fa per mitjà de procediments que encara avui formen part essencial de la investigació científica: l'observació i l'experiment. Una raó que observa sistemàticament els fenòmens hi descobreix regularitats i estableix lleis. I tmbé una raó que busca les explicacions més simples i coherents. El trionf del pensament filosòfic i científic es basa en la seva major eficàcia. Els mites continuaves sent incerts i els vaixells continueven naufragant. Això fa qe la natura esdevingui previsible en els seus efectes.

FILOSOFIA I CIÈNCIA. Comparteixen una explicació racional i coheren de món que ens envolta.

...
Continua llegint "Dubte alliberador" »

Compareu la Concepció de Descartes del paper de la Raó en la justificació del coneixement

Filosofia i ètica1,98 KB

Farem la comparació del paper que juga la raó en la justificació del coneixement referint-nos al pensament socràtic i al cartesià. Per a Sòcrates la raó era una forma de superar el relativisme i l’escepticisme dels sofistes. Tot i així, la raó havia de procedir segons un mètode (l’amomenat mètode socràtic) en què a través del diàleg s’acoseguia superar el dubte inicial per provocar el sorgiment de la maièutica. La ironia inicial, el mestreconductor, la paraula compartida, són elements imprescindibles d’aquest mètode. Per a Descartes la raó també és una forma de superar el dubte, la falta de coneixement o la confusió que ens ofereixen els sentits. Aquest autor també formula un mètode (l’amomenat mètode socràtic)
...
Continua llegint "Compareu la Concepció de Descartes del paper de la Raó en la justificació del coneixement" »

Diferencia entre ciutada i un no ciutada a l'antiga Grècia

Filosofia i ètica1,29 KB

Un ciutadà és aquella persona que pertany a una comunitat política que s’estableix en un territori i que pot participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat, de forma directa o indirecta.


En la Grècia antiga cada polis era un petit estat independent (autonomia), que procurava ser autosuficient (autarquia).

El ciutadà tenia d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat.

La majoria dels càrrecs públics s’assignaven per sorteig, per exercir-se durant un any. L’edat mínima per ser ciutadà era 30 anys.

Per als grecs de l’època clàssica ser ciutadà significava sobretot ocupar-se de les qüestions públiques mitjançant la deliberació, és a dir, mitjançant una discussió...

Continua llegint "Diferencia entre ciutada i un no ciutada a l'antiga Grècia" »

Què diu Nietzsche al respecte de que “tots els homes som iguals”?Quina és l’arrel d’aquest pensament de Nietzsche?

Filosofia i ètica3,04 KB

Nietzsche: de les Metàfores als conceptes com a mentida col·lectiva. L’home científic i l’artista Com a alternativa

Nietzsche es pregunta sobre el valor de la veritat, posant En dubte la veritat i el coneixement, que el considera com una eina de Supervivència, i per tant lo primari és l'instint de supervivència, que deriva A instint de ramat que això implica la fixació de valors en societat que Permetin sentir-se segurs, i per tant fixar allò que s'ha de considerar Verdader de forma col·lectiva de manera que es crea una realitat virtual que es Superposa a la realitat immediata.

Per tant la veritat es funda en la mentida, en un Falsejament, i per tant perquè es consolidi com a veritat cal que s'oblidi L'origen, creient-se les seves...

Continua llegint "Què diu Nietzsche al respecte de que “tots els homes som iguals”?Quina és l’arrel d’aquest pensament de Nietzsche?" »

La lluita dels oposats

Filosofia i ètica2,21 KB

-Anaximandre de Milet(610-547),(deixeble de Tales), Aristòtil el considera el primer filòsof perquè, de Tales tria planteja el tema de l’arkhé en termes més abstractes. Per a Anaximandre, l’arkhé no pot ser un element físic concret(aigua, aire...), ja que els seus oposats no existirien i l’univers es desintegraria(ex: l’aigua apagaria el foc). Per tant, l’arkhé és l’àpeiron (‘allò indeterminat), un principi indefinit, sense característiques determinades, precisament per aquest motiu, té la potencialitat de convertir-se en la resta d’elements. Cal recordar que l’àpeiron, encara que és indeterminat, és totalment material. L’àpeiron és immortal i indestructible, caràcters mitològics reservats als déus.
...
Continua llegint "La lluita dels oposats" »

La transvaloració de valors segons Nietzsche

Filosofia i ètica43,17 KB

La transvaloració de valors segons Nietzsche

amb els ullals de l’odi més abismal El text presenta la crítica de Friedrich Nietzsche a la transvaloració de valors que ha passat a la societat, on els valors nobles i poderosos s'han invertit i ara es consideren menyspreables, mentre que els valors dels febles i els oprimits són considerats virtuosos. Segons Nietzsche, aquesta transvaloració de valors és resultat de la influència jueva en la moral, i la revolta dels esclaus a què fa referència el text és la lluita dels febles i oprimits contra els forts i poderosos. L'autor utilitza el concepte d'odi de la impotència per descriure la motivació darrere d'aquesta transvaloració de valors. En resum, el text explica com la inversió...

Continua llegint "La transvaloració de valors segons Nietzsche" »

La Política de Plató: El Filòsof-Rei i la Justícia en la Ciutat Ideal

Filosofia i ètica3,4 KB

La Política de Plató: El Filòsof-Rei

La Relació entre Ètica i Política

Plató estableix una estreta relació entre l'ètica i la política. Per als grecs, existia un paral·lelisme entre l'individu i la ciutat, ja que l'ésser humà era considerat, abans que res, un ciutadà integrat en una comunitat, més que un individu aïllat. Plató, en el llibre II de La República, explica que la ciutat sorgeix com un gran organisme que busca satisfer les necessitats físiques i materials de tots els seus membres.

Les Tres Classes Socials i les seves Funcions

Plató identifica tres classes d'ànima, cadascuna amb una funció específica, que es corresponen amb tres classes socials a la ciutat:

  1. La classe dels productors: Correspon a l'ànima desiderativa
...
Continua llegint "La Política de Plató: El Filòsof-Rei i la Justícia en la Ciutat Ideal" »

El Pas del Mite al Logos: Origen i Conceptes de la Filosofia Grega

Filosofia i ètica15,32 KB

Factors que expliquen el pas del Mite al Logos

  1. Les invasions dels doris (ss. XII-VIII aC): del palau minoic i micènic a l'àgora.
  2. El sorgiment de l'escriptura fonètica, la incorporació de l'article to, i la importació del papir egipci.
  3. La invenció de la moneda encunyada.
  4. Importació de tècniques geomètriques i astronòmiques d'Egipte i de Babilònia.
  5. L'Oracle de Delfos.
  6. El paper de la poesia lírica i de la tragèdia.
  7. Les aportacions d'Homer i d'Hesíode.
  8. Les característiques de la religió olímpica grega.

Homer i Hesíode: Pares de la literatura grega

Tots dos són poetes narratius que escriuen en hexàmetres.

  • Homer (s. VIII aC) és l'autor de la Ilíada i l'Odissea.
  • Hesíode (s. VIII-VII aC) és l'autor de la Teogonia, Treballs i dies, i L'escut
...
Continua llegint "El Pas del Mite al Logos: Origen i Conceptes de la Filosofia Grega" »

Hume: Percepcions, Ànima i Coneixement

Filosofia i ètica3,97 KB

El Paper dels Sentits en el Coneixement

Per a Hume, la teoria del coneixement és un fenomen escèptic: només podem tenir seguretat dels fenòmens que capten els nostres sentits. En canvi, per a Plató els sentits ens enganyen i l'experiència només ens mostra una realitat aparent, ja que està en el món sensible. Per a ell, la raó és l'autèntica font de coneixement, ja que és l'única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader. Però per a Hume, l'única cosa per la qual podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d'idees, que no amplien el coneixement). Ell diu que l'experiència dels sentits ens proporciona l'únic coneixement fiable: les impressions.

Concepte d'

...
Continua llegint "Hume: Percepcions, Ànima i Coneixement" »

Aristòtil: Conceptes Clau de la seva Filosofia

Filosofia i ètica7,66 KB

Crítica a la Teoria de les Idees

Aristòtil critica la Teoria de les Idees de Plató. Argumenta que aquesta teoria no explica adequadament si les essències de les coses estan separades d'elles. Aristòtil sosté que no és possible que l'essència de les coses estigui separada de les coses mateixes.

Metafísica Aristotèlica

La Metafísica (o filosofia primera) tracta l'ésser i els seus atributs essencials.

L'Ésser com a Substància

Per a Aristòtil, l'ésser és principalment la substància. Existeixen moltes substàncies individuals (molts éssers concrets). Totes les altres formes d'ésser són accidents de la substància. Hi ha diverses categories d'accidents:

  • Quantitat
  • Qualitat
  • Relació
  • Lloc
  • Temps
  • Posició
  • Estat
  • Acció
  • Passió

La Substància Primera

...
Continua llegint "Aristòtil: Conceptes Clau de la seva Filosofia" »