Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Comparació de Nietzsche i Mill

Realitat

Nietzsche: la capacitat de fingir, convèncer o inventar, ficció, anestèsia i la interpretació. La raó s'identifica amb Apol·lo, coneixement parcial de la realitat, ja que oblida instints i Dionís.

Plató: la raó és essencialment privilegiada del coneixement i ens porta a la veritat; en canvi, els sentits són insuficients i porten cap a l'opinió.

Mètode filosòfic

Nietzsche: genealogia, estudi de l'origen i les condicions en què van sorgir les veritats (arqueologia del coneixement).

Plató: dialèctica, ciència de les idees, que pot ser ascendent o descendent, mètode racional idealista.

Bé i mal

Nietzsche: va més enllà del bé i del mal, nega la moral dels febles i esclaus i vol recuperar la...

Plató: 1. TEORIA DE LES IDEES: intenció ètica (valors morals), política (filòsof-rei) i epistemològica (conèixer la veritat). 2. EPISTEMOLOGIA: els sentits copien la realitat; la RAÓ porta a les IDEES, l'autèntica realitat. 2 graus de coneixement: opinió (sentits) i sabers. 3. REMINISCÈNCIA: saber és recordar. 4. ANTROPOLOGIA: ànima (immortal) i cos (càstig a l'ànima). 5. DIALÈCTICA (matemàtiques). Descartes: 1. EPISTEMOLOGIA: (ciència universal) RAÓ! 1.1 intuïció, 1.2 deducció (segura), basa't en les matemàtiques. 2. REGLES DEL MÈTODE: porta a la veritat sense % d'error. 4 regles: Evidència, Anàlisi, Síntesi, Enumeració. Classificació de les idees: Adventícies (exp), Facticies (imag), Innates (interior). 3. COGITO:...

Qualitats primàries i secundàries

Qualitats primàries: objectives, es troben en els objectes materials i són inseparables. Qualitats secundàries: subjectives, no són propietats dels objectes i no tenen existència real.

Idees simples: aquelles que rebem mitjançant la sensació i la reflexió.

Idees complexes: aquelles que construeix el nostre intel·lecte a partir d'idees simples.

Classes d'idees

Modes: combinacions d'idees simples sense cap suposició d'existència pròpia.

Relacions: expressen referències d'una idea a una altra.

Substàncies: combinacions d'idees simples que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes.

Idees abstractes: són invencions de l'enteniment per referir-se a una pluralitat d'individus...

1.1 L'ésser humà, animal que pensa i parla

L'ésser humà és un animal molt peculiar, ja que és essencialment un animal pensant. Tot i que els altres animals saben fer certes coses, només els humans són capaços de pensar i d'utilitzar el llenguatge, és a dir, de traduir simbòlicament la seva experiència.

Gràcies al seu pensament lingüístic, els éssers humans van poder adquirir i transmetre coneixements i habilitats que els van permetre sobreviure als perills i tenir èxit en la caça i la recol·lecció. Només els éssers humans són capaços de parlar, de raonar i d'imaginar-se el futur.

El filòsof grec Aristòtil va definir l'ésser humà com l'animal que té logos, que té "paraula".

1.2. Els discursos interpretatius de la realitat

La...

La regió com a espai viscut

L'enfocament humanista en geografia sorgeix durant els anys 60 com una reacció al moviment quantitatiu neopositivista. Els geògrafs humanistes recullen la pràctica geogràfica que el neopositivisme havia arraconat, reclamant l'espai existencial davant de l'espai geomètric i reivindicant la recuperació del concepte de lloc.

D'aquesta recuperació sorgeixen nous interessos i noves perspectives:

• Es mitifiquen els paisatges rurals en procés de desaparició.
• En les seves anàlisis, tanmateix, hi ha sovint una manca de consideració envers els canvis socials.
• La ment humana esdevé el punt de referència central.

Per als humanistes, els fenòmens socials no es poden explicar de la mateixa manera que els fenòmens físics....

Tipus de coneixement

Els objectes de la raó i la investigació humanes es poden dividir en dos grups:

• Relacions d'idees: el principi de contradicció seria la guia per determinar la seva veritat o falsedat.
• Qüestions de fet: no poden ser investigades de la mateixa manera, perquè el contrari d'un fet és, en principi, sempre possible. Tots els raonaments sobre qüestions de fets semblen estar fundats, segons Hume, en la relació de causa i efecte.

Hi ha, per tant, dos tipus de coneixement:

• Coneixement de relacions d'idees: depèn de les operacions de l'enteniment mitjançant el principi de contradicció.
• Coneixement de fets: les operacions de l'enteniment estan regulades necessàriament per l'experiència.

Ètica de Hume

La raó, entesa com a coneixement...

Context històric i formació

Egipte, Crató (Heràclit), Sicília, matemàtiques, Siracusa i la política. Nous vitals a Itàlia i el sistema polític. La rúbrica, els emgons (Xamnids), els pitagòrics i la immortalitat de l'ànima. Fracàs i profunda reflexió sobre el propi autor.

Explicació del món sensible

Estil ascètic. Fundació de l'Acadèmia, inspirada en les escoles pitagòriques. Obres de Plató: períodes i joventut.

Aristòtil (367 aC): llibertat de pensament i transició. Matemàtiques, música, astronomia i filosofia. Fèdon, Fedre i La República. Madura la seva jerarquia: bé, justícia i ètiques.

Ontologia platònica

Món intel·ligible: idees. Dos vessants: lògica (idees/formes universals = conceptes generals). Món sensible:...