Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Epicureisme, estoïcisme i escepticisme: guia filosòfica

Filosofia i èticaActualitzat el 3,62 KB

L'Epicureisme: La Cerca del Plaer i la Felicitat

L'epicureisme, fundat per Epicur, era una filosofia oberta a totes les classes socials. La seva funció bàsica era orientar cap al control i l'equilibri de la personalitat per, en conclusió, ser feliç. Epicur donava molta importància al cos, considerant-lo l'única cosa real i la veritable mesura de les coses.

El Principi d'Autarquia

A la vida, tot es basa en decisions, que són les responsables de generar la nostra autarquia i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia l'estat de serenitat que s'assoleix en prendre decisions sobre la nostra manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en què vivim.

La intel·ligència és l'excel·lència o virtut,...

Continua llegint "Epicureisme, estoïcisme i escepticisme: guia filosòfica" »

Aristòtil: metafísica, física i teoria del coneixement

Filosofia i èticaActualitzat el 7,14 KB

Influències i Crítica a Plató

Aristòtil rep una de les principals influències de Plató. Tots dos coincideixen que el coneixement ha de ser universal, és a dir, que expliqui l'origen de les coses. No obstant això, Aristòtil se centra en coses concretes, en el que està al seu voltant, a diferència de la dialèctica de Plató. L'estudi de l'universal, segons Aristòtil, ha de començar per l'anàlisi de coses concretes. També rep influències d'Empèdocles en la seva concepció de l'univers.

Crítica a Plató

Segons Aristòtil, el mètode dialèctic de Plató parla de possibilitats, però no garanteix fets reals. Per això, el substitueix pel mètode deductiu. També critica la concepció platònica de la Physis. Per a Aristòtil, la...

Continua llegint "Aristòtil: metafísica, física i teoria del coneixement" »

Cos i ànima: teories sobre la ment, el cervell i la ciutadania

Filosofia i ètica15,14 KB

COS I ÀNIMA

CERVELL I MENT

El cervell és indispensable per explicar el funcionament del psiquisme humà. És l'activitat del cervell la que origina el nostre psiquisme, o bé el cervell és un instrument, un vehicle del qual se serveix una entitat superior anomenada «la ment»?

Moltes preguntes sobre aquesta qüestió:

  1. Els avenços de la intel·ligència artificial comparen el cervell humà amb un ordinador potentíssim que algun dia serem capaços de construir.
  2. Això que anomenem la nostra ment no serà únicament una manifestació del cervell que ja estava recollida en la informació que hi ha en els nostres gens.
  3. Diferents creences religioses, agnòstiques i atees segueixen fent-nos preguntar si és possible o no l'existència d'una ànima,
...
Continua llegint "Cos i ànima: teories sobre la ment, el cervell i la ciutadania" »

Resum dels Grans Filòsofs: Conceptes i Teories Clau

Filosofia i ètica4,25 KB

Plató

  • Món sensible: aparences, canvi.
  • Món de les Idees: realitat veritable, eterna.
  • Idea del Bé: veritat suprema.
  • Ànima: racional / irascible / concupiscible.
  • Justícia: harmonia entre les parts.
  • Educació: coneixement del Bé.
  • Mite de la caverna: ignorància → coneixement.
  • Filòsof governant: coneix el Bé → governa justament.

Descartes

  • Dubte metòdic: dubtar de tot.
  • Sentits: poden enganyar.
  • Somni: realitat dubtosa.
  • Geni maligne: dubte extrem.
  • Cogito: «Penso, per tant existeixo».
  • Claredat i distinció: criteri de veritat.
  • Déu: garanteix la veritat.
  • Res cogitans: ment.
  • Res extensa: cos/matèria.
  • Dualisme: ment ≠ cos.

Hume

  • Empirisme: experiència = origen del coneixement.
  • Impressions: percepcions vives.
  • Idees: còpies de les impressions.
  • Principi de còpia:
...
Continua llegint "Resum dels Grans Filòsofs: Conceptes i Teories Clau" »

Ètica i valors: filosofia, psicologia i teories morals

Filosofia i ètica5,33 KB

Els valors i la seva naturalesa

Els valors són propietats o qualitats que trobem en les accions humanes. No els inventem, sinó que els descobrim a través de la intuïció i els sentiments. La capacitat de conèixer els valors depèn de la cultura i de l'educació de cada persona.

Segons la seva naturalesa, els valors es poden classificar com a objectius o subjectius. Els valors objectius són universals i no depenen de la interpretació de cada individu. En canvi, els valors subjectius depenen de la interpretació personal i sovint són qualitats aparents, no reals.

Desenvolupament moral segons Piaget i Kohlberg

Piaget

  • Fase premoral (0-5 anys): els nens no tenen en compte les normes.
  • Fase heterònoma (6-10 anys): les normes són imposades per
...
Continua llegint "Ètica i valors: filosofia, psicologia i teories morals" »

Empirisme, Causalitat i Idees: Resum de Filosofia

Filosofia i ètica6,34 KB

Teoria del Coneixement i Empirisme

Empirisme psicològic: diu que qualsevol idea és una còpia o deriva d'una impressió prèvia, cosa que elimina les idees innates, perquè aquestes no deriven de cap experiència anterior.

Empirisme epistemològic: les idees han de representar impressions concretes. Si una idea no és una còpia de cap impressió, són idees falses. Si no deriva de l'experiència, és una idea inútil. Hume ho aplica als conceptes metafísics: substància, ànima o ment, causalitat, llibertat... dels quals no podem demostrar el seu origen empíric.

Impressions i Idees

  • Impressions: Són les que entren amb més força i violència a la ment. Són sensacions, passions i emocions que apareixen per primer cop a l'ànima (les que captem
...
Continua llegint "Empirisme, Causalitat i Idees: Resum de Filosofia" »

Filosofia Presocràtica i Sofistes: Pluralistes, Àtoms i Humanisme

Filosofia i ètica4,7 KB

Filòsofs Pluralistes i la Physis

Pluralistes i physis: segons els arcaics, la realitat es mou a través de quatre elements (arkhè), que són eterns, passius, combinats de manera indiferent però amb propietats pròpies, i que componen tots els sers. El canvi es produeix per la despriciació dels elements i l'aparició d'altres (barreja i separació dels elements). Les combinacions dels elements s'expliquen per l'acció de forces oposades (l'amor, que juntava, i l'odi, que separava), dins d'un procés cíclic del cosmos:

  • Primer, els quatre elements barrejats perfectament en l'odi.
  • Després, l'odi se separa, els sers són més diferents.
  • Quan l'odi predomina, es formen dues barreges i dos mons ordenats amb els elements separats sense contacte.
  • Finalment,
...
Continua llegint "Filosofia Presocràtica i Sofistes: Pluralistes, Àtoms i Humanisme" »

Guia Completa de Filosofia: Del Mite al Logos, Coneixement i Veritat

Filosofia i ètica11,04 KB

Introducció a la Filosofia

Filosofia (amor a la saviesa) prové del grec i significa «el saber». Fent camí en el coneixement, la saviesa pertany als déus, mentre que el saber és dels homes. La filosofia tracta de manera racional l'origen i la constitució del món i del cosmos, diferenciant-se d'altres models de pensament, tot i que cap s'elimina.

Característiques de la Filosofia

  • Perspicaços: Volen més enllà.
  • Mirada crítica: (amb riscos com els de Sòcrates).
  • Autonomia: Pensar per un mateix (llei pròpia), amb una actitud contrària a l'heteronomia.
  • Base en el diàleg: A través de la raó.
  • Activitat radical: És profunda, amb una posició generalista (no analitza el concret) i un afany de clarificació i ordenació del llenguatge.

Origen

...
Continua llegint "Guia Completa de Filosofia: Del Mite al Logos, Coneixement i Veritat" »

Justícia i Veritat en Sòcrates: Anàlisi de La República

Filosofia i ètica5,18 KB

Anàlisi de la justícia i la veritat en Sòcrates

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest fragment de La República, Sòcrates busca una definició clara de la justícia debatent amb diferents interlocutors. Primer, Cèfal proposa que ser just és dir la veritat i tornar el que s'ha rebut; però Sòcrates ho desmunta demostrant que tornar unes armes a un amic que ha perdut el seny no seria gens just. Després, Polemarc intenta defensar que la justícia consisteix a "donar a cadascú el que li correspon", però Sòcrates torna a posar en evidència que aquesta qualitat queda buida si només serveix per a coses inútils, com guardar diners sense tocar-los....

Continua llegint "Justícia i Veritat en Sòcrates: Anàlisi de La República" »

Filosofia de Plató: del mite al logos, els presocràtics i la política de la República

Filosofia i ètica4,51 KB

Els orígens de la filosofia i el pensament de Plató

La filosofia va néixer al segle VI aC a les colònies gregues de l'Àsia Menor, especialment a Milet. El desenvolupament del comerç, la llibertat de pensament, el contacte amb altres cultures i l'escriptura van afavorir una nova manera d'explicar la realitat mitjançant la raó. La filosofia sorgeix de l'admiració i la curiositat davant allò que no entenem. Aquest canvi s'anomena pas del mite al logos. El mite (mythos) explicava la realitat a través de déus i forces sobrenaturals, mentre que el logos busca explicacions racionals basades en la naturalesa i en lleis universals.

Els primers filòsofs volien explicar l'origen i l'ordre de l'univers sense recórrer als mites. Els presocràtics...

Continua llegint "Filosofia de Plató: del mite al logos, els presocràtics i la política de la República" »