Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Actitud Natural

Defensada pel sentit comú, el qual creu en l'existència d'un món real que tots compartim. Consisteix a percebre i conèixer (realment) directament el que ens envolta.

Realisme Directe

Afirma la percepció directa, no a partir de representacions. Percebem cadires, etc., directament.

Realisme Indirecte

També anomenat realisme representatiu. No percebem directament les coses, sinó les representacions, i això és el que percebem directament.

Realisme Ingènu

Sosté que les nostres representacions són còpies de les coses i mostren les seves qualitats. Tots els filòsofs ho defensen, excepte Demòcrit. Ha estat substituït pel realisme crític.

Realisme Crític

Les representacions no són còpies exactes. Distingeix entre:

• Qualitats

Plató: La Teoria de les Idees

El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles:

• Absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res).
• Úniques (sols hi ha una Idea de bellesa).
• Universals (aplicables a molts individus).
• Immaterials i independent del món sensible.

El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

Els Graus de Coneixement

1. L'Opinió (doxa)

Té com a objectiu el...

Mite de la Caverna

Aquest text tracta sobre el mite de la caverna, on l’autor explica els dos mons que ell considerava universals: el món sensible i el món intel·ligible. Plató estableix una relació entre els dos mons, ja que les coses participen de les idees i les idees són presents en les coses.

En aquest fragment, Plató vol explicar l’educació en coherència amb la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de La República. El tema principal del mite és l’educació. Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets les ombres del que hi ha darrere d’elles, gràcies a la llum d’una foguera.

El mite de la caverna representa el món sensible, on viu la societat...

Sofistes, Sòcrates i Plató: Un Anàlisi Comparatiu

Aquest document explora les diferències i similituds entre les filosofies dels Sofistes i Sòcrates, així com el pensament de Plató, centrant-se en temes com la polis, el ciutadà, les lleis, la justícia, el logos i el diàleg racional.

Els Sofistes

• Oratòria i Retòrica (Macrologos): Enfocats en la persuasió i el discurs llarg.
• Riquesa i Poder (Èxit Polític): La seva finalitat era l'èxit en la vida pública.
• Professionals (Rics): Cobraven per les seves ensenyances.
• Relativisme i Convencionalisme: Negaven l'existència de veritats universals.

Sòcrates

• Diàleg (Micrologos): Utilitzava el diàleg curt i la pregunta.
• Ajudar a Aconseguir la Veritat: Buscava el bé i la felicitat a través del

L'Empirisme de Hume i la Teoria del Coneixement

David Hume és un filòsof empirista, la qual cosa implica que el coneixement no és infal·lible ni autònom, sinó que depenem de les experiències viscudes. La seva teoria del coneixement explora com generem coneixement vàlid.

Origen de les Idees: Impressions i Idees

Per a Hume, l'origen de les idees es troba en les impressions, que són les percepcions immediates de l'experiència. Les idees, en canvi, són còpies menys vivaces de les impressions.

Segons el Grau de Vivacitat

Existeix un tipus d'idees que provenen directament de l'experiència i les percepcions (per exemple, quan tanquem els ulls i recordem una imatge).

Segons la Procedència de les Percepcions

• Percepcions de sensació: Provenen

Hilemorfisme Aristotèlic i el Canvi

La Teoria del Canvi Segons Aristòtil

Amb la teoria hilemòrfica, Aristòtil tracta de donar resposta al problema del canvi. Aristòtil està d'acord amb el que diu Parmènides ("allò que és, és; i allò que no és, no és"), però no n'infereix la negació del canvi. Segons Aristòtil, en tot moviment, en tota transformació, no es produeixen mai aparicions ni desaparicions en un sentit absolut. És imprescindible alguna cosa permanent en el canvi: per a Aristòtil, en el canvi, allò que roman és la matèria, allò que canvia és la forma.

Estoïcisme: Impertorbabilitat i Apatia

Conceptes Clau de l'Estoïcisme

Segons els estoics, mentre que el plaer és la paraula cabdal entre els epicuris, les paraules...

La Crítica Empirista de David Hume

La crítica als conceptes de Jo, Substància i Déu

La filosofia de Hume posa en qüestió els pilars metafísics tradicionals, especialment les idees de substància, jo i Déu, argumentant que no es deriven de cap impressió sensible.

1. Crítica al concepte de Substància

Tradicionalment, la substància es defineix com allò que roman inalterable malgrat els canvis, allò que no depèn de res per existir. Per a Hume, la idea de substància ha nascut de la nostra imaginació, generada per les lleis d’associació d’idees. No podem afirmar que existeixi també fora del pensament, perquè no en tenim cap impressió. Hume no nega la seva existència, només afirma que és indemostrable.

Tipus de Substància criticats

Selectivitat Setembre 2011 (Sèrie 2)

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una petita espelma, no hi ha...

Objectiu de la Cinquena Meditació

En aquesta meditació es tracta de demostrar l'existència de Déu — l'única en què la idea implica necessàriament l'existència — a partir de les nocions matemàtiques. A partir del moment que tinc en la meva ment la idea de Déu, necessàriament, per la consideració de la seva natura, he d'admetre que Déu (summa perfecció) existeix necessàriament. Si Déu és pensat com a perfecte, no pot no existir. Que la idea de Déu sigui evident garanteix el coneixement clar i distint de les altres coses.

En la Meditació Tercera s'havia justificat l'existència de Déu a partir de la meva ment (de la idea que està en mi) i se l'havia presentat com a causa de les meves idees. Ara es tracta de plantejar el...

Definicions

El Cogito és el primer principi de la filosofia cartesiana. No hi falten les definicions fonamentals. Les definicions no necessiten ser justificades, simplement es posen. En un sistema axiomàtic, les definicions no es demostren; al contrari, són, juntament amb els axiomes, els principis de tota demostració.

1a Definició: Substància

Descartes fa servir com a sinònims les paraules substància i cosa. La substància és allò concret existent. Allò que és propi de la substància és l'existència, però no qualsevol forma d'existència, sinó existència independent: és allò que no necessita res més que ella mateixa per existir. Amb això es dedueix que únicament Déu és substància, ja que les criatures necessiten Déu...