Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Aristòtil i la felicitat

Per respondre a la pregunta "en què consisteix la felicitat?", Aristòtil es fixa en l'home. Defineix l'ésser humà com un animal racional. Necessitem actuar i, per fer-ho, hem de conèixer les accions correctes, és a dir, les virtuts. Aquestes es classifiquen en:

• Dianoètiques: es tracta de conèixer els principis ètics, com ara la prudència.
• Ètiques: relacionades amb la pràctica i l'acció.

Un hàbit s'adquireix a base de repeticions. El terme mig no és un punt exacte, sinó una zona a la qual t'has d'aproximar, tot i que no sempre és igual per a tothom: defecte - terme mig - excés. Les condicions materials, a més, depenen de la classe social.

Epicur i l'ètica hedonista

Epicur és partidari d'una ètica hedonista:...

Poder, govern, democràcia i mercat

El poder mateix és il·legítim. El millor govern no té més títols per a ell que el pitjor. És tan nociu, o més, quan s’exerceix d’acord amb l’opinió pública que quan s’exerceix contra ella. Si tota la humanitat, menys una persona, fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos d’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint poder bastant, impedís que parlés la humanitat.

I amb tot, cal no confondre democràcia amb tirania de la majoria. La voluntat del poble, en la pràctica, significa la voluntat de la part més nombrosa o més activa del poble. La majoria —o bé tots els qui aconsegueixen fer-se acceptar com a majoria,...

Descartes és un pensador racionalista que inaugura l'etapa moderna del pensament. Que sigui racionalista vol dir que considera que el coneixement ha de fonamentar-se en la raó.

El mètode que proposa Descartes introdueix un dubte hiperbòlic, un escepticisme extrem. La idea és ben simple: no acceptar com a coneixement res que sigui dubtable, encara que el dubte sigui estrafolari.

1. Les raons del mètode

Les regles del mètode són quatre:

• Regla de l'evidència: no acceptar com a coneixement res que no sigui evident (això és, que no sigui clar [inqüestionable] i distint [perfectament separat dels altres pensaments]).
• Regla de l'anàlisi: separar pensaments compostos fins a reduir-los als més bàsics, els quals s'haurà de determinar si són

L'antropologia filosòfica

L'antropologia filosòfica és la branca de la filosofia que s'interroga sobre l'ésser humà.

L'existencialisme i la llibertat

Existencialisme: la llibertat que ens diferencia dels humans és la llibertat.

Karl Marx i el treball

Karl Marx: el que ens diferencia dels animals és el treball. Els humans som conscients del nostre esforç.

Aristòtil i l'animal racional

Aristòtil (ànima racional): en la seva Política diu que l'ésser humà és com un animal racional, ja que té capacitat de pensar, de la paraula i del llenguatge, i per a ell és essencial.

Dualisme: Cos i ànima

L'animisme

Cos i ànima → ANIMISME: tot té ànima, encara que als éssers humans ens diferencia l'ànima humana.

La visió platònica

Visió platònica:...

Context històric i econòmic de John Stuart Mill

Ens trobem en una època en què, en el context econòmic internacional, es van donar esdeveniments tan importants com la creació de la línia ferroviària i la invenció del telègraf, entre d'altres. Hi va haver un increment en la població i, per tant, es va presentar el fenomen migratori del camp a la ciutat. En aquella època veiem dues classes socials destacades: la burgesia i la gent de classe baixa/mitjana.

Mill i l'escola d'economia clàssica

Mill va destacar en diverses disciplines i se'l considera un dels últims representants de l'escola d'economia clàssica. Segueix la tradició empirista de les ètiques angleses i té com a referent Bentham. De totes les seves obres destaquem L'utilitarisme...

El Principi d'Utilitat de John Stuart Mill

La filosofia de Mill es basa en el principi d’utilitat: una acció és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones. És necessari calcular el bé i el mal generats per una acció i, segons els resultats, decidir. Un plaer molt gran podria anar acompanyat d’un dolor excessiu.

L’Utilitarisme de Mill basa el valor d’una acció en les conseqüències que aquesta acció té, i el bé és un bé comú anomenat benestar. Hem de triar sempre aquella acció que sembli més probable que produeixi més felicitat. Això s'aconsegueix mitjançant:

• Motivacions internes (coneixement i experiència dins de la societat).
• Fer possible una fàcil convivència humana.

Llibertat

Nicolaus Copèrnic (1473-1543 d.C.)

Copèrnic va ser un clergue polonès, home d'església interessat en temes d'astronomia.

L'Heliocentrisme i De Revolutionibus

La seva obra més important va ser De Revolutionibus Orbium Caelestium (Sobre el moviment dels cossos celestes). Va ser publicada el dia de la seva mort per evitar conflictes amb la Inquisició, ja que en aquesta obra defensa l'heliocentrisme d'Aristarc. Copèrnic és el primer en l'època moderna a afirmar que és el Sol, i no la Terra, el que ocupa el centre del nostre sistema.

Va cometre, però, un error en pensar que les òrbites eren circulars i no el·líptiques. És també el primer a parlar del moviment de rotació de la Terra sobre el seu propi eix i al voltant del Sol.

Crítiques

Raó teòrica

• És el coneixement de la realitat buscat com una cosa valuosa en si mateixa.
• No tracta d'influir en la realitat, sinó de conèixer-la tal com és (pregunta per la veritat).
• Exemples: ciència positiva, filosofia, teoria del coneixement.

Raó pràctica

És el coneixement orientat a l'acció o a la producció.

Característiques del coneixement

• Els éssers vius són capaços d'actuar per si mateixos i des de si mateixos (accions immanents).
• Les accions immanents procedeixen del subjecte i hi romanen.
• El coneixement és l'activitat immanent més perfecta, ja que:
  • El subjecte respecta íntegrament la realitat coneguda.
  • L'objecte conegut es posseeix de manera immaterial.

Característiques de l'activitat cognoscitiva

• Immanència: Allò conegut roman

Filòsof del martell i la nova taula de valors

Idees: filòsof del martell i la revelació de la nova taula de valors. Segons Nietzsche, la cultura grega s'expressava a través de dos valors: l'esperit dionisíac, que representava el valor de la vida, i l'esperit apol·lí, la raó. Per això la figura del martell consisteix en anar desmantellant tots els àmbits de la cultura que es veuen afectats per aquest fet.

La cultura grega i els dos esperits

Segons Nietzsche, la cultura grega es manifestava mitjançant aquests dos corrents contraposats. L'esperit dionisíac simbolitza l'ímpetu vital i l'excessivitat creativa; l'esperit apol·lí simbolitza l'ordre, la mesura i la forma. La tensió entre ambdós genera l'estructura cultural i estètica...