Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La llibertat i la llei segons Mill

Mill hi exposa que quan la sanció interna dels individus (el sentiment moral) no és suficient per controlar la seva conducta, la societat pot recórrer a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Ara bé, considera que aquesta limitació de la llibertat individual cal que estigui acotada.

El principi del dany

El principi proposat per Mill per limitar aquesta constricció de la llibertat individual és el principi del dany: la societat només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se ella mateixa, per evitar que aquest individu “faci mal als altres”. Només en aquest cas és admissible la invasió de la llibertat individual.

És a dir, l'única part de la conducta de cadascú...

En aquest sentit, en relació amb els plaers, Mill s'allunya del sensualisme hedonista en sostenir que els plaers superiors corresponen a l'enteniment i, en general, al sentiment moral. L'aspecte quantitatiu en relació amb els plaers el reserva Mill a l'hora d'estendre a tota la comunitat la maximització del plaer i la minimització del dolor.

La virtut i la felicitat segons Mill i Kant

Kant afirmava que les persones som capaces de sacrificar la nostra felicitat en nom d'una cosa més elevada. Mill no ho nega, però sí que discrepa que això constitueixi una renúncia a la felicitat. Justament, creu que és el sentit de la dignitat el que fa que les persones ben formades (que han educat les seves facultats superiors) entenguin els actes de...

Conceptes metafísics

• Essència: Conjunt d’atributs d’un objecte o substància que el fan ser el que és.
• Existència: El fet de ser.
• Dualisme: L’ésser humà està constituït per dues realitats: cos i ànima.
• Monisme: L’ésser humà és una unitat.
  • Monisme espiritualista: L’ésser humà és esperit; el cos és l’embolcall.
  • Monisme materialista: L’ésser humà és matèria.

Ètica i valors humans

• Llibertat: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està sotmès al domini de ningú.
• Dignitat: Respecte que es mereix algú.
• Responsabilitat: Qualitat de les persones de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització i el compliment d’una tasca o deure.
• Ètica: Branca de la filosofia que reflexiona sobre el que està bé i el

Epicureisme: Els Quatre Remeis (Tetrafàrmac)

L'objectiu d'aquests quatre remeis és aconseguir l'ataràxia (viure sense que cap mal pertorbi la nostra ànima).

Els 4 Remeis per a l'Ataràxia

• Els Déus: Cal pensar que els déus, si existeixen, no s'ocupen dels assumptes dels humans. Aquesta posició defensa una postura semblant al deisme (que creu en Déu, però nega l'existència de miracles).
• La Mort: Cal pensar que mentre som vius, la mort és lluny, i que quan la mort és present, nosaltres ja no hi som i no sentirem res.
• El Destí: Cal pensar que l'existència del destí és ben dubtosa i que la vida dels humans està en mans dels humans.
• Les Necessitats Humanes: Cal pensar que en realitat aquestes són molt poques i són fàcils de satisfer.

«A ningú no se li acudiria pensar…»

Formació de la societat civil

Les persones van formar voluntàriament una societat per poder tenir protecció i seguretat, ja que si algú incomplia la llei natural, es podia arribar a l'estat de guerra.

Si el govern no compleix la funció que té assignada i va en contra de la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, aquests poden deixar d'obeir-lo, destituir-lo i establir-ne un altre.

Definició de conceptes clau

Poder legislatiu

És la part de l'Estat encarregada de fer i canviar les lleis.

Estat de guerra

Es produeix quan algú va en contra de la llei natural i no respecta els drets dels altres.

Del pacte social al dret a la rebel·lió

Locke parteix de la idea que els homes són lliures si obeeixen...

Ètica i política a Plató

Ètica: La recerca de la justícia

L'ètica busca instaurar la política en una ciutat justa. L'intel·lectualisme moral (pitagòrics) sosté que per actuar bé hem de conèixer el bé (virtut-saviesa). La falta de virtut s'identifica amb la ignorància (Sòcrates).

Hi ha diferents maneres d'entendre la virtut (areté):

• Com a saviesa: Intel·lectualisme moral socràtic.
• Com a purificació: Sentit pitagòric (vida dedicada al coneixement).
• Com a harmonia: Acord entre les tres parts de l'ànima.

Política: La República

En el diàleg La República (Res Publica), Plató vol saber què és la justícia. Per fer-ho, examina què és una ciutat justa per poder saber què és un individu just. La seva proposta és una utopia (un...

L'ésser humà: Aristòtil vs. Descartes

Un dels temes més polèmics entre els filòsofs és l'ésser humà; nosaltres, però, ens centrarem en la visió d'Aristòtil comparada amb la de Descartes.

Aristòtil: L'antiguitat grega

Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia nascut el 384 aC. Se'l considera un dels grans pensadors de la humanitat; la seva lògica, naturalisme i ètica van dominar el pensament europeu durant gairebé 2000 anys, fins ben entrat el segle XVI.

René Descartes: El racionalisme modern

En canvi, René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna,...

Filosofia Antiga: Etapes i Pensadors Clau

Els Presocràtics (s. VI aC)

Els presocràtics inicien la filosofia occidental. Tenen un interès **cosmològic** (*cosmos* → món ordenat) i busquen explicacions racionals sobre l’origen i la naturalesa de l’univers.

Pensadors destacats:

• Escola de Milet (Tales, Anaximandre i Anaxímenes)
• Pitàgores
• Heràclit
• Parmènides

Els Sofistes (s. V aC)

Els *sofistes* defensen el **relativisme** (tantes veritats com persones) i l’**escepticisme** (nega la possibilitat d’accés al coneixement). Es dediquen a l’ensenyament de la filosofia com a l’art del discurs.

Figures principals:

• Gòrgies
• Protàgores

Sòcrates (470-399 aC)

**Sòcrates** és considerat el pare de la filosofia occidental. No va escriure res; la...

Corrents de Pensament Ètic

Relativisme moral (Sofistes)

No hi ha normes morals vàlides per a tothom. Cada individu o cada cultura tenen els seus valors, que són els bons per a ells.

Universalisme i intel·lectualisme moral (Sòcrates)

Allò que està bé o malament no depèn de cada individu o cultura; es pot raonar i és vàlid per a tots (universalisme). Per a fer el bé, s’ha de conèixer i, una vegada conegut, no es pot no fer, és a dir, ningú fa el mal volent (intel·lectualisme moral).

Universalisme i objectivisme antic (Plató)

El Bé és únic i el mateix per a tots. Només mitjançant un ús adequat de la raó es pot arribar a conèixer. Una vegada conegut, cal que l’ésser humà adreci totes les seves accions cap a ell.

Eudemonisme

Influències rebudes per Plató

Parmènides: Plató hi coincideix amb la concepció de l'ésser immutable; Plató ho aplicarà al món intel·ligible.

Heràclit: Plató discrepa de la concepció de l'ésser com una cosa dinàmica on tot canvia. Plató considera que l'únic verdader són les idees.

Pitàgores: Plató coincideix amb ell en relació amb les matemàtiques; Plató les situa en el món intel·ligible com a coneixement científic.

Sòcrates: Coincideix en tot, especialment en el concepte de diàleg com a mitjà d'investigació, i tots dos creuen que conèixer és recordar.

La dialèctica platònica

Es tracta de la tècnica per arribar al coneixement. La dialèctica és la forma en què, a través d'una conversa, l'ànima es purifica i passa...