Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Què és la Filosofia? Definició i Abast

La filosofia es pot entendre de diverses maneres:

• Com a saber complex: Aborda qüestions que, per la seva complexitat, no poden ser objecte d’estudi d’altres disciplines, com ara les preguntes sobre el sentit de l’existència. (Plató i Aristòtil van desenvolupar diverses teories sobre el coneixement, la realitat i l’ésser humà).
• Com a "Ciència Suprema": És l'origen del pensament científic i, avui dia, actua com a garant de la seva fiabilitat.
• Com a actitud crítica: És una postura crítica sobre la forma de conèixer, sobre els objectes de coneixement i sobre tot el que se’n diu. (Sòcrates afirmava: “Només sé que no sé res” i es considerava filòsof, però no savi).

1.1. Origen

Bloc 1: El saber filosòfic.

1. Prendre les coses en filosofia: A pesar que la vida és urgència i pressa, la filosofia ha de ser pacient i el filòsof tolerant i dialogant. Vol dir saber que els problemes no tenen una ràpida solució.

2. Tenir una filosofia pròpia: Al·ludeix al caràcter personal, autònom i creatiu. El filòsof és el primer que és un ésser pensant, és a dir, que no necessita l'opinió d'un altre per a prendre decisions.

3. La nostra filosofia és... Són totes les expressions que fan referència al que podríem nomenar una visió general.

Etimologia: En la paraula filosofia entren 2 elements: el coneixement i l’amor. Respecte a l’amor, es refereix aquí a una actitud molt bàsica i general en tots els éssers humans....

Origen i definició de la filosofia

La filosofia va néixer a Grècia, com a resultat de la curiositat d'alguns savis pels fenòmens naturals i per la realitat humana. Filo significa «amor per la saviesa». Una actitud de cercar incessantment la veritat va fer possible els diferents sabers que coneixem com a ciències. Va significar una novetat incomparable per la manera d'entendre i buscar la veritat. Va significar:

L'amor pel saber

1. L'amor pel saber: els grecs afirmaren que el major bé de la vida és la contemplació de l'univers, el coneixement de la veritat. Sense l'afany d'objectivitat hagués estat impossible el domini de la naturalesa.

Amb respecte incondicional per la veritat, la filosofia va començar a presentar una visió objectiva...

Origen del Coneixement i Refutació de l'Inatisme

Refutació (argumentació en contra) de l’innatisme (doctrina que afirma l’existència d’idees innates).

Argumentació Desqualificadora

Si existissin idees innates (II), serien patrons de coneixement als quals caldria que la realitat s’hi amotllés, amb el seu consegüent falsejament.

Argumentació Psicològico-Genètica

Si existissin idees innates (II), serien constants universals i es trobarien en tots els homes, de manera que podrien ser fàcilment descobertes.

Sobre l’Origen i la Funció de les Idees

Les idees són l'objecte o contingut de la ment quan l’home pensa. Aquestes procedeixen de l’EXPERIÈNCIA.

Procedència de les Idees

• Externa: Idees simples de Sensació (Colors, Sons, Olors,

Edat Antiga

És fonamental la importància d'orientar la vida a incrementar el grau de felicitat.

Tales de Milet (625 – 547 a.C.)

Enumera els tres pilars de la felicitat:

• Salut
• Èxit
• Formació

És feliç qui té un cos sa, assoleix els seus objectius vitals i té ben cultivades la ment i l'ànima.

Demòcrit (460 – 370 a.C.)

Considera que la felicitat és un tema d'equilibri. És feliç qui gaudeix del plaer en la justa mesura, allunyant-se d'excessos i defectes.

Sòcrates (470 – 399 a.C.)

Lliga la idea de felicitat amb la d'obrar bé. Per ser feliç cal una actitud de recerca del bé i la veritat i un intens treball individual per apropar-s'hi. Per a ell, la felicitat equival a saviesa i virtut.

Edat Mitjana

La filosofia grega es repensa a la llum...

El pensament de John Locke

John Locke (Wrington/Oates). Va estudiar medicina a la Universitat d'Oxford, tot i que finalment es va decantar per la filosofia i la política. És un filòsof empirista. En la seva obra "Assaig sobre l'enteniment humà", vol descobrir l'origen del coneixement i d'on provenen les idees.

L'epistemologia i la ment humana

Locke afirma que naixem com una pàgina en blanc que anem omplint a mesura que ens passen les coses; per tant, no existeixen les idees innates. Diu que la raó no crea continguts, sinó que és receptiva i passiva, i es limita a rebre continguts.

Tipus d'idees

Distingeix dos tipus d'idees:

• 1. Simples: per exemple, el color vermell.
• 2. Complexes: per exemple, una rosa, que inclou olor, textura, color vermell,

Panta Rhei i el Pensament d'Heràclit

Panta Rhei: Significa "Tot flueix". Ho va dir Heràclit a Grècia, al segle VI a.C. Aquesta frase esquematitza la seva suposada opinió que tot està en canvi continu. Cogito, ergo sum: Significa "Penso, per tant soc". És una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Charles Darwin i la Teoria de l'Evolució

Charles Darwin (1809-1882): Aquest home va promoure la teoria que l'home és un animal altament complex, producte d'una evolució natural mitjançant la selecció natural.

El Sistema Nerviós: Les Neurones

Les neurones: Les neurones són les unitats del nostre sistema nerviós. Aproximadament es calcula que n'hi ha 100.000 milions, descobertes...

Aproximació als Valors Ètics

Ens passem el dia fent valoracions, utilitzant valors. Doncs bé, què són aquests valors? Els valors són una característica, una propietat o una qualitat que atorguem o captem en una persona, cosa o acció. Es basen en un «reconeixement», captat per via emotiva o afectiva, més que no pas en un «coneixement objectiu» captat racionalment. Aquesta característica és un bé.

Tipus i Característiques dels Valors

Hi ha diferents tipus de valors: útils o pragmàtics, estètics, ètics, espirituals, etc. Tots els valors tenen, a més, una doble característica:

• Són Bipolars: Se’ns presenten sempre en oposats positius i negatius (la bellesa i la lletjor, el bé i el mal, l’agradable i el desagradable, la justícia

El concepte de poder segons Max Weber

Max Weber defineix el poder com "l'oportunitat de fer triomfar, en el si d'una relació social, la pròpia voluntat, fins i tot contra resistències". Segons l'autor, podem distingir entre dos tipus de poder:

1. El poder il·legítim

És el poder despòtic, basat en la coerció. Aquest tipus de dominació suposa l'ús de la força i la violència.

2. El poder legítim o autoritat

Es basa en l'acord o el consentiment dels dominats. Aquest tipus de dominació es considera just, moralment correcte o sorgeix de les lleis. Aquest poder ofereix a l'individu gratificacions materials o simbòliques a canvi d'adoptar el comportament exigit.

La relació entre consens i coerció

En gairebé tot tipus de poder hi ha un cert...

Aristòtil i la felicitat

Per respondre a la pregunta "en què consisteix la felicitat?", Aristòtil es fixa en l'home. Defineix l'ésser humà com un animal racional. Necessitem actuar i, per fer-ho, hem de conèixer les accions correctes, és a dir, les virtuts. Aquestes es classifiquen en:

• Dianoètiques: es tracta de conèixer els principis ètics, com ara la prudència.
• Ètiques: relacionades amb la pràctica i l'acció.

Un hàbit s'adquireix a base de repeticions. El terme mig no és un punt exacte, sinó una zona a la qual t'has d'aproximar, tot i que no sempre és igual per a tothom: defecte - terme mig - excés. Les condicions materials, a més, depenen de la classe social.

Epicur i l'ètica hedonista

Epicur és partidari d'una ètica hedonista:...