Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Plató

Metafísica

Metafísica: Món intel·ligible o món de les idees o formes. Les idees són entitats universals, immutables i eternes. Món sensible: objectes materials, creats pel demiürg a partir del model de les idees i de la matèria preexistent. Mite de la caverna. Relació món intel·ligible / món sensible: les coses materials participen o imiten les idees.

Epistemologia

Epistemologia: El coneixement és record. Tipus de coneixement: episteme o saber (dialèctica i coneixement discursiu) i doxa o opinió (creença i conjectura).

Psicologia

Psicologia: Vida preterrenal (contemplació de les idees). Immortalitat de l'ànima.

Transmigració de les ànimes. Conflictes a l’interior de l’ànima i naturalesa tripartida: part racional (conèixer)...

Les Doctrines de Plató: Reminiscència i Dialèctica

Pertanyen a un altre món diferent del nostre (el MI)? Plató hi dóna resposta amb dues doctrines diferents: la reminiscència i la dialèctica.

1. La Reminiscència (Anamnesis)

   La Idea no es troba “continguda” en les coses sensibles que en participen o la imiten; la Idea és una realitat “separada”. Per tant, la percepció de les coses sensibles no pot donar-nos a conèixer les Idees. El coneixement sensible és només opinió (doxa) sobre alguna cosa que està en procés d’esdevenir (alguna cosa, per tant, que no és l’Ésser, la Idea, sinó el que està entre l’Ésser i el no-Ésser).

   Les Idees només poden ser conegudes per contemplació directa al MI (Món Intel·ligible). Però

La substància i l'accident

La substància és allò que pot ser per tu mateix; no necessites res que et porti o et faci lluir. En canvi, l'accident necessita una altra cosa per existir.

Aristòtil: Substàncies primeres i segones

• Substàncies primeres: Els individus.
• Substàncies segones: Definicions o idees (depenen de la primera).

L'hilemorfisme

Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma. Segons la teoria hilemòrfica, no existeixen matèries sense forma ni formes sense matèria.

L'ésser humà, compost per cos i ànima, és indissoluble, a diferència de Plató, que separava ànima i cos en mons diferents.

En una transformació, allò que roman és la matèria i allò que canvia és la forma (potència-acte).

Els

Les Virtuts i la Justícia segons Plató

Segons Plató, les úniques persones que podem aspirar a copsar la idea de Bé són aquelles que tenen una ànima predominantment racional. Els altres éssers humans, en qui domina l'ànima irascible o la concupiscible, són incapaços de fer l'ascensió dialèctica, de manera que mai no podran contemplar les Idees en si mateixes.

Plató pensava que a cada tipus d'ànima li correspon una virtut específica:

• Ànima Racional: La Intel·ligència (o Saviesa).
• Ànima Irascible: La Valentia (o Fortalesa).
• Ànima Concupiscible: La Moderació (o Temprança).

Però, damunt de totes aquestes qualitats, la virtut més important és la Justícia.

L'Analogia del Carro Alado (Diàleg Fedre)

En el diàleg Fedre, Plató compara...

Eudemonisme — teoria materialista

Aristòtil ens diu que tots els éssers tendeixen, per naturalesa, a una finalitat; per tant, no pot ser d'una altra manera en el cas de l'ésser humà. La màxima felicitat de l'ésser humà residirà en allò que és la seva essència per naturalesa: la vida contemplativa.

Aristòtil considera la felicitat com l'art de viure bé, és a dir, virtuosament. La virtut és alhora un hàbit i un aprenentatge.

Terme mig

El terme mig no significa la meitat entre dos punts extrems, sinó el terme equilibrador que, en cada persona, és diferent.

Hedonisme — teoria materialista

Qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé i que concep la felicitat en el marc d'una vida plaent. El plaer és la simple absència...

1. El pensament preracional: mite i màgia

Els mites constitueixen un dels primers intents de l’ésser humà de fer-se càrrec del món que l’envolta, com explicar i dominar la natura, i també comprendre qui és un mateix.

Trets característics dels mites:

• Personatges legendaris: Déus i herois de l’Olimp. S’utilitza el recurs de l’antropomorfisme (les forces de la natura estan personificades i divinitzades).
• Relats imaginatius o fantàstics: Les seves explicacions no són racionals perquè no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recorren a lleis precises i comprovables, sinó a la voluntat capritxosa dels déus, de les seves disputes i amors.
• Autor sempre desconegut i col·lectiu: Al contrari que en les teories científiques

El pas del mite al logos

La societat prefilosòfica

La societat prefilosòfica estava marcada per conflictes i estructures diverses:

• Guerra: la força i la violència volen fer-se amb les terres i amb les persones.
• Agrícola: conrea el territori, no nomès (no només) caça.
• Aristocràcia: no tenen consciència de la justícia i del dret; són dominants.

Explicació mitològica del món

Mite: història fantàstica que pretén donar resposta a les forces de la naturalesa (explicacions arbitraris i dependents de l'estat d'ànim).

El logos

El logos apareix com a resposta racional:

• De l'arbitrarietat cap a la necessitat: el comerç marítim i el contacte amb altres cultures exigeixen valors i regles igualitàries.
• Apareixen explicacions racionals que interpreten

1r trimestre: ciència i mètode científic

La ciència no és estrictament objectiva; la ciència la fan persones amb diferents punts de vista. La finalitat és el benestar i la millora de la qualitat de vida. Divulgació científica: diaris, revistes, Internet...

Mètode científic

El mètode científic consta de diversos passos:

• Observació
• Preguntes
• Hipòtesi (probable resposta a una pregunta que cal demostrar)
• Experimentació
• Anàlisi dels resultats i conclusions

Contestar la hipòtesi (sí / no). Si no, replantejar la hipòtesi; si sí, pot conduir a una teoria o a una llei.

Relació art i ciència

Ciència i art tenen un origen comú; parteixen de la sorpresa que l'home va experimentar davant dels fenòmens naturals, davant de la complexitat del...

El Contracte Social de Thomas Hobbes

Fonaments de la Teoria Política de Hobbes

La teoria política de Hobbes estableix que el poder no té un origen diví, sinó que prové de la voluntat dels homes mateixos. Aquest replantejament polític és conseqüència d’una nova concepció de l’home.

Segons Hobbes, els éssers humans són essencialment iguals i no han nascut predeterminats per dur a terme tasques diferents. El cert és que els homes gaudeixen de possibilitats semblants, no en el sentit que siguin estrictament iguals en capacitats (igual de forts, igual d’intel·ligents o igual d’àgils...), sinó que en conjunt tots tenen similars possibilitats d’aconseguir els seus objectius (tots cerquen el seu propi benestar i profit).

Això...

La Teoria de les Idees i el Fonament de l'Estat

La teoria de les idees constitueix el fonament de l'ideal ètic i polític de Plató. Al llibre de La República, Plató dissenya un estat d'orientació ètica; proposa un sistema polític on es persegueix, per damunt de tot, el bé de la comunitat i afirma que això s'aconsegueix quan governen els savis.

L'Intel·lectualisme Moral i la Justícia

D'acord amb l'intel·lectualisme moral, la seva teoria ètica, qui coneix el bé és capaç de dur-lo a terme, mentre que el mal es fa per ignorància. A partir d'aquest plantejament ètic, Plató justifica la seva concepció de l'estat ideal.

Les Parts de l'Ànima i l'Estructura Social

Anem a veure com la desenvolupa: depenent de la naturalesa de cadascú...