Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

l'argument d la manca d'1 acord 1iversal té la següent manera: no hi ha principis acceptats univ. Entre els adults. Però si els principis fossin innats, haurien d ser acceptats per tots. Així q no hi ha idees innates.

l'argument d la manca d components: nens i idiotes no són capaços d concebre principis innats.

l'argument d la manca d transparencia: si hagués principis innats, tots hauríem d ser conscients d posseir-los. No obstant això, 1a revisió qualsevol d la nostra experiència mostra q no som conscients d'aquests principis. Així q no existeixen.

l'argument d la necessitat d l'educació: si certes veritats fossin innates, no caldria ensenyar-les, ja q la raó humana els descobriria immediatament. (la forma del pensament, déu,

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Filosofia

Ètiques Teleològiques i Deontològiques

Eudemonisme d'Aristòtil

Aristòtil sosté que el bé màxim al qual podem aspirar les persones és la felicitat. Sosté que la felicitat consisteix a realitzar allò que és propi dels éssers humans: la vida racional.

Hedonisme d'Epicur

Epicur creia que el plaer és el bé suprem que hem de mirar d'aconseguir en la nostra vida. La seva ètica proposa assolir l'ataràxia, que és un estat de calma caracteritzat per l'absència de pertorbació.

Utilitarisme

Comparteix la importància de la felicitat i el plaer amb Aristòtil i Epicur. Per a l'ètica utilitarista, l'acció moralment correcta és la que proporciona la major utilitat per al nombre més gran possible...

L'Empirisme i David Hume (1711-1776)

Introducció a l'Empirisme

L'Empirisme és un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del segle XVII i durant tot el segle XVIII a les Illes Britàniques, en oposició al Racionalisme. Destaquen Locke, Berkeley i Hume. La paraula “Empirisme” prové del grec i significa: "experiència". Els empiristes diuen que el coneixement racional no depèn de la suposada existència d’idees innates, sinó que es fonamenta en l’experiència, en allò concret, en les percepcions i impressions dels sentits; en definitiva, prové de la informació sensible. La font del coneixement és, doncs, la nostra sensibilitat. Els empiristes no rebutgen la raó, però afirmen que no pot funcionar sola, sinó...

Introducció a la Comparativa Filosòfica

En aquest text, compararem el pensament de René Descartes amb el de David Hume. Atès que Descartes, com a racionalista, i Hume, com a empirista, tenien idees molt diferents sobre la naturalesa del coneixement, aquesta anàlisi ens permetrà entendre les seves perspectives fonamentals.

Objectiu del Coneixement i Punt de Partida

Descartes té com a objectiu crear un mètode universal basat en la raó. A diferència de Hume, que parteix de l'experiència com a font primera i límit dels nostres coneixements.

Fiabilitat de la Raó i l'Experiència

René Descartes defensa que no ens podem fiar de l'experiència sensible, ja que en podem dubtar. Amb l'escepticisme metòdic, parteix del dubte per veure si pot...

Què és una cosmovisió? Mítiques i científiques

Al llarg de la història, les civilitzacions han mostrat interès per la natura i el desig d’explicar-ne el funcionament. A partir de les seves creences, s’han desenvolupat concepcions sobre l’univers de diferents formes, que sorprenen pel desplegament d’imaginació i bellesa. El coneixement de com s’ha format el món, o la seva estructura, varia amb el temps. Per referir-se a aquest conjunt d’idees sobre el món que comparteixen els habitants d’una civilització s’utilitza el terme de cosmovisions.

Cosmovisions Mítiques

Les cosmovisions mítiques busquen donar explicacions als fenòmens que envoltaven les civilitzacions antigues. Són relats protagonitzats per Déus o titans...

Epistemologia i Graus del Coneixement

1. Què s'entén per coneixement i quins graus podem distingir?

El coneixement és una forma de saber detallada i ordenada de cadascun dels fets que han esdevingut i les seves conseqüències; per tant, és una explicació de la realitat.

Hi ha diferents graus de coneixement:

• Opinió: No hi ha seguretat i no es pot confirmar.
• Creença: Es divideix en dos usos:
  • Ús dubitatiu: No s'està segur d'allò que s'afirma.
  • Ús assertiu: S'està segur, però no es tenen proves.
• Coneixement: És la creença de la qual estem segurs i que podem provar.

2. Explica quines són les facultats de coneixement i quin és el seu objectiu.

• Sensibilitat: Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir representacions a partir

Què és una Dona? La Problematització de la Categoria

La capacitat de formular preguntes ens distingeix d’altres éssers humans i cada vegada que la posem en funcionament obrim un espai nou per a la reflexió.

La pregunta amb què comença la reflexió en El segon sexe és: «Què és una dona?»

Simone de Beauvoir busca una definició apropiada per a un concepte del qual no es qüestiona l’existència perquè es considera evident. El que fa l’autora quan formula la pregunta és portar un dubte radical al significat del concepte «dona». En primer lloc, la filosofia assenyala el terme «dona» quan es vincula al fet biològic de tenir úter, és a dir, al fet de ser femella humana. En segon lloc, s’empra en un sentit valoratiu que permet...

III. Discurs

Ens presenta quatre regles que són l'única cosa que tenim escrita sobre la moral de Descartes.

A partir de la primera regla del mètode, cal dubtar de tot coneixement rebut fins a trobar aquelles veritats de les quals sigui impossible dubtar.

Mentre duu a terme aquest procés, cal tenir unes regles de comportament (saber com s'ha de comportar a la societat); a aquestes regles els posa el nom de moral de la provisió.

Llavors, en aquestes regles apareix un Descartes conservador, que tindrà present l'ètica d'Aristòtil, la qual defensa que l'excel·lència i la virtut es troben en el terme mig entre dos extrems.

Exemple: la valentia és el terme mig entre la cobardia i l'excés de coratge.

Les regles són:

• Primera regla: obeir les lleis

La Política Aristotèlica: Ètica i Benestar a la Polis

Per a Aristòtil, la política i l’ètica són inseparables. L'objectiu suprem és el benestar i la felicitat humana. L’ètica, d’alguna manera, depèn de la política per dues raons fonamentals:

• D’una banda, es busca el bé de la societat abans que el d’un sol individu.
• De l’altra, l’individu només es pot desenvolupar i ser feliç en el marc de la polis (ciutat-estat).

La polis té l’obligació i el deure de proporcionar les bases i les eines necessàries perquè els seus membres satisfacin les seves necessitats i interessos.

La Recerca de l'Estabilitat i la Classe Mitjana

Aristòtil sap que l’ésser humà es realitza en societat, però és conscient que tothom és diferent...

Karl Marx i el Materialisme Històric

Karl Marx, filòsof alemany, defensava clarament les posicions materialistes. Marx va atacar durament els qui, com Hegel, pensaven que la realitat estava constituïda per l'Esperit. Segons Marx, la història no es pot explicar mitjançant les idees. Si volem entendre la història, ens hem de preocupar d'aclarir com les persones obtenen allò que necessiten materialment per viure.

Per a Marx, la veritable realitat no és espiritual, sinó que es fonamenta en les condicions materials de vida dels éssers humans en cada moment històric.

Parmènides i la Metafísica de l'Ésser

El pensament de Parmènides ofereix una afirmació clara i rotunda de la metafísica estàtica. Tot i que només conservem alguns fragments...