Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Locke i Stuart Mill: Liberalisme, Utilitarisme i Filosofia Política

Filosofia i ètica4,5 KB

John Locke i John Stuart Mill: Dues Visions del Liberalisme

Comparativa de les Ideologies Polítiques

John Locke és considerat un dels pares del liberalisme, mentre que John Stuart Mill va ser utilitarista i liberal. La ideologia política de Locke s'oposa a l'absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. En canvi, Stuart Mill és el major defensor de la democràcia representativa i del liberalisme.

Principis Reguladors: El Dany vs. La Llei Natural

Stuart Mill explica que el seu principi regulador és el Principi del Dany. Aquest principi implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que no perjudiqui els altres. En oposició, Locke defensa l'existència d'una Llei Natural, segons...

Continua llegint "Locke i Stuart Mill: Liberalisme, Utilitarisme i Filosofia Política" »

Conceptes Clau i Contracte Social segons John Locke

Filosofia i ètica3,87 KB

Conceptes Filosòfics Fonamentals

Substància: Idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples. No es tracta d’un coneixement vertader perquè no tenim manera de demostrar la seva existència.

Jo/Identitat Personal: És la consciència, que és dinàmica i depèn de l’experiència. No puc pensar en la meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experiències.

Tipus de Coneixement

Coneixement Intuïtiu

És un tipus de coneixement en què la ment no s’ha d’esforçar a demostrar o examinar res, sinó que percep la veritat de forma immediata (com els ulls perceben la llum). Amb la intuïció, l’única cosa que fa l’enteniment és constatar la conveniència o inconveniència entre les idees. Segons...

Continua llegint "Conceptes Clau i Contracte Social segons John Locke" »

L'utilitarisme de J.S. Mill: Llibertat, Ètica i Felicitat

Filosofia i ètica4,12 KB

L'utilitarisme de John Stuart Mill

L'utilitarisme és una teoria moral elaborada per Jeremy Bentham i James Mill. En la seva obra, John Stuart Mill realitza tres aportacions fonamentals:

  • Critica la teoria utilitarista original.
  • Exposa la seva pròpia teoria.
  • Presenta i respon a les crítiques rebudes per l'utilitarisme.

L'assaig "Sobre la llibertat"

Aquest és un assaig argumentatiu on Mill justifica les seves idees. El concepte de llibertat del qual parla és modern, és a dir, el mateix que tenim actualment. La llibertat moderna s'entén en tres àmbits principals:

  • Llibertat d'expressió: les persones han de poder manifestar allò que pensen i expressar la seva opinió lliurement.
  • Llibertat d'acció: una persona ha de poder actuar i portar la seva
...
Continua llegint "L'utilitarisme de J.S. Mill: Llibertat, Ètica i Felicitat" »

Filosofar a martellades: El pensament de Friedrich Nietzsche

Filosofia i ètica4,37 KB

La filosofia de Nietzsche

Com es filosofa a martellades

Un nou estil per a una nova filosofia

La nova filosofia necessita un nou estil. Segons Nietzsche, no es pot alimentar allò que es vol eliminar; per tant, és necessària una altra forma de procedir, la qual ell utilitza com una "filosofia a cops", trencant el llenguatge per no entrar en el domini de la raó. La seva obra és fonamentalment no conceptual: transporta el lector a un estat mental que només necessita intuïcions, i amb elles va construint i destruint.

Característiques del nou estil

Les seves característiques principals són:

  • Renunciar a la lògica gramatical.
  • Desmuntar el llenguatge.
  • Rastrejar noves fórmules d'expressió més audaces.

El resultat ha de ser el reflex d'un pensament...

Continua llegint "Filosofar a martellades: El pensament de Friedrich Nietzsche" »

Locke, Rousseau i la Il·lustració: Filosofia Política

Filosofia i ètica4,03 KB

John Locke i els Fonaments del Liberalisme

  • Justificació de la propietat privada: Locke justifica que la propietat privada és un dret, ja que tots els resultats dels esforços personals pertanyen a l'individu.
  • La necessitat de l'Estat: Si ja tenim respecte entre tots, per què és necessari fer un Estat? Locke afirma que només a través de les lleis que regulin el contacte amb els altres se'ns permet desplegar màximament els tres drets fonamentals.
  • El contracte social: Els individus cedeixen alguns dels seus drets en un contracte social que és revocable, la qual cosa legitima el dret a la rebel·lió.
  • Revisió del contracte: El contracte està en constant revisió; si algú no el segueix, se'n fa un altre.
  • Sobirania del poble: El poder el té
...
Continua llegint "Locke, Rousseau i la Il·lustració: Filosofia Política" »

Ciceró: Escepticisme, Estoïcisme i la Llei Romana

Filosofia i ètica3,32 KB

Marc Tul·li Ciceró: L'Orador i Filòsof Romà

Va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpínum. És un autor dels discursos coneguts com a Catilinàries, un gran èxit, entre d’altres. Exercia d’advocat quan va descobrir la política, la seva gran passió. Ciceró és considerat un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica i un dels que més esplendor ha donat a la llengua llatina.

Sòcrates i Plató criticaven l'escepticisme. Per què el defensa vostè?

La meva idea d’escepticisme difereix de la criticada per Sòcrates. Ell criticava que una concepció del món des d’aquesta perspectiva porta a la justificació de tot, i basa la validesa d’un acte en la capacitat retòrica d’acreditar-lo, i no en si realment...

Continua llegint "Ciceró: Escepticisme, Estoïcisme i la Llei Romana" »

El Contractualisme: Teories del Pacte Social (Hobbes i Rousseau)

Filosofia i ètica3,16 KB

Teories Contractualistes

Les teories contractualistes són un conjunt de teories polítiques que defensen l'origen de la societat i de l'Estat a través del contracte social. Aquestes teories defensen l'existència de l'Estat gràcies al pacte social.

Thomas Hobbes i el Leviatà

Estat de Naturalesa (Hobbes)

L'estat de naturalesa és un estat hipotètic, no està regulat per cap llei positiva. No hi ha convencions ni estan institucionalitzades. És un estat en guerra constant. Es tracta d'estudiar la lògica del poder per aconseguir que la màquina estatal funcioni.

Característiques de l'Estat de Naturalesa

Es caracteritza per:

  • Igualtat
  • Escassetat
  • Incertesa

Hi ha tres raons d'autodefensa que motiven l'acció humana: glòria, seguretat i guanys.

Aquest...

Continua llegint "El Contractualisme: Teories del Pacte Social (Hobbes i Rousseau)" »

John Locke: Pare del Liberalismo Polític i la Teoria Contractualista

Filosofia i ètica3,01 KB

John Locke (Anglaterra S. XVII)

Es considera a John Locke un dels pares del liberalisme polític. El liberalisme polític és un corrent que s'oposa a l’absolutisme reial i proposa que l’estat s’ha de basar en la divisió de poders. Locke afirma que l’origen de la societat, l’autoritat i el poder, és fruit d’un pacte social. Però, segons Locke, aquest pacte social no implica justificar un estat autoritari i dictatorial. L’estat ha d’estar al servei dels individus; ha de garantir els drets dels individus perquè aquests han renunciat a una part de la seva llibertat i igualtat natural. La teoria contractualista de Locke es concreta de la següent manera:

  1. Estat de la naturalesa (situació en què es troba la humanitat abans de

...
Continua llegint "John Locke: Pare del Liberalismo Polític i la Teoria Contractualista" »

Racionalisme, Empirisme i Empiricoracionalisme en Filosofia

Filosofia i ètica2,91 KB

El Racionalisme

El racionalisme és un corrent filosòfic que afirma que tots els coneixements veritables provenen de la raó i afirma que l'experiència sensible només proporciona creences o opinions, però mai fiables. Els autors racionalistes defensen l'existència d'idees innates o connaturals a l'ésser humà; és a dir, afirmen que a la nostra ànima, des de sempre, s'hi troben unes idees i aquestes idees tenen una naturalesa racional. És a dir, són idees que sorgeixen de la pròpia facultat de pensar i la ment les acull sense poder canviar-les o modificar-les (Ex: idees matemàtiques). Els autors defensen la concepció de la veritat com a coherència i afirmen que una proposició és vertadera si no es contradiu amb altres del mateix

...

Continua llegint "Racionalisme, Empirisme i Empiricoracionalisme en Filosofia" »

Dualisme vs. Monisme: La Relació entre Cos i Ànima en Filosofia

Filosofia i ètica3,02 KB

Cos i Ànima: El Gran Debat Filosòfic

La relació entre el cos i l'ànima és un debat central en l'antropologia filosòfica. Què són exactament?

Visions Inicials: Animisme i Dualisme

L’animisme considera que els animals, els arbres, les pedres, l’aigua o el foc tenen ànima. El dualisme, en canvi, defensa l’existència en l’ésser humà del cos i l’ànima com a dos elements clarament destriables, és a dir, dualistes.

El dualisme antropològic afirma l’existència del cos i l’ànima com a dues realitats diferents.

El Dualisme Clàssic: Plató i el Cristianisme

La Visió Platònica sobre l’Ésser Humà

Segons Plató, el cos és material i pertany al món sensible. Com tot allò material, el cos és imperfecte i canviant. L’ànima,...

Continua llegint "Dualisme vs. Monisme: La Relació entre Cos i Ànima en Filosofia" »