Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Filosofia Contemporània: Corrents i Crítiques

La filosofia contemporània es caracteritza per una gran diversitat de corrents i tendències. En ella, queda demostrat un tarannà crític i una actitud de denúncia i sospita envers les veritats establertes.

Pensadors Clau de la Crítica Contemporània

Karl Marx

• Denuncia que la filosofia ha falsejat la realitat.
• Creu que la societat viu alienada pel poder.
• Afirma que la creença de la Il·lustració sobre el progrés és falsa.
• La creença en Déu és un engany. És ateu.
• Afirma que no és Déu qui ha creat l’home, sinó l’home qui s’ha inventat Déu.
• Cita cèlebre: «La religió és l’opi del poble».

Friedrich Nietzsche

• Denuncia que la cultura occidental és decadent.
• Afirma que la filosofia ha

La Teoria del Coneixement de Plató i el Símil de la Línia

Plató presenta la seva teoria del coneixement a través del Símil de la Línia. Aquesta línia es divideix en quatre graus de coneixement:

• Dos graus fan referència al món sensible (el món de les coses, l'opinió o doxa).
• Els altres dos fan referència al món intel·ligible (el coneixement vertader o episteme).

El grau més baix de coneixement és l'opinió, mentre que el grau més alt és l'episteme (ciència absoluta).

El Món de les Idees: Realitat Perfecta i Immutable

Per a Plató, les Idees són una realitat perfecta, única, eterna i immutable. Són objectes purs extramentals, és a dir, que estan més enllà de la nostra ment, i serveixen de model per a les coses sensibles.

Són...

La Teoria de l'Ànima de Plató: Dualisme i Immortalitat

Segons Plató, en tu hi ha una ànima, una cosa immaterial que té més importància que el teu propi cos. El teu cos, eventualment, deixarà d'existir, però la teva ànima romandrà, ja que és eterna. No ha nascut i no morirà. En algun moment, s'alliberarà del teu cos i anirà a parar a altres cossos, és a dir, es transmigrarà.

Plató defensa el que coneixem com a dualisme ment-cos, una idea que agafa dels pitagòrics. D'una banda, tens el cos material subjecte al canvi i a la deterioració, i d'altra banda, tens una ànima immaterial i immortal.

L'Ànima com a Essència i Preexistència

Segons Plató, l'ésser humà està constituït per dos principis:

• L'ànima: immaterial, incorruptible

Pitàgores i el Pitagorisme: Els Números com a Physis

Pitàgores és el fundador d'un moviment religiós anomenat Pitagonisme, caracteritzat per:

• La creença en la reencarnació.
• El vegetarianisme dels seus membres.

No es conserva cap text creïble de Pitàgores. A causa del seu paper com a líder religiós, s'expliquen molts fets inversemblants sobre ell.

Aquest filòsof va proposar que la Physis (el principi fonamental de la naturalesa) són els números, i que aquests constitueixen la substància mateixa de les coses (per exemple: la unió de números resulta en una pedra).

El pitagorisme va perdurar segles després de la seva mort. Fins i tot al segle XVII d.C. es troben referències al seu pensament, com la cèlebre frase de Galileu: “La

Fonaments de la Filosofia de la Ciència

Filosofia de la ciència: és la disciplina filosòfica que estudia el coneixement científic amb l'objectiu d'analitzar els seus pressupòsits, el mètode científic i l'evolució de la la història de la ciència.

Estructura i Evolució Científica

• Paradigma científic: conjunt de supòsits teòrics generals sobre la realitat i conjunt de lleis i tècniques que defineixen quin coneixement és científic i en què consisteix l'activitat científica.
• Revolució científica: procés mitjançant el qual es posa en qüestió un paradigma científic; és quan passa alguna cosa que els científics no poden explicar.

El Sistema <A, P, R>

És un sistema que ens permet determinar l'objecte de la ciència i el...

Els Presocràtics: Context i l'Origen del Logos

Presocràtics: Cultura i economia. Es produeix una explosió demogràfica que afavoreix l'economia al segle VII a.C. Apareix la moneda i comença a mesurar-se la riquesa. La cultura grega entra en contacte amb nous coneixements tècnics i geogràfics.

La Polis i el Logos

Polis: Es produeixen canvis en la vida política i social. Predomina la paraula sobre qualsevol altre instrument de poder; la política es torna més pública. Logos: Una nova manera de reflexionar sobre la natura. Es busca la recerca de les causes dels fenòmens naturals i la seva explicació.

La Recerca de la Realitat

Realitat: Els filòsofs busquen què hi ha de permanent i de canviant en les coses. Conèixer les coses serà conèixer...

Dualisme Ontològic: La Teoria de les Idees de Plató

Plató postula l'existència de dos “mons” o realitats diferents:

• El Món Sensible (material i físic).
• El Món Intel·ligible o Món de les Idees (no material).

El Món Intel·ligible (Món de les Idees)

Aquest món s'oposa al món de la physis (natura) i presenta les següents característiques:

• Immaterial: No és físic, no està subjecte a lloc ni temps.
• Captat per la Raó: No pels sentits. És un concepte racionalista (no és visible, només es pot captar).
• Substancial i Objectiu: Existeix independentment de les nostres ments.
• Invariable i Etern: Les idees no canvien ni es creen (com els conceptes matemàtics).
• Cognoscible: És l'objecte de l'Episteme (la ciència o coneixement veritable)

Principals idees (punts 2–9)

2. Estats del coneixement

Extreta d'observacions històriques i del desenvolupament orgànic i mental. Estat teològic: representa els fenòmens com a productes de l'acció d'agents sobrenaturals sobre la humanitat. Estat metafísic: atribueix els fenòmens a entitats o forces abstractes. Estadi positiu: es donen explicacions mitjançant lleis extretes de l'observació.

No és igual per a tothom. Sociocràcia.

3. Progrés social i religió

Transició filosòfica i religiosa: el progrés social requereix un canvi en el concepte de déu per a la humanitat. Hi ha una població objectiva present. El progrés és una valoració positiva de tots els éssers. Propostes relacionades amb calendari, política i ciència. Altres...

Sòcrates: Pensament, Mètode i Ètica

Sòcrates no va deixar cap escrit. No va escriure res, ja que considerava l’escriptura com a paraula morta.

Trets Intel·lectuals de Sòcrates

• Estudia i viu les mateixes preocupacions i temes d’interès que els sofistes, però des de plantejaments distints.
• No cobra i presumeix de la seva pobresa.
• No ofereix saviesa, sinó que cerca la saviesa i afirma que la veritat o el logos de les coses ha de néixer d’un mateix.
• No elabora discursos, sinó que es dirigeix a la gent individualment o en petits grups per establir un diàleg.
• Per a Sòcrates, el relativisme fa impossible la comunicació entre els homes i, per tant, cal restaurar el valor del llenguatge com a vehicle de significacions objectives.

El Mètode

Els Sofistes i Sòcrates

Parmènides, conegut per les noves tesis sobre la permanència de la realitat, insistia que només és definible allò que és; caldria afirmar tenir dos cranis per poder pensar que alguna cosa és i no és alhora. Heràclit insistia en el dinamisme de la realitat; tanmateix, també deixava constància de la seva convicció que sota els canvis existeix un logos, una raó, un ordre que permet entendre la unitat del procés, és a dir, l'harmonia generada per les tensions.

L'Anàlisi i la Dialèctica

Tot aquest discurs no acaba de convèncer Parmènides, per al qual la qüestió continua sent que només podem definir allò que és cada cosa. No hi ha cap possibilitat de pensament: cal pensar allò que és cada cosa immòbil,...