Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

L'Empirisme: Fonaments del Coneixement

El principal problema filosòfic al qual es van enfrontar els filòsofs empiristes va ser el de la naturalesa del coneixement. Per això es diu que l'empirisme té un caràcter epistemològic, centrat a indagar la fonamentació i les possibilitats del coneixement.

El Coneixement Comença amb l'Experiència Sensible

Segons els empiristes, l'experiència és l'únic origen vàlid del coneixement; tot coneixement prové de l'experiència dels sentits.

La definició usual d'experiència es refereix al tracte directe amb les coses, a l'observació o a la sensació. En l'empirisme, el significat filosòfic d'"experiència" és una mica més complex:

• L'experiència és tot el que es rep de les coses que hi ha en el

Rep. II 367e–376c — Ciutat ideal

Rep. II 367e–376c (ciutat ideal): Conversa exposada per Sòcrates sobre què són la justícia i la injustícia. Llibre I: Sòcrates explica que va al Pireu amb Glaucó per celebrar-hi una festa. Al Pireu hi eren Polemarc, Sòcrates, Adimant i altres persones, que intenten retenir Sòcrates perquè no marxi a casa seva i finalment el convençen.

Llibre II–IV

Llibre II–IV: Com que hi havia una altra festa, se'n van a casa de Polemarc, on hi ha el pare Cèfal, i comencen a conversar sobre la justícia. Cèfal i el seu fill Polemarc defensen la concepció tradicional: la justícia és donar a cadascú el que és seu. Trasímac defensa la concepció sofística: la justícia és allò que té més poder. Sòcrates...

La veritat com a correspondència:

Si volem diferenciar allò veritable d'allò fals, necessitem aplicar alguna manera de jutjar que ens permeti determinar què és la veritat. Observem amb els sentits i després ho relacionem.

En la història del pensament, els filòsofs han proposat diferents procediments per determinar què és veritable i què és fals. D'aquests procediments en diem "criteris de veritat".

A la veritat com a correspondència, Aristòtil va proposar que s'ha de correspondre el que dius amb el que veus. Realisme: relació entre el pensament i els sentits.

El criteri de l'evidència:

Descartes

Només és real allò que és evident. Una cosa és veritable quan resulta impossible dubtar-ne.

La primera veritat és el pensament "cogito"...

El mètode: L'ideal matemàtic de certesa

Descartes es mostra insatisfet amb la seua formació; excepte amb les matemàtiques, la resta d'ensenyaments els considera confusos i falsos. L'única garantia de la veritat és el mètode, i només es troba veritat en les matemàtiques. Descartes defensa la idea d'una ciència unificada i universal.

Les quatre regles del mètode

Descartes formula quatre preceptes per a resumir els seus anàlisis i reflexions sobre el mètode:

• Evidència: Comprèn dos elements importants: evitar la precipitació i la prevenció. La precipitació és acceptar com a evident el que és confús i fosc per no haver-ho aclarit suficientment. La prevenció és no acceptar com a evident allò que és clar i distint. Ambdues són

Ètica i Moral: Definició, Origen i Diferències Clau

Etimologia de l'Ètica i la Moral

La paraula ètica prové del grec ethos i significa 'estatge' o 'lloc on hom habita'.

La paraula moral tradueix l'expressió llatina moralis, que deriva de mos i significa 'costum'.

Diferència Conceptual

La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta humana. L'ètica és una reflexió sobre la moral.

En termes generals, la diferència entre ètica i moral s'ha de buscar en el fet que:

• L'ètica és un estudi filosòfic i científic (teòric), que parla des de la raó i la reflexió.
• La moral és purament pràctica, referint-se als actes que realitzem dia a dia durant la nostra vida.

L'ètica tracta sobre la raó i depèn...

La Cadira: Comoditat vs. Estètica

L'autor argumenta que, tradicionalment, els humans no hem estat conscients que el fet d'asseure'ns respon a una necessitat de descans, i que aquest descans depèn de la comoditat que ens aporti la posició. Per això, les cadires d'altres èpoques destaquen per la seva escassa comoditat. L'autor posa com a exemple les cadires gòtiques i isabelines per il·lustrar aquesta mancança, mentre apunta que, a poc a poc, la forma de les cadires s'ha anat modificant per fer-les més confortables. Aquestes modificacions, segons ell, són més fruit de l'experimentació que del càlcul científic.

També assenyala que, al llarg de la història, no totes les modificacions han buscat la comoditat. Aquells amb més poder...

Règims de vida i règims polítics en Plató

Els antics concebien la política en estreta relació amb l9ètica. Plató va classificar els règims polítics:

1. 1. Ciutat perfecta — aristocràcia

   La ciutat perfecta seria aquella en què els homes es regissin per la racionalitat: això és l9aristocràcia, el govern dels millors, entenent com a millors els homes virtuosos i prudents.

2. 2. Timocràcia — govern de l9animositat

   La timocràcia és el govern de l9animositat. En aquests règims, allò que mou els homes és el desig d9obtenir honors i victòries. Quan els aristòcrates deixen la filosofia — perquè els requereix un esforç enorme i difícilment es transmet de generació en generació — conserven almenys un cert sentit de l9honor. L9autocontrol,

Teories del coneixement: les idees innates

Racionalisme

El racionalisme concep el coneixement a través de la utilització de la raó i arguments raonats. Segons racionalistes com René Descartes, les idees més importants tenen l'origen en la raó, i aquestes idees són innates i evidents. A partir d'aquestes idees innates (exemples: 1. "Cogito ergo sum" = "Penso, després existeixo"; 2. "alguns triangles són equilàters"), sigui per inducció o deducció, l'ésser humà construeix tots els seus coneixements.

Ciència formal: Matemàtiques i lògica.

Empirisme

L'empirisme sosté que l'única font de les nostres idees és a través dels sentits. A pesar de la negació de l'existència d'idees innates, els empiristes com David Hume, seguint l'experimentació...

El racionalisme: la confiança en la raó

El racionalisme és un corrent filosòfic segons el qual la raó ha de ser el punt de partença per assolir coneixements segurs. Descartes i els seus seguidors creuen que els sentits no són fiables i que ens poden enganyar, perquè existeixen unes veritats innates que són absolutament segures.

Cogito, ergo sum (jo penso, per tant existeixo). El seu pensament està inspirat en les matemàtiques. Els racionalistes s'inspiren en les matemàtiques, on les veritats inqüestionables s'anomenen axiomes. A partir dels axiomes, obtenen altres veritats mitjançant un procés de deducció. El seu objectiu és estendre aquest procediment a tot el coneixement humà. La ciència universal la creen Descartes i Leibniz....

Aristòtil: L'ésser humà com a animal polític

Aristòtil definia l'ésser humà amb el terme zoon politikon (animal polític), ja que pensava que les persones necessitem la societat i la cultura per poder realitzar-nos com a individus i com a espècie. Aristòtil entén que les persones estem plenes de mancances que només poden ser pal·liades en la societat i també és la societat el que extreu les nostres millors capacitats.

Hegel: L'idealisme alemany i l'autoconsciència

Hegel és, per a molts historiadors de la filosofia, el filòsof en qui l'idealisme alemany arriba al seu punt àlgid des d'Immanuel Kant.

Durant la seva joventut fa una crítica a la religió cristiana, ja que pensa que ha provocat certa deshumanització: la religió ens...