Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Models Socials i Filosofia de la Societat

Col·lectivisme

Es pensa que l'individu és només una peça de l'engranatge social, per tant, és substituïble. Busca el bé social. Si es radicalitza, es converteix en un totalitarisme.

Individualisme

El que importa és l'individu i la societat és la suma d'individus. Es valora la competitivitat, l'esforç, la iniciativa personal... Si es radicalitza, es convertirà en un liberalisme radical (capitalisme), tornant-se insolidari, egoista i injust. La llibertat dels individus només serà real per als privilegiats que han nascut en un àmbit determinat i tenen més probabilitats que els altres.

Humanisme

Intenta compaginar el col·lectivisme i l'individualisme, és a dir, busca un interès col·lectiu perquè...

Aristòtil i Descartes: El concepte de Cos i Ànima

La relació entre cos i ànima és un punt clau de divergència entre aquests filòsofs:

• Aristòtil: Defensa una unitat indestriable. Si el cos mor, l'ànima també ho fa. Per a Aristòtil, la matèria (cos) està associada a la potència, i la forma (ànima) a l'acte.
• Descartes: Postula el dualisme. El cos és la substància extensa, material i subjecta al determinisme. L'ànima és immaterial, lliure i immortal.

Descartes va proposar la glàndula pineal com l'encarregada de relacionar els pensaments (ànima) amb els actes del cos i viceversa.

Descartes i Aristòtil: Les bases del Coneixement

La font de la veritat és el principal desacord epistemològic:

• Aristòtil (Empirisme): La base del coneixement

Filosofia de la Ciència

1.4.2. El Mètode de la Ciència

És un procediment format per un conjunt de passos que, aplicat a la ciència, permet explicar la realitat de manera satisfactòria.

Principals mètodes de la ciència

Hi ha tres mètodes principals:

• El mètode deductiu

  És el mètode de les ciències formals (matemàtica pura i lògica). Permet obtenir una conclusió concreta o particular a partir d'unes dades inicials que tenen un caràcter universal o general. És un mètode fiable perquè la conclusió es troba de manera implícita: si les dades inicials són veritables, la conclusió també ho serà.

• El mètode inductiu

  Era el mètode de les ciències empíriques. Consisteix a obtenir una conclusió general o universal a partir d'unes dades

1.1 L’origen de la ciència

La ciència va formar part de la filosofia fins a la Revolució científica, que comença amb Galileu i es dona en els segles XVI i XVII. Encara que es van independitzar, segueixen compartint una característica: la seva actitud crítica i indagadora davant la realitat.

1.2 Característiques de la ciència

• Experimentació: la ciència aïlla el fenomen segons les variables rellevants per al seu estudi.
• Matematització: la ciència estudia la natura en tant que és capaç de quantificar-la.

1.3 Components de la ciència

• Conceptes: Són els termes específics de cada ciència.
• Lleis: Són els enunciats bàsics del coneixement científic.
• Teories: Contenen principis generals i lleis específiques.

1.4 Explicacions científiques

És...

Fonaments del Pensament de Plató

Teoria de la Reminiscència i l'Ànima

• Segons la teoria de la reminiscència, conèixer és: b) recordar.
• De quin tipus és la relació entre l’ànima i el cos? b) accidental.
• La teoria de la reminiscència pressuposa: a) la preexistència de l’ànima.
• Per a Plató, l’home és essencialment: b) una ànima que se serveix d’un cos.
• La concepció antropològica de Plató rep influències de: c) la mística òrfica.
• Quan naixem, l’ànima s’oblida del que sabia perquè: c) el cos la pertorba.
• Què és propi de l’ànima i del cos? a) l’ànima mana i el cos obeeix.
• L’ànima de Plató és: d) tripartida.
• Existeix alguna jerarquia entre els principis anímics? b) sí, el desig ha d’estar subordinat.

Ontologia

Espiritualisme: Els Problemes Fonamentals

Problema Epistemològic

Capacitat que té un individu de tenir un coneixement racional i fiable de la realitat espiritual. Aquest concepte presenta aspectes contradictoris:

• És difícil de conèixer, ja que parla d'un tema del qual no hi ha proves d'existència (manca de capacitat i coneixement).
• No tenim experiències comunes ni cap referent; cadascú té la seva pròpia idea.
• Es vol donar coneixement a una cosa que no té referent empíric. Cadascú té la seva pròpia interpretació i per això no podem arribar a conèixer-ho exactament.

Problema Ontològic

Es refereix a la capacitat de voler (voluntat). Aquesta es troba a l'ànima i per això es considera immortal. Els defensors afirmen que l'existència...

Posicions filosòfiques sobre el destí

Estoïcisme

Posició estoica: defensa l'existència del destí i diu que la llibertat humana consisteix a adoptar una actitud o una altra davant allò que ens ve donat.

Existencialisme

Existencialisme: sosté que la vida no té sentit per si mateixa i és absurda, i que per això som totalment lliures per crear-li un sentit.

Tipus de dolor

Dolor físic

Dolor físic: es caracteritza per ser momentani o accidental, tenir una causa física i estar localitzat en una part del cos.

Dolor espiritual

Dolor espiritual: pot ser momentani, però alguns pensadors el consideren inseparable de la nostra existència; és una actitud davant la vida, encara que sol tenir una causa, i no és localitzable perquè no té naturalesa...

(8)Altres alternatives x l’acceptació conclusió proposada, amb 2 estratègies: - Amenaça oculta: apel·lació a la força o a l’amenaça, ha de ser subtil. Si amenacem directament a l'altra persona, serà com una agressió. EX: No seria una fal·làcia d’aquest tipus amenaçar dient: “si no estudies, no et compraré la moto”, sinó q seria: “seria bo q estudiessis. Quan treus bones notes estic content, tinc forces x fer hores extres i poder-te comprar la moto. Xro si no estudies i suspens, em passaré les nits en vetlla i preocupat. No descansaré i no podré fer hores extres x comprar la moto”. -Conseqüències catastròfiques: consisteix a fer derivar conseqüències calamitoses, desastroses o negatives de no acceptar fet...

La pretensió de veritat del coneixement

El coneixement permetrà desenvolupar a l’home tot un món diferent en què la vida serà més segura. L’home s’ha guiat de forma natural per una pretensió de cercar la veritat, per una voluntat de veritat. En el desenvolupament del coneixement es considera que la raó actua de forma objectiva, però segons Nietzsche aquesta pretensió de veritat és un autoengany.

Per poder superar aquella diversitat de sensacions d’una realitat sense sentit, l’home construeix i creu en una realitat més estable, més segura.

L'origen dels valors morals: La moral del noble

Per Nietzsche, bo era el nom que rebien els nobles grecs, que tenien una posició superior. Per contra, allò dolent és el plebeu. La primitiva...

Ètica i Moral: Distincions Fonamentals

La ètica i la moral no són exactament el mateix.

Mentre que l'ètica són unes normes per a regular les accions d'una societat, la moral és el que sorgeix després d'aplicar aquesta ètica.

Ètica: Normes Socials i Societat

Ètica: Conjunt de normes socials que es desenvolupen per a regular les accions que es donen dins d'una societat.

A totes les societats hi ha una ètica? Sí, no hi ha cap grup d'individus que no tingui ètica dins d'una cultura.

En tot codi ètic hi ha una sèrie d'obligacions i prohibicions.

Moral: Judicis i Evolució

La Moral

La moral és aquell conjunt de judicis o normes relatius al que està bé i al que està malament.

Està destinada a que la conducta d'aquell grup o societat sigui...