Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Una persona és un ésser conscient de la seva llibertat, de la seva singularitat i del seu valor irrepetible. Destaca per la seva dimensió personal que es relaciona amb la seva moral, dignitat i drets.

Dignitat: fa referència a la importància i al valor únic i irrepetible de cada persona.

Drets humans: es fonamenten en una causa de les causes de la dignitat. Es fonamenten en el valor individual de cada persona; per això són universals. Són universals perquè des que neixem posseïm d'ells i s'han de respectar al llarg de la vida.

Cristianisme: l'ànima immortal creada per Déu; els humans han sigut creats a imatge i semblança de Déu.

Existencialisme: la llibertat de donar sentit al món; això és el que ens diferencia dels altres éssers....

Relació entre ciència i naturalesa

Quin és el projecte de Hume? Fonamentar la ciència. Quin procediment utilitza per dur-ho a terme? Buscar alguna cosa que sigui comuna a totes les ciències. Què tenen en comú? La lògica s'interessa pels principis de la facultat racional; l'estètica tracta el que és bell; la moral, els nostres sentiments sobre el bé i el mal; i la política considera l'ésser humà en societat. Totes aquestes ciències tenen relació amb la nostra naturalesa humana. Per tant, per buscar el fonament de la ciència, cal investigar la naturalesa humana, ja que és el "centre de gravetat" de tot coneixement. Hume utilitza el mètode experimental a través de la introspecció i l'observació de la conducta humana.

Les percepcions

Hume...

El Progrés Científic: Popper i el Cercle de Viena

Popper i els membres del Cercle de Viena coincidien en l'evident avenç de la ciència, atribuït en gran part a la *contrastació empírica*.

La Ciència Normal i les Revolucions Científiques

La ciència normal ha de ser verificable i no falsable. Quan apareix una nova teoria irresoluble per falta de mitjans, es pot considerar falsa. Si la insistència augmenta i la gravetat del problema creix, s'entra en una crisi on emergeix un paradigma rival.

Aquest debat condueix a la **Revolució Científica** (Kuhn argumenta que la tria d'un paradigma és objectiva).

El Problema de l'Objectivitat Científica

Wooglar qüestiona l'objectivitat científica basant-se en el fet que no es desenvolupa de manera...

El Resultat del Dubte: El Cogito

Existeix una certesa de la qual és impossible dubtar: el fet simultani del propi pensament i de la pròpia existència. Puc dubtar de tot, però no puc dubtar del fet que estic dubtant, del meu pensament. I el meu pensament es dona perquè es dona la meva existència. El meu pensament i la meva existència són percebuts de forma simultània.

Sóc un ésser que pensa, i per tant sóc un ésser que existeix. Per dubtar cal pensar, i per pensar cal existir. Per tant: COGITO ERGO SUM (Penso, per tant, existeixo).

En el Cogito Ergo Sum, Descartes hi troba el principi que buscava: la veritat immutable de la qual no es pot dubtar. És el principi de la filosofia, el seu fonament, la idea simple i pura.

Anàlisi i Classificació

Influències presocràtiques en Plató: La República, llibre IV

«La justícia sembla una cosa d'aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors de l'home, sinó en relació amb l'activitat interior, de cara a l'individu en si mateix, l'home just…»

Influències presocràtiques en Plató

La concepció de Plató sobre l'ànima és comparable amb la doctrina dels pitagòrics. Ambdós creien en la transmigració de l'ànima i la seva purificació (catarsi). Segons ambdues teories, l'ànima, immortal, entra al cos (mortal i finit), que esdevé una presó. L'objectiu és purificar-se renunciant als plaers. Quan el cos mor, si l'ànima s'ha purificat serà lliure; si no, es reencarnarà.

Plató va més enllà classificant l'ànima en tres...

Tornem-ho a repetir

Tornem-ho a repetir: Quan cadascuna de les classes — establert que una ciutat és justa si cadascuna de les tres classes de persones que la conformen fa allò que li és propi —, per saber què és la justícia en l'individu, és útil buscar-la en el que és més gran que l'individu, és a dir, en la ciutat. L'individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que pertoca.

• Ciutat justa si cada classe fa el seu paper.
• Per a comprendre la justícia individual, cal mirar la ciutat.
• L'individu és just quan les parts de l'ànima actuen segons la seva funció.

Com a fundadors de la ciutat

Com a fundadors de la ciutat — els qui tenen la naturalesa adequada i han rebut amb cura l'educació pertinent arriben...

Dualisme Ontològic i Epistemològic

• Defensa del dualisme ontològic: La realitat és immaterial i material.
• La realitat material no és l'autèntica realitat. Només existeix una única realitat: les idees.
• La realitat autèntica es coneix mitjançant la raó i l'intel·lecte.

• Tota la realitat és material: Defensa el materialisme.
• La realitat no és definida: Indeterminisme.
• La realitat autèntica és la material, que es coneix a través dels sentits.

Teoria del Coneixement

• Dualisme epistemològic: Dos tipus de coneixement (doxa = coneixement sensible; episteme = coneixement intel·lectual).
• Dialèctica: Procés de pas d'ignorant a savi.
• Teoria de la reminiscència: Conèixer és recordar.
• Purificació: Obviar la informació dels sentits per conèixer

Enfrontant el relativisme dels sofistes, Plató creia, igual que Sòcrates, en l'existència d'una veritat última més enllà de les nostres opinions i les nostres creences. Els relativistes defensen que les coses són tal com les percebem.

La Metafísica de Plató: Veritat i Realitat

Els Dos Àmbits de la Realitat Platònica

Plató distingia dos àmbits de la realitat:

• El Món Sensible: Al qual pertanyen les coses que percebem amb els sentits, que és imperfecte i canviant.
• El Món Intel·ligible: Format per les essències transcendents que es copsen amb la raó, que és perfecte, etern i immutable.

La Teoria de les Idees: Fonament Ontològic

És una doctrina ontològica, atès que descriu quines són les realitats que veritablement existeixen....

Ontologia

Plató divideix la realitat en dos mons. Per un costat tenim el món sensible, que és múltiple, material i canviant (és i no és). Per l’altre, tenim el món intel·ligible, que és el món de les realitats immaterials; és el món de les Idees (les quals existeixen independentment de les coses) i són úniques, eternes, immutables i indivisibles.

Les Idees són la causa de la resta de les coses; el món sensible participa de les Idees. Al seu torn, cadascun d’aquests mons es subdivideix en dos submons més.

Epistemologia o gnoseologia

Plató té una concepció dualista del coneixement, la qual està fortament relacionada amb la divisió dualista de la realitat. Aquesta relació entre el coneixement i la realitat l’explica en...

Thomas Hobbes

Visió de la naturalesa humana

• L’home és un llop per a l’home (homo homini lupus).
• L’home, per les seves passions, està inclinat a la fama, la riquesa i la glòria, que porten a l’eterna discòrdia entre els homes.
• Pessimisme de la condició humana.

Teoria de l’origen i del poder de l’Estat

• Els homes renuncien a la seva llibertat per garantir la seguretat de la seva vida i possessions.
• L’home accepta viure en societat per evitar la guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes).

Sistema polític derivat del seu pensament

• Un estat omnipotent amb lleis i deures inflexibles: el Leviathan, el Déu mortal.
• L’Estat està dirigit per un sobirà o una assemblea d’homes que gaudeix d’un poder absolut que no està sotmès